Un viatge cap a Dalí

El quadre «Nocturn» de Joan Ponç convertit en versos per J. V. Foix

| 06/10/2017 a les 10:26h
Especial: Propostes
Arxivat a: Passadís, Salvador Dalí, J.V. Foix, Joan Ponç, exposició, propostes, La Pedrera, pintura, poesia, Dau al set, art
La Pedrera acull l'exposició Joan Ponç. Diábolo, del 6 d'octubre al 4 de febrer de 2018. Nocturn és una de les 150 obres del pintor que trobarem en un recorregut ple de dicotomies que ens capbussa al fons de l'ésser humà.

Segons la comissària de la mostra, la historiadora i crítica d'art Pilar Parcerisas, J. V. Foix va escriure el poema Balada dels cinc mariners exclusius i del timoner, que era jo després de veure aquest quadre. La tela recull el viatge iniciàtic que van fer amb els companys del grup artístic Dau al Set, des d'El Port de la Selva a Portlligat, per visitar Salvador Dalí. 
 

«Nocturn», 1950. Oli sobre tela, 80x200 cm. Autor: Joan Ponç. © Fundació J. V. Foix



Balada dels cinc mariners exclusius i del timoner, que era jo

A mitja nit navegàvem
A tres milles de Cap Gros;
Érem cinc a cos de sarja
I el timoner vestit d'or.
Els quatre vents de la barca
Bufaven de cara nord,
Ençà i enllà flamejava
Un Ull coronat de flors.
Quan érem prop de Talabre,
Algú ens cridà pel nom:
Era una pedra, era un arbre,
Un casull entre vinyots
O el somriure d'una balma
Que paria dues fonts.
El patró ens demana calma
I mirem els fars d'escorç,
Als estels brollen albades
I a ponent dormen els ports,
El pubis d'una maragda
Sangoneja a l'aiguamort.
Quatre llunes s'encovaven
Amb perles per para-sol,
El mulà que les encalça
Mars enllà calava focs.
Ja un menhir ens amenaça
Ombra i blavors caça al vol,
Cellajunt, la passa llarga,
Suren mans amb roses caldes.
I un safir clama el seu dol,
Les Medelles s'encrespaven
I a Culip tot és revolt.
Cremen llavis per les cales
I somiquen els pujols,
Els astres es despullaven
I s'espien els bassols.
-Cantarem una balada
Tot bevent el vi dels molls
De la Maria i la Carme,
Del sexe dels farellons,
D'algues ufanes que alegen
Per la pelusa dels gous.
Prou voldríem tornar a casa
A ple sol d'un corriol
Quan bresquen les atzavares
I Una Veu enaigua l'hort,
Però la mar és la fada
Que ens acotxa amb flocs dels Pols.

Una campana descalça
Sotjava la nostra mort.


J. V. Foix
Cap de Creus, agost de 1950
(Poema extret de la revista Dau al Set, d'octubre de l'any 1950)

COMENTARIS

Extraordinari
Eduard Casas, 14/12/2018 a les 19:12
+0
-0
Un poema que cal ser llegit davant del quadre de J.Ponç .
És incommensurable.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La ciutat acull un cicle d'espectacles que es poden gaudir presencialment i en línia
Imatge il·lustrativa
L'Altra Editorial i la llibreria de Josep Cots convoquen una nova edició del premi
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona reprèn el cicle Debats UB
Imatge il·lustrativa
L'Ajuntament de Sant Cugat programa activitats per celebrar la Festa Major
Imatge il·lustrativa
Revivim una escena clau de la pel·lícula de Giuseppe Tornatore
Imatge il·lustrativa
Una animació relata amb tendresa els aprenentatges que neixen dels vincles familiars
Imatge il·lustrativa
Un anunci contra la manipulació a què ens sotmet la indústria de la bellesa
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra el contrast entre l'amant desitjat i la realitat