Zygmunt Bauman va néixer el 19 de novembre del 1925 a Poznan (Polònia) i va morir el 9 de gener del 2017. Recordem el sociòleg i professor emèrit de la Universitat de Leeds, que va formular el concepte de «modernitat líquida», llegint-ne 14 reflexions extretes del llibre de converses Entendre el món, de Carles Capdevila.
Foto: M. Oliva Soto
1. Som addictes a les novetats.
2. Com a professor has d’atreure els teus estudiants. Has de fer que confiïn en tu. Fa cent anys això passava automàticament i no havies de fer cap esforç, però ara és feina teva. Així que les virtuts del caràcter, de la moral, de la integritat, de la simpatia o de la comprensió, que no estan directament connectades amb la transmissió de coneixements, són vitals.
3. Siguin quines siguin les teves qualitats personals, ets dins d’un sistema.
4. Aquest és un sistema que actua en contra de la creativitat, la invenció, l’enginy, el coratge i la imaginació, que queden per sota d’altres criteris com ara la seguretat.
5. Ser creatiu vol dir assumir riscos. El benefici d’assumir riscos és que, a vegades, entre vint invents diferents, dos o tres seran formidables i canviaran el món.
6. Sempre hi ha d’haver algú que s’atreveixi a desafiar la saviesa generalment acceptada. La gent que s’hi atreveix sovint és atacada per moltíssimes bandes.
7. L’optimisme et dona forces i coratge per actuar, per destacar. Estar a la defensiva, per contra, vol dir que desconfies a l’hora de mostrar-te i no explotes tot el potencial del teu enginy, de la teva intel·ligència.
8. Ens estem especialitzant i fent-nos cada vegada més i més estrets de mires. […] Ara pots ser un gran expert en un tema i un complet ignorant en un altre.
9. Espanto la gent perquè deixin d’estar espantats i facin alguna cosa.
10. La nostra societat no és una fàbrica de solidaritat, és una fàbrica de desconfiança i competència.
11. La gent no pensa en termes de bona societat, la gent pensa a trobar un espai de conveniència i confort en aquesta societat bàsicament incòmoda, inconvenient i hostil. No tenim l’entorn social que necessita una revolució.
12. Hi ha un divorci entre poder i política. El poder és la capacitat de fer coses, es limita al que un pot fer i un altre no. La política és la capacitat de decidir quines coses s’haurien de fer i quines s’haurien d’evitar.
13. La ironia consisteix a agafar distància davant del que estàs mirant.
14. Si hi ha un aspecte humà immortal és precisament l’esperança. No em puc imaginar la raça humana sense esperança. És el nostre element definitori. Fins i tot en les pitjors circumstàncies tenim esperança.
Entendre el món
© Carles Capdevila
© Arcàdia Editorial, 2015
3
