Música

Ítaca

Més lluny, sempre molt més lluny,/ més lluny del demà que ara ja s'acosta

| 29/11/2019 a les 00:38h
Especial: Música
Arxivat a: El piano, Lluís Llach
La cançó Ítaca és una adaptació de Lluís Llach sobre una versió catalana de Carles Riba del poema de Konstandinos Petru Kavafis (Alexandria, 29 d'abril de 1863 – Alexandria, 29 d'abril de 1933). Escoltem com Joan Baez en va versionar un fragment al Palau de la Música. 


Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

COMENTARIS

Casi a Itaca
Carme Figueras Puigventos, 10/01/2019 a les 05:54
+3
-0
Es un clasic i puntal de la meva vida...
Itacas...
Julià González i Mateos, 10/01/2019 a les 18:33
+1
-0
....que mai se acabin las Ítacas, per poder sempre avançar.... !.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El CaixaForum recorre els mites clàssics amb obres de les col·leccions del Prado
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona ofereix una nova sessió del cicle de debats «Feminisme(s)»
Imatge il·lustrativa
El Macba dedica una exposició i una publicació a l'artista visual Tony Cokes
Imatge il·lustrativa
El Barcelona Dibuixa estimula la creativitat en tallers virtuals i presencials
Imatge il·lustrativa
La història de la dona que va plantar cara a la llei de segregació racial dels EEUU
Imatge il·lustrativa
Una animació relata amb tendresa els aprenentatges que neixen dels vincles familiars
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra la importància de recuperar els somnis i la identitat
Imatge il·lustrativa
14 reflexions del cineasta, que deia que «necessàriament els personatges s'assemblen al seu autor»