Foto: Tela Chhe
Que no tingui raó en Joan Margarit quan diu que l’època de l’aprenentatge acaba cap als vint anys. Que s’equivoqui el poeta quan diu que arriba un moment que no aprens res de nou. Sí, d’acord: també diu que llavors t’adones que has après més coses de les que imaginaves, i que es tracta de treure partit d’allò que ja saps. Però, coi, la idea de no poder aprendre res que no sàpiga em mata abans d’hora.
Potser és cert que la millor edat per aprendre són els divuit o els vint anys. Ara bé: aquesta també és la millor edat per menjar-te el món de dia i de nit, per tastar cossos a l’engròs, per passejar una arrogància amb data de caducitat, per rebel·lar-te contra les injustícies del planeta i de la Via Làctia, per començar a descobrir les misèries de l’etapa adulta, per decidir què vols ser i fer quan siguis gran. Paradoxalment, la millor edat per aprendre és l’edat en què et penses que ja ho saps tot.
A mesura que empenys anys se’t calma la vida, se t’esquerden les certeses, se’t multipliquen els dubtes i no se t’adormen pas les ganes d’aprendre. No sempre, almenys. En Margarit diu que si als setanta anys et proposes aprendre a parlar rus, fracassaràs. “Pots estudiar rus, però no n’aprendràs”, sentencia. Vés a saber. A mi em fa l’efecte que l’autèntic fracàs és no provar-ho. Si ma mare s’apunta a un curs de rus per celebrar el seu setantè aniversari, acabarà sabent més rus que tu i que jo (i, sobretot, acabarà sabent més rus del que ha sabut ella al llarg de set dècades). Per descomptat que no podrà competir amb el traductor de rus Miquel Cabal, ni falta que fa.
He donat classes a la Universitat Autònoma, amb alumnes de divuit i vint anys que estudien perquè és el que toca, i he donat classes a gent de més de quaranta anys que fa l’esforç de dedicar part del seu temps a provar d’aprendre coses noves. Els estudiants adults potser tenen menys neurones despertes, però ho compensen amb més interès, més experiència, més hòsties rebudes de les que et fan créixer en tots sentits. I no, sisplau, no m’intentis convèncer: prefereixo creure que en això no té raó en Joan Margarit.
0
0
