La pintora Eva Armisén (Saragossa, 1969) sap que el món tendeix a perdre els colors, però no s'hi resigna: els seus personatges sempre somriuen. Sap que els adults conservem en algun lloc l'infant que vam ser, per això pica l'ullet a la nena que porta dins. I ens regala un univers imaginari que tant de bo existís, una obra fresca, directa i sincera que ens connecta per la via ràpida amb el nostre jo més autèntic, amb allò que som quan cauen les màscares.  
 
Els quadres de l'Eva neixen d'idees que es concreten en paraules i que s'integren a l'escena sense voler fer nosa: no tenen la rellevància d'un títol ni la discreció excessiva d'una nota a peu de pàgina. Aquestes paraules formen part del paisatge final, de vegades per partida doble: en brut i en net. Perquè l'artista ens mostra el resultat però també el procés de creació de l'obra. Ens ensenya les capes del vestit per donar a entendre que no té res a amagar. Es despulla i ens despulla. Tant tu com jo com les figures de llapis o pinzell som éssers en construcció que avancem a força d'encerts i errors. Que acumulem dubtes i desitjos. Que ens nodrim de bellesa per plantar cara a les pors.
 
Trenta anys després d'haver aterrat a Barcelona, l'Eva té avui l'energia de la maduresa, de qui sap on va i com s'hi arriba. Es coneix a si mateixa més que mai i no pensa renunciar a ser qui és, ara que ha après a desfer els passos que no porten enlloc, ara que trepitja la ciutat i el camp amb la tranquil·litat d'anar ben calçada, ara que troba la veritat abans i tot de buscar-la.
 
Protagonitzades sovint pel seu alter ego en dues dimensions, les pintures d'Eva Armisén es fan estimar. Ens empenyen a treure enfora la millor versió de nosaltres. Ens conviden a llegir la poesia camuflada en els petits retalls de vida, a fixar-nos en la flor que creix contra l'asfalt. Ens desperten l'orgull de ser dones, tan fràgils com tothom i més fortes que ningú. Ens animen a gronxar-nos fins a tocar el cel i tornar. Ens ajuden a destriar el gra de la palla. Ens encomanen alegria i ganes de somriure, ni que sigui per sota el nas.


* Els colors i els somriures d'Eva Armisén protagonitzen l'exposició «30» a la galeria Cromo de Barcelona (Riera Sant Miquel, 27) del 10 de novembre fins al 12 de gener. La inauguració es farà el divendres 10 a les set del vespre. 

© Fotos dels quadres: Jordi Salinas

1. Abrigo. Oli sobre tela, 2017. 116 x 73 cm.

2. Capaz de darle la vuelta. Oli sobre tela, 2017. 65 x 50cm.

3. Deshielo. Aquarel·la sobre paper hanji, 2017. 41 x 33 cm.

4. Equilibrio. Oli sobre tela, 2017. 65x50 cm.

5. Ilusión. Oli sobre tela, 2017. 65 x 54 cm.

6. Juntas. Oli sobre tela, 2017. 60 x 92 cm.

7. La espera. Oli sobre tela, 2017. 73 x 65 cm.

8. Mil caminos. Oli sobre tela, 2017. 100 x 65 cm.

9. No perder el hilo. Oli sobre tela, 2017. 130 x 97 cm.

10. Pájaros en la cabeza. Oli sobre tela, 2017. 73 x 55 cm.

11. Pintando. Oli sobre tela, 2017. 33 x 41 cm.

12. Refugio. Oli sobre tela, 2017. 65 x 46 cm.

13. Refugio. Aquarel·la sobre paper hanji, 2017. 30 x 30 cm.

14. Separando el grano de la paja. Oli sobre tela, 2017. 162 x 97 cm.