L'hora de classe

Reivindicar la paraula i el saber. Educar des de la passió, el compromís i l’amor. Això és el que defensa l’escriptor i psicoanalista Massimo Recalcati, nascut a Milà el 28 de novembre del 1959, al llibre La hora de clase, Por una erótica de la enseñanza (Anagrama). En llegim 14 fragments.

Foto: Monica H.

1. Quan un professor entra a l’aula (o quan un pare pren la paraula en família), ha de guanyar-se una vegada i una altra el silenci que honora la seva paraula, ja no pot recolzar-se en la força de la tradició –que mentrestant s’ha fet engrunes–, sinó que ha d’apel·lar únicament a la força dels seus actes.

2. El mestre que pretén posseir el saber només pot ser una ridícula caricatura del saber.

3. Un dels enemics més tenaços de la feina del professor és la tendència a reciclar i a la reproducció d’un saber sempre idèntic.

4. El veritable cor de l’Escola està format per hores de classe que poden ser aventures, trobades, profundes experiències intel·lectuals i emocionals.

5. Un bon ensenyant no és aquell que és capaç de fer existir mons nous? No és aquell que encara creu que una hora de classe et pot canviar la vida?

6. Avui preval un model hipercognitiu que aspira a emancipar-se per complet de tota preocupació pels valors, per enfortir les competències orientades a resoldre problemes enlloc de saber plantejar-se’ls.

7. Què és el que es premia quan avaluem? Quina classe de rendiment és el que s’estimula? […] Si, en altres paraules, l’estudiant sap repetir amb la màxima precisió possible el coneixement que li ha estat impartit, l’avaluació aconseguirà la nota màxima.

8. Sense desig de saber no hi ha possibilitat d’aprenentatge.

9. Avui en dia, el mestre està cada vegada més sol. Aquesta soledat no reflecteix només la seva condició de precarietat social, sinó també la ruptura d’un pacte generacional amb els pares.

10. Mai donarem prou importància al fet que la trobada amb un professor pot canviar realment una vida, fer-la diferent del que era, afavorir la seva transformació singular. Passa el mateix que amb la trobada amb certs llibres o obres d’art. El món segueix sent el mateix que abans, però ja no és el mateix. És com abans i ja no és com abans.

11. Saber no significa només incrementar el coneixement.

12. A classe la confiança es genera quan la paraula del docent es revela digna de respecte i només s’hi torna si s’apassiona pel que ensenya.

13. Els vertaders mestres no són els que ens han omplert el cap amb un saber preconstituït i, per tant, ja mort […]. Són els que fan néixer preguntes sense oferir respostes prefabricades. És un procés que no pertoca només a l’alumne, sinó a l’ésser del propi mestre.

14. Ningú pot ensenyar a ensenyar, com ningú, en el fons, pot ensenyar a aprendre.