Basorèxia

A vint centímetres del terra

Res no és igual des de l’u d’octubre i res no ho serà mai més

| 10/10/2017 a les 08:57h
Especial: Basorèxia
Arxivat a: Cambres pròpies, referèndum, Basorèxia

Foto: Adrià Costa


I jo li deia, ara fa quatre anys, a la meva psicòloga, em noto com si m’estigués subjectant de les mans de dues persones diferents, i només penso a soltar-me’n però tinc por de caure al buit.
 
No sé si hi ha gent que continua amb la seva vida des d’aquell vint de setembre en què van detenir polítics que vam votar. Des que van començar a insultar-nos cada cop més. Des que l’u d’octubre van agredir-nos literalment com a poble i se’ns van pixar a les ferides. 
 
M’haureu de perdonar. Tenia projectes, jo, i plans i feina per fer aquesta setmana, però aquí, a Catalunya, s’ha aturat el món. I m’agradaria escriure sobre flors que fan bona olor, sobre amistats de per vida, sobre les ganes de viure com he fet abans. Però s’ha aturat el món, aquí, a Catalunya, i som molts els que encara estem en xoc.
 
Res no és igual des de l’u d’octubre i res no ho serà mai més. Aquests dies, cada dia apareixen molts articles que parlen del Procés, del Referèndum i opinions en totes direccions i en bastants idiomes diferents. I jo avui volia escriure d’alguna altra cosa però no puc. Potser per aquesta necessitat de deixar escrits tants testimonis com sigui possible perquè crec sincerament que hem fet una cosa important. Que quan nosaltres ja no hi siguem, algú haurà de documentar què va passar durant la revolució de l’u d’octubre i no voldria deixar de dir que aquí, a Catalunya, s’ha aturat la tardor i bufa el vent de la nit. I senyors uniformats que no entenen la nostra llengua ens han vingut a fer por, i quan marxa el sol, la ciutat s’omple de grups de nois que criden i amenacen aquells que fan cassolada des del balcó. 
 
Llavors ella em va dir salta al buit i veuràs que sobrevius. Que de vegades ens pensem que estem a tres mil metres d’altura i només estem a vint centímetres del terra.
 
Mai m’havia sentit tan a prop dels meus amics, dels meus pares, dels meus veïns, de tots aquells que no conec però senten el mateix que jo, a pesar d’aquesta immensa solitud en arribar a casa. Cuidem-nos, estimem-nos, saltem al buit, que només estem a vint centímetres del terra.
 

COMENTARIS

Agraïment
Anna Ro, 10/10/2017 a les 10:31
+12
-0
Gràcies! Necessitava llegir això.
Una abraçada!
Anna
arran de terra
pere claret, 10/10/2017 a les 12:14
+16
-0
La nostra por més profunda és reconèixer que som inconcebiblement poderosos.No és la nostra foscor,sinó la nostra llum,el que més por ens fa (...) A mesura que permetem que la nostra llum irradiï,sense adonar-nos-en,estem permetent que altres persones facin el mateix.En alliberar-nos de les nostres pròpies pors,la nostra presència automàticament allibera els altres.(Nelson Mandela)
Gràcies
@Txuricm, 18/09/2018 a les 00:40
+0
-0
He plorat cada cop que l'he llegit, i avui ja fa gairebé un any, i torno a plorar. Però gràcies per descriure tan bé com ens sentíem i ens sentim

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La ciutat participa al festival amb propostes nascudes al seu Districte Cultural
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural inaugura una exposició sobre el fet migratori
Imatge il·lustrativa
L'Aula d'Escriptura de l'Ajuntament de Girona obre les inscripcions per al nou curs
Imatge il·lustrativa
El CosmoCaixa exposa les restes fòssils trobades als jaciments del Cerro de los Batallones
Imatge il·lustrativa
Un curtmetratge denuncia què passa massa sovint quan s'adopta un animal
Imatge il·lustrativa
Un anunci del govern d'Escòcia per no abaixar la guàrdia
Imatge il·lustrativa
L'artista Christine Sun Kim reivindica el valor de la llengua de signes
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra com es desfila la memòria dels qui pateixen Alzheimer