Coses així

No et miris les faltes

Ara no vindrà l'Abigaïl a salvar-te, ara ningú s'envia postals

| 27/09/2017 a les 17:42h
Especial: Coses així
Arxivat a: Cambres pròpies, coses així

Foto: Amanda Tipton


Un amic em fa arribar per whatsapp una foto del poema que li ha regalat el seu fill i m'adverteix: "No et miris les faltes".
 
De cop se m'apareix –hola, soc un record i vinc a torturar-te una estona– la postal que em va enviar l'Abigaïl l'estiu després de vuitè. Aquell "serem amigues l'any que ve i l'altre i l'altre i els que siguin". I abans de la profecia adolescent condemnada al fracàs, en lletres majúscules, un "no et miris les faltes" seguit de massa signes d'exclamació. Qui sap si em ve d'aquí, la mania als signes d'exclamació.
 
No et miris les faltes. Hi són, però fes com si no. No t'hi fixis. Si no te les mires, serà com si no existissin.
 
Durant les tardors i primaveres següents –jo en un institut, ella en un altre– vaig témer que l'amistat amb l'Abigaïl s'hagués anat diluint per culpa de la meva tendència a mirar-me les faltes. Que no me les miro, les veig. Em podrien passar per alt com els núvols al jo poètic d'aquells versos de Gabriel Ferrater (segur que avui hi havia núvols/ i no he mirat enlaire), però també podria tenir els ulls blaus i no és el cas.
 
Molts amics d'infància es queden per sempre allà, a la infància. Aquest matí he passat per davant de la meva escola i resulta que la van tirar a terra ja fa temps per construir-hi un bloc de pisos. Ni les boles de pedra, ni el balcó, ni les tres finestres de les golfes, ni el pati de baix, ni el sorral. Tantes promeses d'amistat eterna colgades entre runes.

És una idea bonica: la vida se t'ensorra i surten de sota els rocs moltes mans amigues que t'ajuden a pair el tràngol. També és una idea falsa: potser els amics no els vas cuidar prou quan tocava, potser vas fer una aposta a una sola carta i ho has perdut tot. Ara no vindrà l'Abigaïl a salvar-te, ara ningú s'envia postals.
 
Potser l'única veritat són les faltes d'ortografia, que es fan notar encara que no te les miris. Hola, soc un accent mal posat i així sense voler-ho et faré tornar al món.
 

COMENTARIS

Un gràcies dels de debò
Lele, 28/09/2017 a les 08:33
+6
-3
Gràcies pq escrius el que jo no sé com fer, pq les claves totes. Serà q compartim moment vital.
Endevant sempre!
No et miris les faltes. Eva Piquer
MartaC, 28/09/2017 a les 09:50
+0
-0
M'ha agradat molt. Gràcies!
(Jo també sóc un accent)
Gracies per seri
Neus pons, 28/09/2017 a les 16:24
+0
-0
Gracies per ferme sentí i treure les reflexiós dallo que tambe sento
Es així
Emma gajo, 31/01/2018 a les 11:45
+0
-0
Comparteixo el dolor i el dol com l'escrius.ánims.no deixis d'escriure

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La nova edició de la festa de la literatura catalana es trasllada al Moll de la Fusta
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas exposa l'obra de l'escultor a Palafrugell
Imatge il·lustrativa
Es retroba «Jamais», l'objecte que Óscar Domínguez va donar al pintor malagueny
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas exposa un assaig documental de la fotògrafa Espe Pons
Imatge il·lustrativa
Recordem l'actor nord-americà amb dues escenes d'una de les seves pel·lícules més conegudes
Imatge il·lustrativa
«Si he de ser un símbol, prefereixo ser-ho del sexe que d'una altra cosa»
Imatge il·lustrativa
El director de cinema ha mort als 76 anys
Imatge il·lustrativa
És urgent que formi part de les programacions dels grans equipaments públics del país