Poesia

Funeral Blues

Jo em creia que l’amor podia durar sempre: anava errat

| 22/04/2018 a les 11:32h
Especial: Poesia
Arxivat a: Biblioteca, poema, poesia, W. H. Auden


Stop all the clocks, cut off the telephone,
Prevent the dog from barking with a juicy bone,
Silence the pianos and with muffled drum
Bring out the coffin, let the mourners come.

Let aeroplanes circle moaning overhead
Scribbling on the sky the message He is Dead.
Put crepe bows round the white necks of the public doves,
Let the traffic policemen wear black cotton gloves.

He was my North, my South, my East and West,
My working week and my Sunday rest,
My noon, my midnight, my talk, my song;
I thought that love would last forever: I was wrong.

The stars are not wanted now; put out every one,
Pack up the moon and dismantle the sun,
Pour away the ocean and sweep up the woods;
For nothing now can ever come to any good.

 

Foto: Carol Von Canon



Traducció de Salvador Oliva:

Pareu tots els rellotges, desconnecteu tots els telèfons, 
doneu al gos, perquè no bordi, l’os més suculent, 
silencieu els pianos, i amb timbals amortits 
emporteu-vos el fèretre, i que entrin els amics.

Que els avions gemeguin fent cercles dalt del cel 
escrivint-hi el missatge: el meu amic ha mort; 
poseu senyals de dol al coll blanc dels coloms, 
i que els guardes es posin els guants negres de cotó.

Per mi, ell era el nord, el sud, l’est i l’oest, 
el treball setmanal i el descans de diumenge, 
migdia i mitjanit, paraules i cançons. 
Jo em creia que l’amor podia durar sempre: anava errat.

No vull estrelles, ara; feu-me negra la nit,
enretireu la lluna, desarboreu el sol, 
buideu el mar, desforesteu els boscos, 
perquè ja res pot dur-me res de bo.
 


 


Traducció de Marta Pessarrodona:

Pareu tots els rellotges, talleu el telèfon.
Amb un os sucós, eviteu que el gos lladri.
Silencieu els pianos i amb un tambor ofegat
Que surti el fèretre, que entrin els endolats.
 
Que els aeroplans, en cercles, gemeguin per damunt
gargotejant al cel el missatge: ell és mort.
Que llaços de crep embolcallin els colls dels coloms al parc
que els agents del tràfic portin guants negres cotonats.
 
Ell era el meu nord, el meu sud, el meu est i oest,
la meva setmana laboral i el meu repòs dominical,
el meu zènit, el meu nadir, la meva parla, el meu cant.
Pensava que l’amor duraria sempre: m’errava.
 
Ja no volem estrelles: apagueu-les totes i cadascuna,
embaleu la lluna i desmantelleu el sol,
escoleu l’oceà i escombreu el bosc
perquè ara res pot abocar-nos a res de bo.
 

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
18/05/2018
Imatge il·lustrativa
17/05/2019
Imatge il·lustrativa
17/05/2018
Imatge il·lustrativa
17/05/2018

COMENTARIS

Molt profund
Anònim, 29/09/2017 a les 15:45
+3
-0
Sempre que llegeixo el Funeral Blues, se m'omplen els ulls de llàgrimes, és tan profund i vertader que m'arriba al cor. ❤️

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Fabra i Coats ofereix un programa públic d'activitats relacionat amb les seves exposicions
Imatge il·lustrativa
WusMed reuneix dues metodologies en una formació en línia
Imatge il·lustrativa
El CaixaForum recorre els mites clàssics amb obres de les col·leccions del Prado
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona ofereix una nova sessió del cicle de debats «Feminisme(s)»
Imatge il·lustrativa
La història de la dona que va plantar cara a la llei de segregació racial dels EEUU
Imatge il·lustrativa
Un «mapping» hipnòntic fa volar l'àngel per l'aeroport de Brusel·les
Imatge il·lustrativa
Una animació relata amb tendresa els aprenentatges que neixen dels vincles familiars
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra la importància de recuperar els somnis i la identitat