Coses així

Tornar a mi

Aprenc a cuinar i a fer sonar el piano i a fer veure que no soc jo

| 18/11/2017 a les 17:51h
Especial: Coses així
Arxivat a: Cambres pròpies, coses així, coses aix

Foto: Amanda Tipton
 


He deixat de ser fidel al meu perfum. He posat un mirall on hi havia una tauleta de nit. M'he tallat els cabells. He viatjat sola. Faig pastís de pastanaga i albergínies farcides i crema de carbassa. Em pinto les ungles cada setmana. Tot el que escric em surt massa cru.
 
Però ja no m'obligo –com feia fa uns mesos– a respondre en versió llarga quan em pregunten què tal, no fos cas que em tanqués amb pany i en perdés la clau. I què, si em tanco. Estimo aquesta closca que tant m'ha acollit. Aquí dins nedo, llegeixo, gasto soles de sabata. Conjugo els verbs de sempre, malgrat l'apatia que no reconec i que (diria que) no m'escau.
 
Hola, personeta ferida. Et creus lluny del món, a l'òrbita de no saps quin planeta, però tens instint de saltamartí. Tendeixes a recuperar el teu estat natural fins i tot quan t'han colpejat amb ganes.
 
Ja no faig aquella olor, ja no em fa por res del que em feia por, aprenc a cuinar i a fer sonar el piano i a fer veure que no soc jo, però tampoc vull haver de ser una altra.
 
Potser estic tornant a mi.
 

COMENTARIS

Fent i desfent aprèn l'aprenent
Anna C, 18/11/2017 a les 20:32
+49
-3
Sovint es necessita espai i temps per tornar a un mateix i és molt savi donar-se permís per fer-ho. Gaudeix del trajecte, deixa't perdre tantes vegades com calgui i segueix en el camí cap a casa. M'he vist reflectida en les teves paraules. Potser algun dia ens trobem en ruta...
La closca
CGGz, 19/11/2017 a les 10:27
+14
-0
Estar-se a la closca i,des d'alli, reinventar-se, trobar-se un mateix quan la vida t ha abandonat a la intempèrie del dolor més extrem, es una reaccio natural per recomposar- ho tot sense quedar-s'hi per sempre. Bé és cert però q aquella closca q ara et permet viure el dolor, es convertirà ja per sempre en un lloc de pau on tornaràs freqüentment. L'essència trobada allí és un bon company de camí.
Falafels
Anònim, 19/11/2017 a les 10:35
+4
-0
Fa un quant temps que aquesta necessitat de tornar a mi creix, i ho fa amb força.
He decidit tancar totes les xarxes que m'ocupaven les hores i ara llegeixo diferent, camino i veig la gent i cuino amb més amor que mai. Darrerament falafels handmade. Un gran descobriment. Una abraçada, Eva.
La vida torna a florir
Anònim, 19/11/2017 a les 21:37
+4
-0
Et llegeixo i em veig reflectida en els teus escrits potser, totes les q hem patit, hem recorregut més o menys el mateix camí. Cap en dins, cap en davant, del matí a la nit, i volent sortir d' aquell dolor sord q no vols sentir. Ara fa temps que'l pitxor va passar. És només un record. La vida torna a florir.
Cuques de llum
Anònim 20/11, 20/11/2017 a les 09:01
+0
-0
Us llegeixo i m’agrada molt, encara que em feu plorar. Jo també aprènc a cuinar. I cuino dolç!.
Felicitats
Xavi O., 20/11/2017 a les 09:08
+1
-0
Bonic text. M'agrada com escrius.
Trobar-me
Una terrassenca, 26/12/2017 a les 11:06
+1
-1
M'agrada llegir els teus escrits Eva perquè sento que descrius els meus pensaments més íntims. Fa uns mesos vaig perdre la meva parella i em va semblar que mai tornaria a ser jo. I és veritat. Ha sorgit una altre Montse, que va trobant el seu lloc, que retroba antics camins oblidats i que comença a veure el dia a dia amb una mica de llum per tornar a VIURE.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas acull als seus Espais Volart una mostra de l'obra de l'artista
Imatge il·lustrativa
Concerts, exposicions i xerrades recorden què va representar la beatificació del Dr. Josep Oriol
Imatge il·lustrativa
La comèdia «Afanys d'amor perduts» de William Shakespeare es pot veure al TNC
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas porta aquesta exploració de la identitat al Museu Can Mario
Imatge il·lustrativa
L'actriu va dansar al ritme de melodies catalanes a la pel·lícula «Secret People»
Imatge il·lustrativa
Fa una dècada canviàvem la nostra atenció en el treball cada 3 minuts, ara ho fem cada 45 segons
Imatge il·lustrativa
Una animació de Pixar reflexiona sobre allò que guanyem quan acceptem els altres tal com són
Imatge il·lustrativa
Una animació reflexiona sobre la necessitat de fer-nos nostra la vida