Calidoscopi

L'amor és l'opi de les dones

Tampoc penso en si em dec estar deixant espais on ser, de debò, tranquil·la i serena

| 02/11/2017 a les 14:10h
Especial: Calidoscopi
Arxivat a: Cambres pròpies, feminisme, calidoscopi
Foto: Marta Mas


 

No penso que la setmana que ve he de trucar a la físio perquè em descontracturi l’esquena, que les cervicals em fan crec-crec. Ni que m’hauria de tallar les ungles, passar per la botiga d’Entença a comprar fruits secs a granel i regar el cactus del despatx. No penso a trucar a l’A, que ja ha acabat finals, ni a preguntar-li a la M com li ha anat l’entrevista, ni a enviar els mails que se’m van acumulant dia rere dia. Tampoc en les obres de teatre d’aquesta temporada, en si puc anar a la Central, a la Taifa o a la Invisible els deu minuts que tinc lliures o en l’article de la Vallecillos de la setmana passada. I penso en tu.
 
No penso en quin llibre agafaré quan acabi el que duc al bolso. Tampoc em passa pel cap amb qui m’agradaria viatjar o on m’agradaria anar, si pogués. Si al final em vull comprar la bici o desisteixo i vaig a peu, ni en com fer-ho millor i reduir –de debò– els residus que genero cada dia. Tampoc penso en com m’ho faré per haver cantat en una coral, haver vist aurores boreals, continuar col·laborant en un hort urbà, destruir el patriarcat i haver après a fer taitxí, mitja i ceràmica abans de morir-me. Però penso en tu.

No penso, tampoc, en l’àvia, que s’ha fotut de lloros. Ni en com m’ha travessat el cos el comentari de l'E, en què deu significar que faci dies que no descanso quan dormo, ni en si cuido prou les amigues. Tampoc penso en si em dec estar deixant espais on ser, de debò, tranquil·la i serena: si els tinc, amb qui i on. No enumero mentalment els temes que em preocupen: aquestes microopressions que tenim tan normalitzades, aquesta economia que desborda residus arreu, què vol dir posar la vida al centre de veres. Si m’autoexigeixo massa, en quines gàbies duc dins o si les arestes m’esquincen o les estic aconseguint erosionar. Perquè penso en tu.

COMENTARIS

Si cuido prou les amigues
Li, 06/11/2017 a les 03:17
+2
-0
Escolta'm, no seràs tu la propera Montserrat Roig, no?

I què fem per què deixi de ser l'opi? Siusplau, parlem-ne.

T'estimo
Sempre hem d'estar igual?
Anònim, 06/11/2017 a les 15:51
+5
-0
Ostres! tot el què diu també serveix pels homes. A més, segons la psicologia, els homes son una mica més dependents emocionalment que les dones, per tant serveix més per homes que per dones...

Així doncs, perquè el títol de "l'amor és l'opi de les dones"? donar un fals victimisme?

Em fa pensar amb l'acudit aquell de fa 100 anys:
-fan llet aquestes cabres?
-les blanques, sí.
-i les negres?
-les negres també.
@Sempre hem d'estar igual?
Anònim, 15/01/2018 a les 17:11
+0
-0
Sóc dona i visc l'amor així quan és cap a una altra dona. No sé si alguns homes també, però mai cap no me n'ha parlat així, de l'amor. Tant me fa, en realitat: és una carta preciosa, i prou.

Això sí, traspua feminitat.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El museu del pintor acull una exposició d'instantànies que ens endinsen en el seu món
Imatge il·lustrativa
El Palau Solterra de la Fundació Vila Casas mostra com es van influenciar mútuament dos artistes
Imatge il·lustrativa
L'Aula d'Escriptura de l'Ajuntament de Girona obre les inscripcions per al nou curs
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural organitza un taller de fotografia per a joves
Imatge il·lustrativa
Així ballaven Fred Astaire i Ginger Rogers
Imatge il·lustrativa
Lucas Hnath posa en dubte el sentit del matrimoni al Teatre Romea
Imatge il·lustrativa
Un vídeo acara escenes de cinema amb les pintures que les han inspirades
Imatge il·lustrativa
Un espot denuncia en un minut i mig una realitat que a l'estiu es multiplica