Soren Kierkegaard va néixer a Copenhaguen el 5 de maig de 1813 i hi va morir l’11 de novembre del 1855. Ha estat considerat com el pare de l’existencialisme, pel seu interès a aprofundir i analitzar el camp de l’existència humana. La seva filosofia se centrava en l’individu i la subjectivitat, en la llibertat i la responsabilitat, en la desesperació i l’angoixa. Recordem el poeta, teòleg i crític social, llegint-ne 14 reflexions.
Foto: mini malist
1. Per obrir cap endins la porta de la felicitat ens hem d’apartar una mica: si s’empeny, es tanca cada cop més.
2. La vida només es pot entendre mirant cap enrere, però només es pot viure mirant cap endavant.
3. L’angoixa és el vertigen de la llibertat.
4. En qualsevol camp i per qualsevol tema els que en saben sempre són les minories, les excepcions. La multitud és ignorant.
5. Fa falta més coratge per oblidar que no pas per recordar.
6. La vida no és un problema que s’ha de resoldre sinó una realitat que s’ha d’experimentar.
7. Necessito trobar una veritat que sigui veritat per a mi.
8. La gent exigeix la llibertat d’expressió com a compensació d’una llibertat de pensament que no utilitza gairebé mai.
9. No hi ha res vertaderament important que s’obtingui de franc.
10. El grau de pudor d’una persona mesura exactament el seu valor espiritual.
11. El record és un traïdor que et fereix a l’esquena.
12. Les idees fixes són com les rampes als peus: el remei és seguir caminant.
13. Es pot desitjar alguna cosa quan ja la posseïm? Sí: quan, un moment després, tenim por de perdre-la.
14. No hi ha res al món que espanti més un home que prendre consciència de la immensitat del que pot fer i pot esdevenir.
