Foto: jamelah e.
L’escriptora Maria Barbal té 65 anys. Li pregunto de quines coses s’ha jubilat i em respon això: “He anat acotant i reduint els meus interessos, i m’he concentrat en el que més m’agrada, com la lectura. La dispersió és una temptació molt gran en el nostre món, però quan et fas gran no te la pots permetre”.
Concentrar-nos en les petites coses que ens agraden (i jubilar-nos de les que no) és un bon consell aplicable, crec, a qualsevol edat. Sí, d’acord, a tots ens toca fer coses que per gust no faríem, però no tenim altre remei que fer-les. Ara bé: també passa sovint que fem, no se sap ben bé per què, algunes coses que preferiríem no fer i que ningú ens obliga a fer. Actuem com si la vida fos eterna i ens poguéssim permetre el luxe de desaprofitar el temps.
Potser no cal que ens diagnostiquin un càncer terminal com al neuròleg Oliver Sacks per decidir que ens concentrarem en allò que és essencial. Viure de la manera més rica, profunda i productiva possible hauria de ser una divisa sempre, perquè ningú té garantida l’estada entre els vius més enllà de l’ara mateix. I deixar de fer coses que ens desagraden i que no porten enlloc és un primer pas imprescindible per fabricar-nos una vida millor.
La gràcia de tenir una edat és que ens coneixem a nosaltres mateixos per totes bandes. Jo sé, per exemple, que m’encanta llegir i que em provoca suor freda la idea d’anar de convidada a un programa de televisió. La meva felicitat passa, doncs, per envoltar-me de llibres i per aprendre a dir que no quan em truquen perquè vagi a parlar dels grups de WhatsApp a no sé quin plató. Si ens alliberem de les nimietats que ens amarguen l’existència, el balanç final serà més dolç.
