Crònica

No hi ha una manera de ser dona

L'Institut Català de les Dones reflexiona sobre la figura d'Ismene

| 21/09/2017 a les 20:50h
Especial: Crònica
Arxivat a: Biblioteca, crònica, feminisme

Foto: Evan


“Antígona i Ismene ens demostren la pluralitat de feminismes, les diferents maneres de ser dona”, diu una participant del debat La figura d’Ismene. Gènere, ètica i estereotips.
 
L’Institut Català de les Dones, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, acull a l’espai Francesca Bonnemaison un monòleg de la dramaturga canadenca Carole Fréchette dirigit per Imma Colomer i interpretat per Fina Rius. Un monòleg on Ismene, germana d’Antígona, apareix. 
 
Els clàssics són aquelles obres que sempre tornen, que es poden anar revisant i tracten temes universals, diu Mercè Otero, moderadora del debat posterior. I la tragèdia d’Antígona n’és un. En aquesta revisió i gràcies a l’autora, el focus se centra en Ismene. No silenciar les veus de les dones és un tema d’actualitat, però en aquest debat s’hi ha afegit un detall: no silenciar cap veu de cap dona. Els feminismes són plurals i no hi ha una manera de ser dona. Mentre que Antígona, coneguda per tothom, assumeix un paper socialment acceptat com a masculí, Ismene –poruga, covarda, submisa– acaba silenciada per tota l’eternitat. “Les dones passen a la història quan adopten rols masculins”, observa una altra participant. 
 
Carole Fréchette, però, convida Ismene a parlar davant d’un grup de persones i li demana: “Per què vas acceptar el càstig?”. La germana d'Antígona accepta la invitació i utilitza la seva veu per parlar de les pors, les tremolors i les suors. Dona espai a la reflexió sense passar a l’acció. Ella, al contrari que Antígona, decideix viure i posa la vida al centre: pensa en els límits, la continuïtat de la família, el dolor, la incertesa, el dubte, la impuresa de les coses –que també són vida i ens formen. Demostrant les seves contradiccions, posant-les sobre la taula i mantenint-se ferma en una decisió que ella creu correcta, Ismene es redefineix valenta, decidida, íntegra.
 
L’obra parla, també, de la sororitat complementària: com si Ismene i Antígona fossin dues parts d’una mateixa persona. De la presència de les dones a l’esfera pública, del discurs de la desobediència i de la importància de tenir un espai propi. Sempre tornem a la famosa cambra pròpia de Virginia Woolf.  

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i La Conca 5.1 impulsen un cicle de debats
Imatge il·lustrativa
El festival Elixir Poètic impulsa un guardó amb el suport de l'Ajuntament de Terrassa
Imatge il·lustrativa
Edicions Poncianes engega un concurs a través de les xarxes socials
Imatge il·lustrativa
La Fundació Carulla impulsa un cicle de tallers en línia
Imatge il·lustrativa
Te quiero, te quiero, te quiero, / con la butaca y el libro muerto
Imatge il·lustrativa
La història de la dona que va plantar cara a la llei de segregació racial dels EEUU
Imatge il·lustrativa
La història desconeguda de l'atleta australià que va formar part d'una foto històrica
Imatge il·lustrativa
«Si he de ser un símbol, prefereixo ser-ho del sexe que d'una altra cosa»