El que no he tingut mai

Només quan el buit és buit i la veritat és veritat, sé que visc de mentides

| 23/10/2017 a les 11:43h
Especial: Acords
Arxivat a: Cambres pròpies, Acords, Postals
Avui veig tan plens els braços
i tan buides les mans,
ara sento per allà on passo
com creix el desengany.

Si et va bé, Sopa de Cabra. 
 

Foto: Chiara Cremaschi

 
Et diria ara. Aquí. Si et va bé. Vine. O millor et faria un whatsapp d'aquella manera amb què ho acabaries endevinant. I llavors, potser, qui sap.
 
T'ho diria si no existís el Però. El que si escric en majúscules, deu ser perquè m'ocupa un tros massa gran entre la gola i la veu i els dits. Entre els records i les excuses. I diguem-ho clar: entre la por que m'ha crescut, per dins, com si fos una heura vella que no sap trobar el sol (o, sense saber-ho, s'ha cansat de buscar-lo).
 
I tanmateix enyoro, així d'amagat, el que no he tingut mai. O el que si he pensat que era meu és perquè ho he imaginat. (La pell, el coll, el llit). I de tant voler-ho, entre secrets, m'he cregut que ja em pertanyia una mica aquell no-res. Però, saps? Només quan el buit és buit i la veritat és veritat, sé que visc de mentides. De fum. D'un ningú fet a mida.
 
Però quan l'heura s'oblidi de créixer, alguna part de mi potser gosarà escriure ara. Aquí. Si et va bé. Vine. 

COMENTARIS

Preciós
Anònim, 23/10/2017 a les 22:35
+0
-0
Que bé que escrius!
El que sempre ha sigut teu
Jose Capitán, 23/10/2017 a les 23:27
+22
-0
I llavors, vindrà.

Amb la pressa del que porta esperant el que semblarien mil vides. Que, sense fer soroll, pacient, ha respectat el ritme de les estacions, en la seva seqüència inalterable. I llavors, segur, un somriure afable estrenyerà l'heura, que no és sinó la llum, càlida i rosada, que encara no es creu com pot haver crescut tan amunt, tan obstinada.

Perquè cap Però pot emmudir allò que batega. Perquè allò que batega, ho fa massa fort com per ser no-res. Perquè de tant voler-ho, ha cristal·litzat. Perquè l'enyor mai no pot existir si no ha hagut abans un nexe afectiu. Perquè mereixem tenir amb nosaltres algú fet a mida. Perquè la mentida és la victòria del victimisme, i no n'hi han prou llàgrimes perfumades pel sol que puguin apaivagar tota una vida assedegada de tendresa.

Només és un pas.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural organitza un seminari impartit per l'artista Ivana Larrosa
Imatge il·lustrativa
Una exposició de Can Tinturé busca el vincle entre la col·lecció de Salvador Miquel i la història
Imatge il·lustrativa
Una exposició permet veure el mobiliari modernista de la família de l'industrial
Imatge il·lustrativa
El Palau Robert se suma a la commemoració del centenari de l'artista
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra que els millors regals són els inesperats
Imatge il·lustrativa
L'anunci nadalenc d'una petita botiga de Gal·les ens empeny a retrobar l'infant que vam ser
Imatge il·lustrativa
Un anunci ens anima a ser generosos
Imatge il·lustrativa
L'anunci de la nova pel·lícula fa un cant a la creativitat i a la generositat