Calidoscopi

L'amor és l'opi de les dones

Tampoc penso en si em dec estar deixant espais on ser, de debò, tranquil·la i serena

| 02/11/2017 a les 14:10h
Especial: Calidoscopi
Arxivat a: Cambres pròpies, feminisme, calidoscopi
Foto: Marta Mas


 

No penso que la setmana que ve he de trucar a la físio perquè em descontracturi l’esquena, que les cervicals em fan crec-crec. Ni que m’hauria de tallar les ungles, passar per la botiga d’Entença a comprar fruits secs a granel i regar el cactus del despatx. No penso a trucar a l’A, que ja ha acabat finals, ni a preguntar-li a la M com li ha anat l’entrevista, ni a enviar els mails que se’m van acumulant dia rere dia. Tampoc en les obres de teatre d’aquesta temporada, en si puc anar a la Central, a la Taifa o a la Invisible els deu minuts que tinc lliures o en l’article de la Vallecillos de la setmana passada. I penso en tu.
 
No penso en quin llibre agafaré quan acabi el que duc al bolso. Tampoc em passa pel cap amb qui m’agradaria viatjar o on m’agradaria anar, si pogués. Si al final em vull comprar la bici o desisteixo i vaig a peu, ni en com fer-ho millor i reduir –de debò– els residus que genero cada dia. Tampoc penso en com m’ho faré per haver cantat en una coral, haver vist aurores boreals, continuar col·laborant en un hort urbà, destruir el patriarcat i haver après a fer taitxí, mitja i ceràmica abans de morir-me. Però penso en tu.

No penso, tampoc, en l’àvia, que s’ha fotut de lloros. Ni en com m’ha travessat el cos el comentari de l'E, en què deu significar que faci dies que no descanso quan dormo, ni en si cuido prou les amigues. Tampoc penso en si em dec estar deixant espais on ser, de debò, tranquil·la i serena: si els tinc, amb qui i on. No enumero mentalment els temes que em preocupen: aquestes microopressions que tenim tan normalitzades, aquesta economia que desborda residus arreu, què vol dir posar la vida al centre de veres. Si m’autoexigeixo massa, en quines gàbies duc dins o si les arestes m’esquincen o les estic aconseguint erosionar. Perquè penso en tu.

COMENTARIS

Si cuido prou les amigues
Li, 06/11/2017 a les 03:17
+2
-0
Escolta'm, no seràs tu la propera Montserrat Roig, no?

I què fem per què deixi de ser l'opi? Siusplau, parlem-ne.

T'estimo
Sempre hem d'estar igual?
Anònim, 06/11/2017 a les 15:51
+5
-0
Ostres! tot el què diu també serveix pels homes. A més, segons la psicologia, els homes son una mica més dependents emocionalment que les dones, per tant serveix més per homes que per dones...

Així doncs, perquè el títol de "l'amor és l'opi de les dones"? donar un fals victimisme?

Em fa pensar amb l'acudit aquell de fa 100 anys:
-fan llet aquestes cabres?
-les blanques, sí.
-i les negres?
-les negres també.
@Sempre hem d'estar igual?
Anònim, 15/01/2018 a les 17:11
+0
-0
Sóc dona i visc l'amor així quan és cap a una altra dona. No sé si alguns homes també, però mai cap no me n'ha parlat així, de l'amor. Tant me fa, en realitat: és una carta preciosa, i prou.

Això sí, traspua feminitat.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Catorze equipaments de Barcelona obren al públic els seus espais restringits
Imatge il·lustrativa
El Museu Picasso dedica una exposició a la relació de l'artista malagueny amb Paul Éluard
Imatge il·lustrativa
Dos centres cívics proposen tallers inspirats en el dissenyador Victor Papanek
Imatge il·lustrativa
El CosmoCaixa programa activitats especials per fer en família
Imatge il·lustrativa
Un vídeo mostra com reaccionen les persones davant el dubte i la por
Imatge il·lustrativa
L'anunci dels Gaudí parla del poder del cinema i de l'empoderament femení
Imatge il·lustrativa
L'educador David Dunning diu que «sovint sobrevalorem les nostres habilitats»
Imatge il·lustrativa
Lera Boroditsky diu que «es perd prop d'un idioma a la setmana»