El 15 de novembre del 2002 es va estrenar la pel·lícula El pianista, dirigida per Roman Polanski, amb un argument basat en les memòries del músic jueu Wladyslaw Szpilman (1911-2000). Escoltem com el músic, el 1997 a Varsòvia, va interpretar la mateixa peça que havia tocat a la ràdio el 1939, quan Hitler va arrabassar la veu, la música i la vida d’un poble.
Nascut el 1911 a Polònia, d’adolescent Wladyslaw Szpilman va viure a Berlín, on va estudiar a l’Acadèmia d’Arts. Després va tornar a Varsòvia, on la seva popularitat com a pianista anava creixent: treballava tocant en directe a la ràdio. L’1 de setembre del 1939 va arribar l’atac de Hitler. Si el músic no abandonava les tecles era perquè aquella normalitat esquerdada no es trenqués del tot. I per cuidar els ànims d’uns soldats que lluitaven contra un exèrcit més potent.
«Vaig tocar davant del micròfon per última vegada el 23 de setembre. Ni tan sols sé com vaig arribar a l’emissora aquell dia. Corria de l’entrada d’un edifici a la de l’altre. M’amagava i tornava a sortir corrents cap al carrer quan creia que no sentia xiular les bombes a prop. En el meu últim dia de ràdio, estava fent un recital de Chopin. Va ser l’última emissió de música en directe des de Varsòvia. Mentre tocava, tota l’estona estaven explotant bombes a prop de l’emissora i s’incendiaven edificis molt propers a nosaltres». Ho explicava a la seva biografia El pianista del gueto de Varsòvia (Empúries).
Una hora més tard les bombes nazis van destruir la font d’emissió i la Ràdio de Varsòvia va estar tancada durant sis anys. El 12 d’octubre del 1940, els nazis van anunciar la creació d’un gueto a la ciutat: una sèrie de barris tancats per un mur, on viurien reclosos els jueus. On arribarien a morir de tifus cinc mil persones al mes. Szpilman va aconseguir treballar com a músic en bars del gueto. El 16 d’agost del 1942 el van evacuar amb la família cap als camps d’extermini. Però un cop al tren, un policia el va salvar. Mai més tornaria a veure els seus.
