Coses així

El vestit vermell

Me'l vaig quedar com si fos fàcil trobar l'ocasió de posar-me'l

| 21/09/2017 a les 19:41h
Especial: Coses així
Arxivat a: Cambres pròpies, coses així

Eva Armisén

 

Sabíem que el món s'acabava i les mentides se'ns van tornar necessàries. Aquell dimarts de primavera incipient ens vam mentir: les teves ulleres de prop, el meu vestit.
 
Me'l vaig quedar com si fos fàcil trobar l'ocasió de posar-me un vestit vermell. Feia gairebé dos anys que no em comprava ni una trista samarreta. La frivolitat només ens pica l'ullet quan ens sentim fora de perill.
 
Ara recordo –ho havia oblidat– que el vaig arribar a estrenar: n'és testimoni una foto que vaig enviar per whatsapp a la Maria, quan ella intentava entendre la relació entre el meu estat d'ànim i la roba que trio cada matí. No em sentia pas vermella per dins, però vaig jugar a fer com si.
 
Avui he decidit que el tenyiria de negre. No em llevaré amb ganes de vestit vermell ni d'aquí a cent anys. Jo, ni d'aquí a mil, m'ha etzibat un amic provant d'arrencar-me un somriure. No se n'ha sortit, però no és culpa seva.
 
Així d'esma com faig les coses ara, he posat el vestit a la rentadora amb el fixador, el tint ("brillante y duradero") i mig quilo de sal. Un programa a quaranta graus sense prerentat i au.
 
Els reptes assequibles també es torcen. Em vaig deixar créixer les ungles però ja se m'han trencat. I el vestit no s'ha tenyit tant com em pensava, perquè té fils resistents al tint. Ha quedat estampat: negre amb una sanefa vermella. M'encanta, exclama el meu fill petit.

A mi el que m'agradaria és que fos la metàfora d'un futur menys fosc del que imagino. L'anunci d'un demà que amagui, enmig d'una tristesa profunda i per sempre, alguna pinzellada de color. La vida ja no serà vermella mai de la vida, però potser –la meva esperança sencera en aquest potser– tampoc es deixa tenyir del tot.
 

COMENTARIS

El inten
Daniela, 21/09/2017 a les 20:51
+0
-0
Sempre las cosas que plantejas no es aconsegueixen pero se intentan
No negre del tot
Anònim, 21/09/2017 a les 21:55
+0
-0
Crec que puc entendre que no vulguis un vestir vermell.També entonces que al teu fill li agrado que tanguillos fils vermells. Les mares amb un toca de color són mės maques. No les volumen veure tristes. Endavant Eva.
El vestit vermell.
Anònim, 22/09/2017 a les 08:31
+1
-0
M'agradat molt, jo també hem vesteixo segons el meu estat d'anim, moltes vegades escrius coses que penso i tu li donés veu. Qui sóc jo per dir res, fes camí la vida és de vegades cabrona i unes altres fantàstica.Molts ànims.
i tant...
Anònim, 22/09/2017 a les 08:59
+0
-0
A mi també em passa que fa molt temps que no trobo el dia de posar-me les meves millors peces. I intueixo que encara tardaré també molt temps a desenterrar del fons de l'armari aquella samarreta vermella amb un tall a l'esquena... molt.

Un altre cop, moltíssimes gràcies per compartir aquestes vitals
i tant...
Anònim, 22/09/2017 a les 09:02
+0
-0
ah! i el dibuix, preciós
Oh Eva
Skinneydipper, 22/09/2017 a les 10:32
+0
-0
Oh Eva, no tinc cap experiència com el teu però estic segura que algún dia sortirà el sol una altre vegada per a tu..que tinguis esperança.
Et dono la mà !!
Anònim, 22/09/2017 a les 11:16
+0
-0
Comprensió al comentari teu i entenc el que estàs passant.
El dia cinc de setembre a fet un any que va morir el meu marit.
A mi sempre m'havia agradat el color roig fins i tot el meu marit em deia el bé que em quedava, però ara no puc sinó que no penso posar-me'l mai més. La ferida està tan viva que no crec ni vull que és tanqui mai.
El vestit vermell
Jovita, 22/09/2017 a les 11:54
+1
-0
Llegint-lo he pogut veure la teva enyorança incurable, de la que en fas un relat tendre i captivador... el teu vestit vermell que es resisteix a ser negre.. escolta'l també.. potser et parla
Disfressar la tristesa
Rosa Bonamusa, 22/09/2017 a les 18:32
+0
-0
Relat precios. Jo, en canvi, amago la foscor en vestits vermells, acolirits i roba que, segurament, com dirien, les iaies, no tocaria, davant una desgracia. La foscor la tinc a dins, pero intento disfrassar la de color amb la meva aparença, potser si, un pel frlvola. Nomes es aparença, proteccio.
Preciós
Anònim, 22/09/2017 a les 20:51
+0
-0
Preciós. Està clar que el vestit no s'ha volgut tenyir del tot de negre per a despertar-te aquest "potser" vermell.
Abraçada

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Diputació de Barcelona proposa un acostament temàtic a la col·lecció Macba
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona fomenta l'anàlisi i la reflexió en el seu cicle de debats
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i Versembrant organitzen una activitat de creació musical per a joves
Imatge il·lustrativa
El paranimf de la UB celebra les festes oferint un concert gratuït
Imatge il·lustrativa
Un anunci homenatja els genitals femenins plantant cara a uns quants tabús
Imatge il·lustrativa
Una campanya demana que a les cavalcades de Catalunya ningú s'hagi de pintar de negre
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc ens anima a no amagar les nostres qualitats
Imatge il·lustrativa
Un anunci de Nadal reflexiona sobre la necessitat d'acollir i conviure amb la diferència