Postals

Quanta veritat podem suportar

Moc els llavis però no dic res. Miro cap a terra. Deixo un sí, clar que sí que podràs

| 31/10/2017 a les 14:38h
Especial: Postals
Arxivat a: Cambres pròpies, postals

Foto: Isabel Cortés Úbeda

 
T'aixeques. Del prestatge de la biblioteca agafes un llibre grandiós de biologia. I a sobre, en anglès. Llegeixes una paraula de les complicades, de les que t'agraden. La ressegueixes amb el dit lletra per lletra, com t'ho van ensenyar a l'escola on et van enviar mentre t'intentaven trobar l'etiqueta: retard, ah no, autisme, ara sí: Asperger. T'encalles amb la te, saltant-te la ena, fins que pronuncies un mitochondria mig coix. Memoritzes el que creus que és el més difícil, i llavors em demanes que t'ho pregunti. I tu orgullós m'ho expliques. I jo orgullosa t'escolto.

Però tanques el llibre de cop.

Tots m'han avançat i he perdut el tren i mai de la vida podré ser metge, no?

Callo. Moc els llavis però no dic res. Miro cap a terra. Deixo un sí, és clar que sí que podràs. Però has d'estudiar molt, eh? (Per què coi t'he respost això?). Sé que tu m’aguantes la mirada. Ho noto. Els teus ulls, que ho entenen tot a mitges i on sempre t'amagues tot sencer, necessiten passar comptes amb el món. I jo, Jaume, soc massa covarda per dir les coses pel seu nom. I saps, germà? Encara no sé trobar la manera de salvar-te de tants murs, de tants noos, de tantes paraules llargues.  

T'explicaria que un dia vaig llegir una vinyeta que deia que "les persones que sempre diuen la veritat sense tenir en compte el mal que puguin fer als altres són idiotes". Que ho vaig pensar l'altre dia quan la x em va demanar que digués que a x que li queda fatal el cabell curt. O quan jo creia que tenia el dret de dir a x que amb aquella sobredosi d'ego estava fent el ridícul.

La teva lluita, estimat, és la de ser. Com la meva, com la de tots. I tu agafes el llibre més gran i difícil del món per combatre-la. I jo em posaria al teu costat i li preguntaria a la vida quanta veritat podem suportar. Però saps? Ella tampoc sabria aguantar-nos la mirada.
 

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
31/10/2017
Imatge il·lustrativa
22/10/2017

COMENTARIS

Emoció
Mónica Arganda, 31/10/2017 a les 21:28
+5
-1
M'ha fet plorar
Quanta veritat podem suportar
LSP, 01/11/2017 a les 10:51
+4
-1
No mhe considerat mai una gran lectora pero els vostres articles em desmonten, son tan certs, tan reals, que els llegueixo amb tantes ganes com amb por...perque son tan certs que poden fer mal.
Mirades amb màgia
Ru, 02/11/2017 a les 22:07
+0
-0
Fa mal aguantar-los la mirada però dol molt més no poder sostenir-los-la.
I d'altra banda... és tan màgica la mirada d'aquests personatges especials que perceben el món amb filtres de colors!
Jo els cerco la mirada i la servo ben endins meu, i provo de percebre el món amb els seus filtres. De vegades ho aconsegueixo i tot esdevé bonic i fresc... però aleshoros noto que n'hi ha que no m'aguanten la mirada. I penso: ells s'ho perden!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural acull la conferència «La tenora i la barítona»
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural exposa l'obra de l'artista Lourdes Fisa
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural impulsa la setena edició del festival RUSC
Imatge il·lustrativa
L'Arxiu Fotogràfic de Barcelona mostra com era la ciutat abans de l'obertura de la Via Laietana
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'humorista, que deia que «el matrimoni és la principal causa del divorci»
Imatge il·lustrativa
La paraula preferida de l'actor és «sfumatura», que en italià vol dir matís
Imatge il·lustrativa
Una animació sobre el valor de l'esforç i de la paciència
Imatge il·lustrativa
Un vídeo sobre una història d'amor viscuda entre pensaments