Crònica

On ens durà el canvi climàtic

El CCCB obre un cicle de conferències sobre el futur del planeta

| 23/11/2017 a les 09:46h
Arxivat a: General, crònica

Foto: Biodiversity International


És necessari començar a pensar en tots els efectes del canvi climàtic, no només pel que fa a la biodiversitat sinó també nivell social i cultural: quines desigualtats s'agreujaran i qui en sortirà perdent.

Planeta 2050 és un cicle de conferències que el CCCB està duent a terme arran de l'exposició Després de la fi del món. La tercera trobada la modera Mercè Folch i és entre Paula Casal, professora del departament de Dret de la Universitat Pompeu Fabra, i Victoria Reyes, professora d'Antropologia a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Sota el títol El conflicte social i cultural, la xerrada comença amb un text de Norman Lewis que es titula Cacería humana, que és dins el diari periodístic Genocidio, que parla sobre l'explotació i colonització dels pobles indígenes. Victoria Reyes esmenta com l'explotació ha deixat de ser directa en alguns casos per passar a ser indirecta: la contaminació, la desforestació, l'explotació de recursos naturals. I tot rere els estigmes racials o d'inferioritat.

Reyes va estar cinc anys treballant a l'Amazònia bolivariana amb el poble tsimane, i explica com depenen del medi ambient: com n'extreuen els recursos i com el respecten, ja que viuen gràcies a ell. El coneixement i respecte que tenen no només és pel que fa a l'ús que en fan –quines plantes tenen propietats medicinals, quines són comestibles–, sinó que el seu sistema de creences respecta els ritmes de recuperació de l'ecosistema i potencia unes maneres de fer concretes que no són perjudicials. A més, a l'estar en contacte amb el medi ambient, en són nats observadors i saben entendre els bioindicadors de la zona: les característiques de les aigües, del clima, el comportament dels animals... Coneixement molt important pel que fa al canvi climàtic i com predir l'efecte que tindrà en els ecosistemes, ja que s'ha anat acumulant generació rere generació.

Paula Casal esmenta que les poblacions d'indígenes són les guardianes perfectes per uns recursos que  no hem de tocar. La seva contribució al canvi climàtic és pràcticament zero i el seu coneixement beneficia tota la humanitat. Enfocant-ho des d'una perspectiva més global, diu que el canvi climàtic comportarà grans desigualtats, i no totes es podran solucionar mitjançant la tecnologia. És hora, també, de començar a canviar socialment. Casal parla d'impostos verds: un cèntim per cada litre de gasolina eliminaria la pobresa extrema. Aquests diners, si no, es podrien invertir en energies verdes o planificació familiar, ja que la capacitat de càrrega de la Terra està arribant al seu límit.

Les conseqüències del canvi climàtic són desastroses i n'hi ha algunes que ja no es poden aturar de cap manera. Intentar minvar-ne els efectes amb tots els coneixements possibles és un dels camins que hem de començar a caminar. 
 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El festival Elixir Poètic impulsa un guardó amb el suport de l'Ajuntament de Terrassa
Imatge il·lustrativa
Edicions Poncianes engega un concurs a través de les xarxes socials
Imatge il·lustrativa
La Fundació Carulla impulsa un cicle de tallers en línia
Imatge il·lustrativa
Edicions Poncianes llança un butlletí digital en què poetes actuals parlen d'autors universals
Imatge il·lustrativa
La història desconeguda de l'atleta australià que va formar part d'una foto històrica
Imatge il·lustrativa
«Si he de ser un símbol, prefereixo ser-ho del sexe que d'una altra cosa»
Imatge il·lustrativa
Si la sabata no et va bé a la sabateria, no t'anirà bé mai
Imatge il·lustrativa
Al final no ets res més ni menys que que tot el que has pensat, estimat i realitzat