“En el fons, és un cant de llibertat personal en memòria del Joan Cardona, que no negociava mai amb la llibertat. Els canvis els fem les persones individualment i col·lectivament quan som capaços d’unir-nos per defensar-la”, ens explica Gerard Quintana. Va ser als concerts de la Mercè d’Estrella Damm, a la platja del Bogatell, que Sopa de Cabra va donar ales a aquesta cançó, afegint a la lletra un final carregat d’intencions. I ho va fer en companyia d’un públic que estava ple a vessar, però també de companys d’ofici que van pujar una pancarta on s’hi llegia i s’hi reivindicava una paraula: democràcia.
Hi ha un home que ha marxat de casa
que no ha acceptat la rendició.
Un home en braços del seu àngel,
hi ha algú que ja ha vençut la por.
Un home agafa una guitarra,
un home llença un crit al vent.
Un home mira el buit i salta,
hi ha algú que ja ha burlat el temps.
Seguirem somiant,
escoltarem la llum,
mentre el món es mou
dins dels teus ulls.
Seguirem lluitant,
ensorrarem els murs,
anirem sempre més lluny.
Hi ha un home que ara estén les ales
hi ha un home que ha tocat el cel,
no tornarà mai més a casa.
Hi ha algú que ja ha pagat el preu.
Seguirem somiant,
escoltarem la llum,
mentre el món es mou
dins dels teus ulls.
Seguirem cantant,
ensorrarem els murs,
anirem sempre més lluny.
Seguirem somiant,
escoltarem la llum,
mentre el món es mou
sense els teus ulls.
Seguirem lluitant,
ensorrarem els murs,
anirem sempre més lluny.
Catalunya vol democràcia,
Catalunya decidirà.
