Visions

Ens farem mal

Però, què preteníem? Fer una revolta històrica i que ens surti de franc?

| 21/10/2017 a les 20:06h
Especial: Visions
Arxivat a: Cambres pròpies, Visions

Foto: Adrià Costa


No tinc la més remota idea del que passarà demà, així que ja ni em plantejo aspirar a encertar el que pot passar dijous o divendres i ja no us dic d’aquí a una setmana, un mes o un any. I, la veritat, no crec que hi hagi gaire gent (si és que hi ha algú) que ho sàpiga, per molt que facin veure que sí.
 
Declarant la meva incapacitat per fer prediccions acabo d’arruïnar, abans d’encetar-la, la meva carrera com a tertulià. El que sí sé fer, en canvi, és mirar enrere i prendre nota del que ha passat altres vegades. I la història és prou clara: Espanya no ens ha escoltat mai i ningú de fora ens ha ajudat, llevat que n’hagi tret alguna cosa a canvi. No és estrany, Europa en particular i el món en general funcionen així: els problemes dels altres són això, dels altres, fins que no m’afecten a mi. I tampoc ens podem queixar, nosaltres no hem perdut precisament el cul per ajudar d’altres que han patit (i estan patint) vulneracions dels drets humans molt més atroces que les que estem patint aquí.
 
Com podem aconseguir, doncs, que algú ens foti cas? Només se m’acut una manera: tocant-los la butxaca, fent que els nostres problemes siguin també els d’ells. És un idioma universal que tothom (fins i tot Rajoy) entén. Ara, això té conseqüències, i greus. Perquè per espantar Europa ens haurem d’enfonsar nosaltres i arrossegar Espanya (més o menys com va fer Moby Dick amb Ahab, però esperant que hi hagi un vaixell de Greenpeace a prop). I això fa por. I mal.
 
Però, què preteníem? Fer una revolta històrica i que ens surti de franc? Torno enrere (només en aquest article, no un parell de segles com proposa el govern espanyol): no tinc la més remota idea del que passarà, però revisant el passat es fa difícil trobar cap revolució important que s’hagi fet sense que ningú prengui mal. Per molt que l’anomenem la revolta dels somriures (i està molt bé i n’hem d’estar ben orgullosos), no podem ser tan ingenus de creure que ens en sortirem només amb agulletes a les galtes.

Històricament el preu d’aquestes revoltes s’ha pagat amb sang, amb vides humanes; un preu altíssim, el més car de tots. En canvi –i aquí ve la part bona, que per articles desencoratjadors ja tenim l’amo de l’Ara– nosaltres podem tenir l’oportunitat de pagar-ne només costos econòmics. Sí, ja sé que aquest “només” no resulta gaire tranquil·litzador, al capdavall tots hem de menjar i fa una por que t’hi mors perdre el poc o molt que tant t’ha costat guanyar. Però si ho comparem amb l’alternativa, no hi ha color: morir-se de por és molt millor que morir-se i punt. T’ho miris com t’ho miris, i sobretot si t’ho mires des de la presó.
 
A més és l'única arma que tenim, i el fet que estiguem disposats a fer-la servir conscientment ens fa poderosos. Demostra que hi creiem, que creiem que val la pena sacrificar-nos per marxar d’un estat que mai no ens ha entès, que creiem en nosaltres, que un cop alliberats serem capaços, si cal, de tornar a començar i recuperar amb escreix tot allò que haguem perdut.
 
Tot i així, és un preu que no tothom està disposat a pagar, ni tan sols molts dels que ara reclamen abrandats la DI (de fet, jo mateix no sé què faré –ja us he alertat de la meva poca fe en els pronòstics– quan arribi l’hora de la veritat). Això explica les reaccions dels qui, davant la por a les conseqüències econòmiques immediates, han corregut a alertar-nos que així no, que això era fer-nos mal a nosaltres mateixos (que si un tret al peu, que si escopir enlaire…), i que així no anem enlloc. Oi tant que hi anem, per això s’espanten.
 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La companyia La Virgueria porta el seu espectacle a l'Arnau Itinerant
Imatge il·lustrativa
El monestir de Poblet acollirà un concert nadalenc
Imatge il·lustrativa
Una exposició mostra com el canvi climàtic afecta un bé tan preuat i explora solucions al problema
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural organitza un seminari impartit per l'artista Ivana Larrosa
Imatge il·lustrativa
Un anunci de Nadal reflexiona sobre la necessitat d'acollir i conviure amb la diferència
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra que els millors regals són els inesperats
Imatge il·lustrativa
L'anunci nadalenc d'una petita botiga de Gal·les ens empeny a retrobar l'infant que vam ser
Imatge il·lustrativa
Un anunci ens anima a ser generosos