L’any del compositor europeu més innovador i modernista acaba amb la celebració del 150 anys del seu naixement. El Museu de la Música de l’Auditori de Barcelona acull, fins al 20 de maig del 2018, l’exposició Granados, de París a Goya, on veiem l’obra d’un músic que llegia, d’un compositor de gestos delicats, d’un pianista que pintava.
Del lleidetà, que va exposar tan a Barcelona com a Nova York, se’n tenen partitures, cartes, fotografies que es dividiexen en les diferents etapes de l’artista: París, Teatre, Dante, Liliana, Tartana, Gest i Goya. La mostra ofereix un recorregut de la vida i obra, tant literària com pictòrica, de Granados. L’exposició no només parla de les seves obres sinó de tot el seu món: els museus que visitava, els seus tallers preferits, els artistes amb qui compartia. Passegem entre 14 de les obres que hi trobarem.
1. Tour Eiffel, 1888
Pierre Petit.
Galeria Bassange, Berlin (Wikipèdia Commons).
Entre el setembre de 1887 i el juliol de 1889, Granados resideix a París, on és testimoni de la construcció de la Torre Eiffel. Hi descobreix els tallers dels artistes i els bulevards. En aquest moment ell és un artista també en construcció.
Foto: Auditori de Barcelona
2. Fotografia de S. Guasteví, 2017.
L’entrada a l’exposició convida a endinsar-se en un estudi d’artista, l’espai on objectes i idees es barregen a favor de la creació.
Foto: Auditori de Barcelona
3. Ricard Viñes i Enric Granados, 1888-1889.
Museu de la Música de Barcelona.
Enric Granados, assegut, i Ricard Viñes, dret rere seu, l’hivern de 1888 a París. La fotografia els retrata al terrat de l’Hôtel d’Espagne, on els dos músics tenien l’habitació i l’estudi.
Foto: Auditori de Barcelona
4. Álbum de melodías, 1888.
Enric Granados.
Manuscrit.
Museu de la Música de Barcelona.
La música de Granados era poètica i plàstica, plena d’imatges sorprenents i de descripcions líriques. L’exposició celebra l’artista modern, el músic que llegia, el pianista que pintava.
Foto: Auditori de Barcelona
5. Dante, 1908.
Enric Granados.
Partitura manuscrita.
Museu de la Música de Barcelona.
Una de les obres més importants de Granados és el poema simfònic que va dedicar a Dante i La Divina Comedia. Aquesta composició era una demostració modernista de la voluntat d’unificar les arts en un tot: poema, pintura i música.
Foto: Auditori de Barcelona
6. Revelació, dins Liliana, 1907.
Apel·les Mestres.
Monografia.
Apel·les Mestres va ser un dels amics de Granados i l’escriptor amb qui més va treballar. L’univers iconogràfic del poeta va acompanyar sovint la imaginació lírica del compositor.
Foto: Auditori de Barcelona
7. Fotografia de S. Guasteví, 2017.
Un retrat del compositor fet per Ramon Casas i ampliat a mida real acompanya les làmines (reproduccions) de Liliana, el llibre objecte que va publicar el 1907.
Foto: Auditori de Barcelona
8. María del Carmen, 1896-1898.
Enric Granados.
Partitura manuscrita.
Museu de la Música de Barcelona.
Granados es refugiava a la seva cabana per orquestrar composicions: distribuïa motius i melodies, equilibrava dinàmiques, agrupava timbres, preveia el moviment dels arcs i les respiracions. I ho feia sense piano.
Foto: Auditori de Barcelona
9. Granados treballant a “La tartana” de Vilassar de Mar, 1915.
Fotografia.
Museu de la Música de Barcelona.
“Y vuelvo a mi huerto de naranjos y limoneros. El aroma de la flor de azahar alimentó mi espíritu durante cuatro años. La flor de naranjo fue mi primera vida. Ahora comprendo, y me doy perfecta cuenta, de que estuve cuatro años en un paraíso”. Enric Granados, estiu de 1909.
Foto: Auditori de Barcelona
10. Los majos enamorados, 1912-1915.
Enric Granados.
Partitura manuscrita.
Museu de la Música de Barcelona.
Quan Granados compon l’òpera Goyescas o Los majos enamorados a partir del material musical de l’obra pianística homònima, certifica el seu desig de sobrepassar l’intèrpret musical, aquell autor de música per a piano.
Foto: Auditori de Barcelona
11. Granados enregistrant un rotlle de pianola a la casa Aeolian de Nova York, 1916.
Museu de la Música de Barcelona.
Granados va ser sempre un músic atent als avenços tecnològics i va enregistrar discos de gramòfon i rotlles de pianola.
Foto: Auditori de Barcelona
12. Danza española número 10, 1912.
Enric Granados.
Enregistrament sonor.
Museu de la Música de Barcelona.
El compositor va enregistrar almenys quatre peces en discos de gramòfon a Barcelona l’any 1912. És interessant que hi volgués enregistrar improvisacions, un aspecte que li agradava molt d’ensenyar.
Foto: Auditori de Barcelona
13. El Pelele, 1791-1792.
Francisco de Goya.
Museo del Prado, Madrid (Wikipèdia Commons).
Goya va ser l’últim pintor de Granados. Es va refugiar en els cartons amables i els tapissos lluminosos, i en la crítica clara i obscura dels gravats.
Foto: Auditori de Barcelona
14. Fotografia.
S. Guasteví, 2017.
L’activitat participativa Tens 3 motius per tocar Granados convida els visitants de l’exposició a aprendre a tocar tres fragments musicals de Granados al piano.
Foto: Auditori de Barcelona
