Seixanta milions d’animals moren a escorxadors de tot el món cada any. Però com són aquests llocs per dins? Quina és l’altra cara que no mostren els anuncis de televisió?
Entre el 2015 i el 2017, l’activista i fotògraf que amaga la seva identitat rere el nom i web Tras los Muros va aconseguir infiltrar-se a 58 escorxadors de Mèxic. L’objectiu ha estat fer una investigació el màxim de fidel possible sobre l’explotació i la matança de vaques, cabres, pollastres, porcs i cavalls. Ho diu clar: “Pot ser que hi hagi certes diferències en les tècniques que es fan servir, en les instal·lacions, en el compliment de les lleis i les normatives, però la finalitat d’un escorxador és la mateixa a tot arreu: matar animals com més ràpid millor”.
1. Separen els animals del seu entorn i els carreguen en camions, entre excrements. Durant el viatge estan drets durant moltíssima estona, suportant des dels sorolls fins a les frenades. Sense tenir cap mena de ventilació, respiren el fum del camió i la majoria estan molt dèbils: tenen les cames trencades o ferides greus o estan malalts. Han de suportar aquestes condicions en viatges que poden durar més de vint-i-quatre hores.
Foto: Viatge de San Juan de los Lagos a San Francisco de los Romo, 2017
2. Quan arriben, els animals són conduïts amb cops o amb descàrregues elèctriques –com passa en aquesta imatge– al lloc on estaran fins al moment de la seva matança.
Foto: Atizapan, Estat de Mèxic, 2016
3. Arriben esgotats i no es poden ni moure. En aquests casos se’ls aplica descàrregues elèctriques per conduir-los des del camió fins a les quadres. Si aquesta tècnica no funciona, se’ls arrossega amb una soga o amb cadenes.
A la imatge quan la vaca va arribar a l’escorxador no s’aguantava dreta i va ser arrossegada amb una excavadora.
Foto: San Francisco de los Romo, 2017
4. Després de rebre cops, els animals són o bé classificats en estables o, anant en contra de la norma vigent, se’ls envia directament a la zona de sacrifici. Segons els treballadors dels escorxadors, alguns animals sembla que intueixin o anticipin la seva mort. Molts s’hi resisteixen, especialment les vaques i els toros, i per aconseguir posar-los al lloc de tortura els apliquen xocs elèctrics o els colpegen amb una vara. A vegades també els posen una soga al coll per arrossegar-los. Segons la llei, per reduir l’estrès que pateixen han de descansar després del viatge. Però moltes vegades això no es respecta i són enviats directament a la zona de sacrifici.
En aquesta foto les vaques són conduïdes per passadissos des de les quadres fins a la zona de tortura.
Foto: Izucar de Matamoros, 2017
5. Els animals, encara que siguin tractats com a peces i mercaderies, no són objectes inanimats. Molts resisteixen i lluiten per la seva vida, movent-se, saltant, i fins i tot aconsegueixen escapar-se. A més, hi ha operaris que no han rebut la formació adequada o que estan acostumats a immobilitzar-los amb un ganivet o amb un garrot.
A la foto un operari ataca amb un garrot a diversos porcs per deixar-los immòbils i fer més fàcil el degollament.
Foto: Arriaga (Chiapas), 2017
6. Als dos costats del cap de l’animal s’hi posen unes pinces especials que tenen dos elèctrodes, que provoquen una descàrrega elèctrica. Si es fa de forma correcta, cosa que no sempre passa, l’animal pateix un atac epilèptic i perd el coneixement. Aleshores passa per tres fases: la primera, quan cau i dexa de respirar; la segona, quan es relaxa i fa puntades de peu involuntàries; i la tercera, quan es recupera i pot tornar a patir el dolor.
Segons la llei, el sagnat ha de començar abans que hagin passat vint segons de la descàrrega, que és quan el porc entra a la tercera fase i pot recuperar el coneixement. En aquest moment, a molts escorxadors els porcs pengen de cap per avall, agafats per una pota, durant un temps superior al que estableix la norma. A vegades són conscients i criden i es mouen amb tanta força que arriben a desprendre’s de les cadenes i cauen a terra des d’un, dos o tres metres. En aquests casos o moren per l’impacte o són conduïts a la part inicial del procés.
A la imatge es veu com els porcs que tenen convulsions com a conseqüència de la descàrrega elèctrica són trepitjats pels operaris per facilitar la feina.
Foto: Zapopan, 2015
7. He pogut comprovar com en alguns escorxadors no es compleix la normativa i vaques i cavalls reben una descàrrega elèctrica, primer al cap i després al cos. Ho fan amb un pal on a l’extrem s’uneixen dos cables.
Foto: Arriaga (Chiapas), 2017
8. Com que és una eina fàcil de servir i barata, és la que més s’utilitza tant amb vaques i porcs, com amb ovelles, cabres i cavalls. Amb un cartutx de pólvora o amb aire comprimit es dispara un projectil que, havent penetrat al crani, torna a la seva posició inicial provocant un traumatisme cerebral. Perquè això passi l’animal ha d’estar col·locat com toca i l’arma ha d’apuntar bé. Moltes vaques i toros estan nerviosos i s’hi resisteixen, mouen el cap i s’escapen d’un salt. 
Foto: Tehuacán, 2014
9. L’objectiu del tret és deixar l’animal sense coneixement, però no sempre s’aconsegueix. He arribat a veure com se’ls dispara una vegada i una altra.
Foto: Acatzingo (Puebla), 2017
10. Els escorxadors que no tenen pistoles immobilitzen les vaques clavant-los un ganivet a la medul·la espinal. Si no ho aconsegueixen amb un intent, poden rebre diverses punyalades fins que es desplomen. Això es fa per deixar-les immòbils i facilitar el degollament. Molts animals, malgrat la violència que han rebut, arriben conscients al moment de la mort.
Foto: La Barca, 2016
11. La matança als escorxadors de pollastres sol variar segons la mida de les seves instal·lacions. A Mèxic moltes famílies no tenen maquinàries i ho gestionen de forma manual. Els pollastres s’introdueixen en uns cons metàl·lics que estan preparats perquè puguin treure el cap.
Foto: Oaxaca, 2017
12. L’encarregat de la matança l’aguanta amb una de les seves mans i amb l’altra introdueix el ganivet per la gola. Els pollastres poden estar agonitzant durant minuts mentre mouen les potes, el cap i estan amb els ulls oberts. Hi ha altres escorxadors que tenen un degollador automàtic dissenyat per matar fins a deu mil pollastres per hora. No s’aturen durant tota la jornada.
Foto: Izucar de Matamoros (Puebla), 2017
13. No existeix cap escorxador humanitari. La indústria de la carn dissenya campanyes publicitàries caríssimes on es mostra la imatge idíl·lica de la vida dels animals, amagant tot allò que passa als centres d’explotació i matança. A més, fomenta la creença, moltes vegades amb l’ajuda de les administracions públiques, que els productes derivats de l’explotació animal són necessaris per a la salut humana. Aquestes dues idees, sobre les quals la indústria manté el seu gran imperi econòmic, són falses.
A la foto hi ha cadàvers de porcs preparats per ser transportats als comerços locals.
Foto: Cuernavaca (Morelos), 2016
14. No és veritat que el consum de productes animals sigui indispensable per a les persones. Tal com afirma un rigorós informe de l’Acadèmia de Nutrició i Dietètica dels Estats Units “si les dietes estrictament vegetarianes es plantegen bé, són apropiades durant totes les etapes del cicle vital, fins i tot durant l’embaràs, la lactància, la infantesa, i l’adolescència, i per a atletes”. Per tant, si no necessitem consumir lactis, carn, ous o els seus derivats per tenir una vida saludable, continuar demanant aquests productes no s’hauria de considerar com una necessitat, sinó com un acte de complicitat amb una indústria criminal. La mateixa que explota, maltracta i massacra més de seixanta mil milions d’animals l’any a tot el món.
Foto: Izucar de Matamoros (Puebla), 2017
