El que no he tingut mai

Només quan el buit és buit i la veritat és veritat, sé que visc de mentides

| 23/10/2017 a les 11:43h
Especial: Acords
Arxivat a: Cambres pròpies, Acords, Postals
Avui veig tan plens els braços
i tan buides les mans,
ara sento per allà on passo
com creix el desengany.

Si et va bé, Sopa de Cabra. 
 

Foto: Chiara Cremaschi

 
Et diria ara. Aquí. Si et va bé. Vine. O millor et faria un whatsapp d'aquella manera amb què ho acabaries endevinant. I llavors, potser, qui sap.
 
T'ho diria si no existís el Però. El que si escric en majúscules, deu ser perquè m'ocupa un tros massa gran entre la gola i la veu i els dits. Entre els records i les excuses. I diguem-ho clar: entre la por que m'ha crescut, per dins, com si fos una heura vella que no sap trobar el sol (o, sense saber-ho, s'ha cansat de buscar-lo).
 
I tanmateix enyoro, així d'amagat, el que no he tingut mai. O el que si he pensat que era meu és perquè ho he imaginat. (La pell, el coll, el llit). I de tant voler-ho, entre secrets, m'he cregut que ja em pertanyia una mica aquell no-res. Però, saps? Només quan el buit és buit i la veritat és veritat, sé que visc de mentides. De fum. D'un ningú fet a mida.
 
Però quan l'heura s'oblidi de créixer, alguna part de mi potser gosarà escriure ara. Aquí. Si et va bé. Vine. 

COMENTARIS

Preciós
Anònim, 23/10/2017 a les 22:35
+0
-0
Que bé que escrius!
El que sempre ha sigut teu
Jose Capitán, 23/10/2017 a les 23:27
+21
-0
I llavors, vindrà.

Amb la pressa del que porta esperant el que semblarien mil vides. Que, sense fer soroll, pacient, ha respectat el ritme de les estacions, en la seva seqüència inalterable. I llavors, segur, un somriure afable estrenyerà l'heura, que no és sinó la llum, càlida i rosada, que encara no es creu com pot haver crescut tan amunt, tan obstinada.

Perquè cap Però pot emmudir allò que batega. Perquè allò que batega, ho fa massa fort com per ser no-res. Perquè de tant voler-ho, ha cristal·litzat. Perquè l'enyor mai no pot existir si no ha hagut abans un nexe afectiu. Perquè mereixem tenir amb nosaltres algú fet a mida. Perquè la mentida és la victòria del victimisme, i no n'hi han prou llàgrimes perfumades pel sol que puguin apaivagar tota una vida assedegada de tendresa.

Només és un pas.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La novel·la de Marc Artigau ha sigut guardonada amb el Premi Josep Pla 2019
Imatge il·lustrativa
Vic anticipa la diada convidant una quarantena d'escriptors i il·lustradors
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona organitza una festa per apropar dues ciències a tots els públics
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural ofereix activitats en família per gaudir i aprendre durant els dies de vacances
Imatge il·lustrativa
Revivim el capítol de la sèrie en què arriba l'estiu en forma de musical
Imatge il·lustrativa
Una curt animat sobre la lluita per mantenir-nos desperts
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'escriptor, que diu que «es pot estimar malament i també es pot llegir malament»
Imatge il·lustrativa
Katharine Hepburn llegeix la nota que va escriure a l'actor 18 anys després de la seva mort