Visions

Això ara no toca, nena

Ja ens hi hem acostumat: la lluita feminista mai no és tan urgent ni prioritària

| 16/10/2017 a les 20:51h
Especial: Visions
Arxivat a: Cambres pròpies, feminisme, visions, 1-O

Foto: Adrià Costa


Muriel Casals va venir a la presentació de la sèrie documental Som dones, emesa al Canal 33 fa alguns mesos. Quan la vam veure aparèixer, tothom va quedar sorprès. ¿No tenia res millor a fer que passar per la presentació del programa? Un programa que intentava respondre, a partir d'unes preguntes comunes i del seguiment d'algunes vides, les grans incògnites que envolten i persegueixen les dones. Ignoro l'agenda de la Muriel d’aquell dia, si havia renunciat a altres compromisos o no per a acudir a la presentació d'un programa en què, per cert i a més, hi apareixia. En qualsevol cas, que sorprengués la seva presència no deixa de ser simptomàtic: la Muriel, les dones com la Muriel, amb un càrrec cultural i polític, no s'han d'ocupar del feminisme ni del que ens han volgut vendre com a coses de dones.

Quan la ultradreta campa al seu aire pels nostres carrers, quan la policia atonyina àvies que volen votar en un referèndum, quan hi ha gent declarant emmanillada sense haver comès cap delicte, quan agents entren a casa teva i l’escorcollen, quan s'insinuen amb una falsa innocència sobre empresonaments i afusellaments, quan et tremola el cos al costat d'una dona que no coneixes de res en protegir un col·legi electoral... el feminisme, la manca de referents femenins en les institucions, el protagonisme de la dona en la situació política actual no toca, nena. Quan fa massa temps que valores el món en termes de quotes, comptant quants noms de dones apareixen en els consells editorials, quantes periodistes parlen des de tribunes de primera línia, quantes escriptores apareixen ressenyades... quan mires el món incòmoda, fent recompte d’uns i altres, de vegades aquella veu universal i pujolesca s’escola al pensament: això ara no toca, nena.
 
És evident. No hi ha literatura femenina o masculina, hi ha bona o mala literatura: no toca. No hi ha columnes d'opinió d'homes o dones, hi ha columnes d'opinió arriscades o mediocres: no toca. No hi ha grans càrrecs d'homes i dones, hi ha meritocràcia: no toca. No hi ha esport femení o masculí, hi ha qualitat, publicitat, interessos econòmics i públic interessat: no toca. No hi ha música d'homes o dones, hi ha veus interessants en el panorama: no toca. Canviadors de bolquers exclusius per a dones, reduccions de jornada en safata per a les dones, reunions de mares a l'escola, aplicacions entre mares per intercanviar roba de nanos, dones objecte en la publicitat o dones-que-netegen en els anuncis de productes de neteja, dones que cuinen però que desapareixen dels grans noms culinaris del país. No toca. Esclaus i feministes lluiten pel vot, temps enrere: un dels dos haurà de renunciar-hi, almenys de moment. No toca, no toca mai. Ja ens hi hem acostumat: la lluita feminista, la igualtat, mai no és tan urgent ni prioritària, sempre hi ha una causa major. Avui dia, la política.
 
Ja ens hi hem acostumat, és cert. De vegades fins i tot jo m'adono que no toca, immersa com estic en l'ordre social de prioritats. L'u d'octubre, després de passar el dia resistint en totes les formes possibles –físicament, mental i emocional–, arribes a casa i dins la pantalla hi desfilen els de sempre: Albiol, Arrimades, Iceta. Quan acaben, tots ells, de negar allò que acabem de viure els catalans (no els de bien, els altres) als nostres carrers i col·legis electorals, hi apareix el Govern. Un grapat de senyors s'acosten a la càmera amb solemnitat, pla curt, i ja els tenim ben a prop al menjador de casa nostra: només hi ha lloc per a ells. Em consta, veient les imatges a posteriori, que alguna dona havia tingut l'honor de quedar atrapada entre tanta americana i corbata mental, però en el plànol que tothom està veient a casa només hi ha senyors que manen. Durant uns segons, l'instint em posa en alerta: miro, compto, no hi ha dones, el missatge que ens fan arribar no només l’envia Puigdemont, que és qui ha de parlar, sinó que hi donen suport un grup de cares serioses, consternades, greus... cares d'homes. La veueta pujolesca se m’ennuega: ens han violentat, ens han humiliat, ens han fet mal, això ara no toca, nena. I callo. Potser és veritat que no toca.
 
Quan declaren Cuixart, Sánchez i Trapero tampoc toca assabentar-se que Teresa Laplana –tot i que de baixa i per conferència– també ha de respondre a l'acusació de la fiscalia. No toca que els titulars l'esmentin. Ni parlar-ne. Perquè Laplana no s'ha exposat físicament tant, no ha estat protagonista, no hi ha samarretes amb el seu nom, la seva feina ha estat discreta, de segona línia, i ara no toca fer-li costat ni saber-se'n el nom de memòria. Toca buscar-la de forma conscient, toca la molèstia de saber què li demanen.
 
Una setmana més tard, al programa 30 minuts, podem veure els dies clau dels qui han viscut l’1-O des de dins: Puigdemont, Junqueras, Cuixart, Sánchez, Romeva... i Colau (a la qual, fa uns dies, acomiadaven de pressa d'una entrevista perquè el seu fill la devia esperar a casa). Anna Gabriel i Marta Rovira amb prou feines arriben als 30 segons plegades. No toca donar protagonisme a les dones del procés, no toca que mantinguin al marge les seves vides familiars, no toca que ens expliquin les decisions importants que prenen i com ens afecta això a la nostra vida política actual –frenètica. El que sí que toca és mostrar-nos les nostres àvies, les que s’enduen a coll els antiavalots. La fragilitat de les dones que han violentat, assetjat i maltractat. Aquesta vulnerabilitat sí que toca, perquè a tots ens commou un home uniformat amb el seu poder i la seva força arrossegant pels cabells una dona indefensa. Del dia a dia d'Anna Gabriel durant els preparatius de l'1-O no en sabem res, del de Marta Rovira sabem com ho està vivint la seva filla. De Carme Forcadell encara en sabem menys. Però no toca: perquè ens han reprimit, espantat, ofès: hi ha una problemàtica més gran, més important que comptar el nombre d'homes i dones que hi ha al capdavant.
 
Això ara no toca, nena, perquè mentre tu estàs pendent del biaix de gènere que hi ha al pla curt de l’1-O, en el seguiment d'Els dies clau, a la fiscalia... el teu país està convulsionant, no tenim temps d'igualar les quotes, de preocupar-nos per l'estètica que estem oferint, per donar a entendre com serà una futura, pròspera, cosmopolita i justa República Catalana. No ens cal tenir cura de certs detalls formals pel que fa a desigualtat, perquè tenim qüestions més importants per resoldre. Les qüestions de veritat.
 
El 10 d'octubre, després de signar la declaració d'independència –suspesa– davant els centenars de mitjans nacionals i internacionals, llegeixen el text algunes de les dones que han oblidat pel camí: Marta Rovira, Anna Gabriel, Mireia Boya. El gest no em passa desapercebut. La república de la qual parla Gabriel en la seva intervenció em convenç: feminista, inclusiva, justa, social, antifeixista. Alguns, mentre ella fa un discurs impecable, ja han començat a parlar de la seva roba, els seus cabells i el seu aspecte físic. Senyors, ara no toca seguir amb les vostres ments retrògrades, no toca quantificar les dones en funció del vostre desig sexual, no toca amagar-nos quan treballem a peu pla, no toca el vostre masclisme. Carme Forcadell, quan el món sencer estava pendent d'ella, va començar un dels plens més importants del moment parlant de víctimes de violència masclista. Durant uns segons, no vam saber què pensar, allà a l’Arc de Triomf. Aquell malauradament inicial ens va esgarrifar. Alguns potser van creure que, esperant com esperàvem Puigdemont, allò no tocava. Però mai va tocar tant com llavors. Senyors, la república serà feminista... o no serà. És això el que toca ara.
 

COMENTARIS

I tant!
Anònim, 17/10/2017 a les 11:56
+22
-1
Totalment d'acord. Ara toca més que mai!
La republica serà feminista o no serà.
Yolanda Quirós, 17/10/2017 a les 13:54
+28
-2
Es el monent que les dones passem a primer pla . O ara o mai. La republica serà feminista o no serà. Aquest ha de ser al nostre mandat. Visca la republica feminista catalana.
Clar que sí!
Anònim, 17/10/2017 a les 22:16
+11
-0
Excel’lent escrit Jenn Díaz!
Serà i serà feminista
Anònim, 17/10/2017 a les 23:20
+12
-0
I tant si toca desprès de tant d'esforç farem una república i serà feminista.
Fruit del convenciment
Llisari, 18/10/2017 a les 04:19
+8
-1
República Feminista
República Humana
Hi será. Hi serem
Anònim, 18/10/2017 a les 10:28
+6
-0
Per les nostres avisa.besavias i rebesavias.per les nostres mares.filles i netes...Hi serem!!!
Brava!
Anònim, 18/10/2017 a les 10:48
+7
-0
Gràcies per aquest article que a cada frase ens obre una mica més els ulls. No em puc creure que tantes coses m'hagin passat per alt entre tanta convulsió...
La República ho serà!
Anònim, 18/10/2017 a les 12:26
+4
-1
Gràcies, Jenn!
Només et puc donar les gràcies per aquesta reflexió que, en aquests moments, és difícil de trobar. No perquè sigui quasi inexistent, sinó perquè, tal i com dius tu, sembla que NO TOCA.
Però gràcies per fer-nos-en adonar, gràcies per donar-nos aquesta visió tan important de la República que estem construint.
Jo també vaig pensar que TOCAVA quan Forcadell va iniciar el ple condemnant aquestes víctimes de violència masclista.
I em sap greu que segurament aquest article es quedi aquí, tancat i sense anar més enllà, sense sortir a la llum perquè l'escriptora és "una dona més".
Sóc feminista
Anònim, 18/10/2017 a les 13:13
+3
-1
Lluita per ser escoltada...Sóc de la generació dels 70 i mai e perdut l'esperança
República Feminista!!
Anònim, 18/10/2017 a les 13:19
+4
-1
Ara sí toca, nena. Endavant amb la República Feminista!!!!!
Ara toca l hora violeta!!!
Anònim, 18/10/2017 a les 13:22
+3
-1
Larepublica ha de ser feminista!!!
No hi ha revolta sense les dones
No canviaran tant
Feminista no independentista, 18/10/2017 a les 21:01
+4
-1
Des del no independentisme m'agrada aquesta República feminista i si tingués el convenciment de que serà així potser em sumaria a la causa. Però si el procés no ho està essent no veig motiu per pensar que després els que faran la República, que no serà la CUP sinó més aviat PDECAT i ERC, la faran feminista. Si no ho han estat mai no passaran a ser-ho pel fet de ser independents. Però bé, pot ser només parla la veu del desencant.
Sensacional
Anònim, 18/10/2017 a les 23:09
+1
-1
Gràcies!! Necessitava llegir un article així en aquests dies! Has posat paraules a moltes coses que m'han passat pel cap aquests dies!
... i aixó sí
Josep Ant., 19/10/2017 a les 06:04
+0
-5
... I quan es fa un article de 4 pagines, per recriminar-ho, amb tot lo que hi ha, potser tampoc toca... No ??
tots units,fem força! ara,abans i sempre toca
joan cruz, 20/10/2017 a les 08:55
+0
-0
Molt encertat,dones i homes per igualtat...
Esperanza
Anònim, 20/10/2017 a les 08:58
+0
-0
Me agradat el escrit y segu que algún u conseguiremos
Sempre toca
Yaiza, 20/10/2017 a les 16:37
+0
-0
Tinc la pell de gallina. Moltes gràcies per recordar-nos que sempre toca.
Si s'assegurés una república feminista...
Anònim, 21/10/2017 a les 13:33
+3
-1
La lluita feminista es de les més difícils de portar a terme. Sempre toca. Davant aquest escenari de conflicte polític, podem apreciar que en el cas de que s'aconseguís una república...aquesta lluita encara haurà de seguir. Aquest canvi va més enllà de idees polítiques, es un canvi de valors i de consciència social. Malauradament estem veient, que no som tant distints a la resta d'Espanya ( i d'altres països) en lo que comporta donar-li el valor corresponent i digne que es mereix la dona. Com algú ha dit abans, tampoc sóc indepententista...pero si ens aseguressin una república feminista seria la primera en donar suport a aquella independència.
M'hi he vist
Muntsa V, 01/12/2017 a les 11:47
+0
-0
Hi he vist tant reflectits els meus pensaments i les meves sensacions davant la pantalla d'aquestes últimes setmanes... Em pensava que era jo! Que ningú més se n'havia adonat. Gràcies per deixar-ho per escrit, ens has donat veu. No la veu victimista q només veu, o vol veure, tothom, sinó la veu reivindicativa. La de l'"ojo" que no ens torcin la república cap a allò de sempre... Gràcies

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Som Cultura recorre el patrimoni monumental, artístic i tradicional de les comarques gironines
Imatge il·lustrativa
El Barcelona Pensa porta el pensament i la filosofia a diversos espais de la ciutat
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural organitza una taula rodona per reflexionar sobre el medi ambient
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural acull una jornada musical reconeguda pel Departament d'Ensenyament
Imatge il·lustrativa
14 fotografies que mostren l'evolució de les criatures prematures
Imatge il·lustrativa
L'espot de la Loteria de Nadal espanyola reflexiona sobre la ceguesa que provoca l'ambició
Imatge il·lustrativa
Un vídeo empeny els homes a tallar d'arrel el més mínim intent d'assetjament que detectin
Imatge il·lustrativa
Escoltava aquell disc a totes hores, me’l sabia de memòria