Un món dividit

La mostra fotogràfica Confrontier del Palau Robert està exposada al carrer. Situada en un punt confluent de Barcelona i representada amb unes imatges de grans dimensions, surt a buscar els espectadors. Si aconsegueix trobar-los, és per la força que tenen aquestes instantànies de l’alemany Kai Wiedenhöfer.

Li passa al motorista que es trau el casc, a la dona que va amb el nadó al cotxet, al jove que camina amb la carpeta a la mà i a mi, que estic travessant a peu l’avinguda Diagonal amb passeig de Gràcia. Ens atrapa i ens colpeja a tots a través de murs que són molt més que ciment, ferros o fustes. Hi ha retratada incompetència, incomunicació, desigualtat, dolor i, sobretot, injustícia. Amb un cop d’ull, prenem consciència de l’absurditat i la perversió de l’ésser humà.

No pot ser casualitat que l’autor de les imatges hagi nascut a la ciutat europea que ha tingut un dels murs més emblemàtics de la història, Berlín. Quan va caure, el 1989, Kai Wiedenhöfer, que estava estudiant el primer any a la universitat, va fotografiar aquell moment històric. Aleshores semblava que els murs obririen pas al diàleg però l’home n’ha tornat a aixecar molts i l’exposició ens ho mostra, a la vegada que ens commou i ens fa pensar.

Confrontier forma part del Festival DOCfield Barcelona, que enguany celebra la seva cinquena edició centrant-se el viatge i la mobilitat humana. “Per què ens movem? Com ens transforma el viatge? Què passa quan ens creuem amb altres persones? És la mobilitat humana una condició, un privilegi, una necessitat?”. Aquests són alguns dels interrogants que planteja el festival de fotografia documental.

Són llocs diferents i allunyats entre ells, però hi llegeixo el mateix missatge: prohibit el diàleg. “Quan es restringeix la comunicació, és impossible trobar una solució als conflictes, perquè, darrere dels murs, els clixés i les idees sobre l’enemic es propaguen sense tenir pràcticament res a veure amb la realitat”, reflexiona l’autor. La seva càmera no ha destruït els murs que ha retratat però aconsegueix que arribin a molts ulls i, el que és més important, a més ments.

Aquestes són tres de les fotografies de la mostra exterior, que es pot visitar del 19 d’octubre al 30 de novembre a la tanca del Jardí del Palau Robert.

1. Ceuta i Melilla. Marroc (8 + 13 km)
Marroquins empenyent paquets de roba cap a l’entrada del Marroc des de Melilla. La tanca es va aixecar durant l’última dècada per impedir la immigració d’Àfrica cap a la Unió Europea.

Foto: © Kai Wiedenhöfer

2. Israel. Territoris palestins ocupats (703 km)
Assentament israelià il·legal de Pisgat Zeev, al costat oest, des del camp de refugiats palestins de Shuafat, als afores de Jerusalem. Encara que el mur divideix els habitants d’aquestes comunitats, tots tenen els carnets d’identitat de Jerusalem. Els grafitis són obra d’artistes palestins de Jerusalem. Qualsevol persona d’arreu del món els pot contactar per demanar que comparteixin el seu missatge al mur.