Calidoscopi

No sé si vull ser independent

Sembla que demanar ajuda sigui mostrar-nos dèbils

| 30/11/2017 a les 14:05h
Especial: Calidoscopi
Arxivat a: Cambres pròpies, calidoscopi, feminisme

Foto: Barbara W.



Embafades de l'amor romàntic, n'hem sortit rodolant: no volem ser dèbils, no volem (més) ferides. Després de renegar-ne amb totes les nostres forces ens hem llançat al buit de la independència, ens hem empassat de ple el neoliberalisme relacional i emocional, quedant aïllades i a la intempèrie. El neoliberalisme capitalista s'ha escolat dins l'amor i el sexe, diu Marina Garcés. Es veu que el capitalisme pot ser emocional: sembla que també puguem consumir amor, sexe i cossos, i amb un ara-i-aquí que fa por i tot.
 
Brigitte Vasallo deia en una entrevista que hi ha una cosa que li preocupa: la idea que les nostres possibilitats són infinites i, per tant, sempre hem d'estar preparats per si apareix alguna cosa millor. Una persona millor. Així, acabem adoptant una manera de fer que no sembla gaire diferent de la que adopta una al mercat. És, clarament, un quina-marca-compro, deia.
 
Pensava, però, que no sé què té de revolucionari no voler-nos responsabilitzar de res més que no siguem nosaltres mateixos en un sistema capitalista i neoliberal. No sé gaire si vull ser sola, jo. Si puc prescindir dels altres i ser una-dona-independent. Per què, és el mateix ser dèbil que ser vulnerable?
 
"Ser vulnerable és la capacitat que tenim que la realitat i les persones ens afectin, no és una debilitat com volen fer-nos creure. Ser vulnerables ens fa més forts: ens poden ferir, podem perdre, però en la necessitat de les unes amb les altres també hi rau la nostra potència", diu Maka Makarrita, feminista i periodista del periòdic bimestral sevillà El Topo. “Però si volem vides que puguin ser habitades, hem de posar les cures al centre i parlar-les”. Garcés també esmenta que hem d'abandonar la fantasia de la individualitat perquè no podem ser soles. Però el que és més important, és que no volem ser soles.
 
No està gaire de moda dir "ei, soc aquí, necessito una tassa de brou, si us plau". Sembla que demanar ajuda sigui mostrar-nos dèbils. És més, encara que a vegades en vulguem demanar, no sabem ni per on començar a gestionar-ho. Però crear espais on puguem explicar-nos els límits, les cures que necessitem sense perdre'ns en l'abstracte és un dels reptes que necessitem encarar per col·lectivitzar i posar, de debò, la vida al centre. Respecta'm els tempos, acompanya'm en aquest procés de dol, compto amb tu, no em posis entre l'espasa i la paret, soc al teu costat, no puc ni vull gestionar això ni així, necessito més espai, no em facis sentir culpable, em fa molt feliç que em truquis.
 
En un sistema capitalista on tot es defineix a partir del poder i l'abús d'aquest, hem associat tenir límits a ser dèbil. Poder expandir-nos, continuar creixent i consumint tot el que tenim a l'abast (tots els recursos possibles, també persones) és el paradigma que tenim instal·lat també en les nostres relacions. Sembla que no ens puguem aturar, nosaltres –com a individus– per sobre de tot i de tothom. Qui és dèbil no és fort, però no comprenc cap altra manera de ser més forta que conèixer-nos els límits, acceptar-los i cuidar-los. Soc vulnerable.
 

COMENTARIS

Homes
Anònim, 01/12/2017 a les 02:26
+10
-1
Hi ha homes que també se senten aixi, a mi m’agrada l’igualtat, però crec que es podrien fer escrits que incloguéssin els dos gèneres perquè a mi m’agraden molt, els escrits que surten pero sempre es parla en femení, de veritat que no hi tinc res en contra.
Em sentu molt identificat si podria ficar l’@ per exemple.
També defenso el meteix amb les dones que lluiten dia a dia.
Penseu que hi han homes que també s’anamoren, que estimen, que tene sentiments igual que valtros!
Una abraçada i gràcies per el què compartiu de cor. AMOR, PAU I FELICITAAAAT PER TOTS!
Ni tan indepedent ni tan autònoma. La dona que també sóc
ESTER ALSINA, 11/12/2017 a les 19:16
+0
-0
Inspirant-me en aquest article, que em va agradar i em va fer reflexionar prou, m'he pres la llicència d'escriure un escrit al meu blog personal titulat: Ni tan indepedent ni tan autònoma. La dona que també sóc.
El blog es diu viure: gestionantemocions.com
Si et ve de gust pots dir-hi la teva!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El museu del pintor acull una exposició d'instantànies que ens endinsen en el seu món
Imatge il·lustrativa
El Palau Solterra de la Fundació Vila Casas mostra com es van influenciar mútuament dos artistes
Imatge il·lustrativa
L'Aula d'Escriptura de l'Ajuntament de Girona obre les inscripcions per al nou curs
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural organitza un taller de fotografia per a joves
Imatge il·lustrativa
Així ballaven Fred Astaire i Ginger Rogers
Imatge il·lustrativa
Lucas Hnath posa en dubte el sentit del matrimoni al Teatre Romea
Imatge il·lustrativa
Un vídeo acara escenes de cinema amb les pintures que les han inspirades
Imatge il·lustrativa
Un espot denuncia en un minut i mig una realitat que a l'estiu es multiplica