Foto: dalioPhoto


No el groc jo canto, sinó l’or.

L’or dels retaules, l’or dels nostres somnis, el nombre d’or, el límit d’or, cossos daurats de l’Edat d’Or…

Els infants parlen del color d’or. Les coses grogues són unes altres, i són sempre inferiors. Però ells tenen, per a veure-ho, la mirada d’or que nosaltres hem perdut. Nosaltres, els homes de mirada groga…



23 de desembre del 1946

Poemes de l’Alquimista

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa