Realitats

«El vel no ens tapa el cervell»

Les dones musulmanes que viuen a Catalunya afronten una doble discriminació

| 23/10/2017 a les 18:22h
Especial: Realitats
Arxivat a: Sala d'estar, dones

Foto: Hernán Piñera


“Bona tarda a totes, benvingudes”, ens diuen a la sala de l'Espai Jove la Fontana on es pretén parlar de la discriminació de les dones musulmanes en dos àmbits: l’educatiu i el laboral. Entre el públic només hi ha tres homes.
 
Les ponents estan tranquil·les, còmodes. Cheima El Jebary ens posa en context de la situació que van viure després de l’atemptat a la Rambla de Barcelona: com a cares visibles de l’islam van sentir l’obligació de sortir a justificar-se. A explicar, en ple estat de xoc, obvietats. Que les religions no en són responsables i menys encara les mares dels terroristes. Se’ls pregunta si van veure augmentada la islamofòbia. “Potser sí, però ja hi és sempre. De base”.
 
Se senten violentades tan sovint que és difícil pensar situacions en què això no passi. Najat Azzouzi recorda el dia que va decidir posar una foto seva al currículum: “Estava farta de gastar temps i T-10's en entrevistes inútils, si em volen agafar, que em vegin amb vel”. Azzouzi havia treballat durant anys cara al públic i sense hijab. Un dia va demanar una reunió per parlar del mal psicològic que li causava no poder ser ella mateixa. Sembla que va ser fàcil canviar la víctima de bàndol. "Aquest tema no te’l permetrem –li van dir–, cal prioritzar que no hi hagi malestar entre els clients".
 
Fajar Matloob parla també de com s'enganya la gent quan no es contracten dones amb vel per fer feines de cara al públic: "És una estratègia per ocultar la diversitat". El seu primer dia de classe al grau d’higiene bucodental, la professora la va assenyalar davant de tothom, dient-li que tindria molts problemes per fer les pràctiques. “Sembla que es pensin que el vel ens tapa el cervell”, comenta la Najat.
 
Professors que ridiculitzen l’alumnat, centres que no estan preparats per rebre les persones immigrants, les dificultats per llogar un pis, per trobar feina, per aconseguir pràctiques no remunerades, els crits pel carrer, “ojalá-estuvierais-todas-muertas”.
 
La Cheima ens explica que ella és considerada una dona exitosa per estar acabant una carrera universitària. Això li molesta. "Com és que els meus companys de classe no tenen aquest reconeixement? És ben bé que sí que és un miracle: he superat el sistema que tenia intenció d’excloure’m".

De mica en mica i gairebé sense adonar-nos-en, ens han fet tangible una realitat que ocultem i se'ns oculta. Les tres dones musulmanes –doble discriminació, com ens comenten elles–, ens han traslladat les responsabilitats. Ara tenim l'obligació de reflexionar sobre el paper que podem tenir cadascuna de nosaltres en aquesta lluita. 
 

COMENTARIS

Moltes incongruències en poc text
Anònim, 24/10/2017 a les 19:34
+4
-20
Les contradiccions en la pròpia frase fruit del victimisme. Diu:

""""La Cheima ens explica que ella és considerada una dona exitosa per estar acabant una carrera universitària. Això li molesta. "Com és que els meus companys de classe no tenen aquest reconeixement? És ben bé que sí que és un miracle: he superat el sistema que tenia intenció d’excloure’m"""".

O sigui, la feliciten i encara s'emprenya perquè creu que la discriminen, ja que als homes que fan la carrera ella creu que no els feliciten tant... Jo diria que son més víctimes ells que elles.

Això de "he superat el sistema que tenia intenció d’excloure’m" és un invent com un altre. Vull dades que es puguin comprovar que el sistema volia excloure-la a ella i perquè.
Em dóna la sensació que ens odia i no ho diu clarament.

Una altra falsedat és això de "doble discriminació". Pel fet de ser dona no només no se't discrimina, sinó que tan les lleis com la societat facilita molt a les dones i priva molt als homes. Una altra cosa és que només existeixin entitats victimistes de dones i només se les sentin a elles, però tot mentida.

La crua realitat, però lluitarem
Anònim, 24/10/2017 a les 22:11
+4
-1
Xerrades que donin visibilitat a problemes, en aquest cas la discriminació pel fet de practicar l'Islam (malauradament fòbia cada cop més extesa a tot arreu, a països més llunyans i veïns, a Europa i fins i tot a casa, Sí a casa) si a més li afegeixes el plus de ser dona, són molt i molt necessàries! Negar-ho és absurd i etiquetar de víctimes a aquestes dones lluitadores que han volgut compartir el seu testimoni és un error. Textos com aquest que ho denuncïin, en facin difusió i a més a més acabin convidant a la reflexió són IMPRESCINDIBLES! I serà difícil de canviar-ho "But I am also hopeful, because I believe deeply in the ability of human beings to remake themselves for the better.” (Chimamanda Ngozi)
Gràcies
Anònim, 24/10/2017 a les 22:37
+2
-0
Gràcies pels testimonis i el text. Reflexionem!
Les coses es noten
Anònim, 25/10/2017 a les 22:20
+2
-5
L'autora o alguna lectora faria bé d'abstenir-se en posar 13 negatius a qui expressi una opinió discordant amb la opinió oficial.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Palau Robert se suma a la commemoració del centenari de l'artista
El Museu de la Vida Rural i Riuada Solidària s'ajunten per posar paraules als darrers esdeveniments
Imatge il·lustrativa
Una exposició explora la relació entre els modernistes i un dels seus temes preferits: les flors
Imatge il·lustrativa
Una visita guiada permet descobrir els secrets de l'edifici d'Antoni Gaudí
Imatge il·lustrativa
Un curtmetratge sobre l'amor secret que va creixent
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc ens anima a tenir cura dels qui estimem
Imatge il·lustrativa
Revivim un capítol de la sèrie protagonitzada per la nena pèl-roja
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra la força amb què viuen, es tranformen i es mantenen algunes relacions