El que no he tingut mai

Només quan el buit és buit i la veritat és veritat, sé que visc de mentides

| 23/10/2017 a les 11:43h
Especial: Acords
Arxivat a: Cambres pròpies, Acords, Postals
Avui veig tan plens els braços
i tan buides les mans,
ara sento per allà on passo
com creix el desengany.

Si et va bé, Sopa de Cabra. 
 

Foto: Chiara Cremaschi

 
Et diria ara. Aquí. Si et va bé. Vine. O millor et faria un whatsapp d'aquella manera amb què ho acabaries endevinant. I llavors, potser, qui sap.
 
T'ho diria si no existís el Però. El que si escric en majúscules, deu ser perquè m'ocupa un tros massa gran entre la gola i la veu i els dits. Entre els records i les excuses. I diguem-ho clar: entre la por que m'ha crescut, per dins, com si fos una heura vella que no sap trobar el sol (o, sense saber-ho, s'ha cansat de buscar-lo).
 
I tanmateix enyoro, així d'amagat, el que no he tingut mai. O el que si he pensat que era meu és perquè ho he imaginat. (La pell, el coll, el llit). I de tant voler-ho, entre secrets, m'he cregut que ja em pertanyia una mica aquell no-res. Però, saps? Només quan el buit és buit i la veritat és veritat, sé que visc de mentides. De fum. D'un ningú fet a mida.
 
Però quan l'heura s'oblidi de créixer, alguna part de mi potser gosarà escriure ara. Aquí. Si et va bé. Vine. 

COMENTARIS

Preciós
Anònim, 23/10/2017 a les 22:35
+0
-0
Que bé que escrius!
El que sempre ha sigut teu
Jose Capitán, 23/10/2017 a les 23:27
+21
-0
I llavors, vindrà.

Amb la pressa del que porta esperant el que semblarien mil vides. Que, sense fer soroll, pacient, ha respectat el ritme de les estacions, en la seva seqüència inalterable. I llavors, segur, un somriure afable estrenyerà l'heura, que no és sinó la llum, càlida i rosada, que encara no es creu com pot haver crescut tan amunt, tan obstinada.

Perquè cap Però pot emmudir allò que batega. Perquè allò que batega, ho fa massa fort com per ser no-res. Perquè de tant voler-ho, ha cristal·litzat. Perquè l'enyor mai no pot existir si no ha hagut abans un nexe afectiu. Perquè mereixem tenir amb nosaltres algú fet a mida. Perquè la mentida és la victòria del victimisme, i no n'hi han prou llàgrimes perfumades pel sol que puguin apaivagar tota una vida assedegada de tendresa.

Només és un pas.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural acull la conferència «La tenora i la barítona»
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural exposa l'obra de l'artista Lourdes Fisa
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural impulsa la setena edició del festival RUSC
Imatge il·lustrativa
L'Arxiu Fotogràfic de Barcelona mostra com era la ciutat abans de l'obertura de la Via Laietana
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'humorista, que deia que «el matrimoni és la principal causa del divorci»
Imatge il·lustrativa
La paraula preferida de l'actor és «sfumatura», que en italià vol dir matís
Imatge il·lustrativa
Una animació sobre el valor de l'esforç i de la paciència
Imatge il·lustrativa
Un vídeo sobre una història d'amor viscuda entre pensaments