De la traïció

Foto: Jin

1. Per què parlem de la traïció? La fraternitat és important com una força impulsora que porta a la llibertat i la igualtat. Només una societat que tingui un ferm sentit de fraternitat té el potencial per fer realitat la justícia. La traïció és l’altra cara de la fraternitat, la patologia de la fraternitat. Als metges els preocupa la salut, però tracten les malalties, és a dir, la manera com la salut es deteriora. Parlar de la traïció és una bona manera indirecta d’abordar la fraternitat.

2. Si bé sembla que a les societats liberals el concepte de traïció ha perdut pes, una noció que hi manté una correlació aparentment inversa, la noció de confiança, hi ocupa un lloc central.

3. Si l’adulteri és el cas paradigmàtic de la deslleialtat personal, l’alta traïció és el cas paradigmàtic de la deslleialtat política. Si l’exemple típic d’adulteri és el de la dona o de l’home que enganya el cònjuge amb el marit o la muller del millor amic o amiga, l’exemple típic de l’alta traïció és el d’algú que ofereix ajuda i consol a l’enemic.

4. “Qui no ha estat mai traït?”, pregunta la filòsofa i politòloga Judith Shklar retòricament. Que la traïció sigui una cosa que tothom coneix no fa que sigui banal, de la mateixa que la pregunta “Qui no ha estat mai malalt?” no indica que la malaltia sigui banal. A més, si és veritat que tothom ha experimentat la traïció des de tots dos costats, traint i sent traït, això no redueix la vergonya del fet de trair ni alleuja el dolor de ser traït.

5. Els ciutadans de les democràcies representatives sospiten cada vegada més que els seus representants traeixen els interessos dels votants. Avui dia aquesta malfiança cap als representants polítics es fa palesa sobretot en un augment de l’exigència de transparència política.

6. La traïció ens permet endinsar-nos en la relació que hi ha entre les relacions denses i les lleugeres –en altres paraules, la relació entre l’ètica i la moral.

7. La traïció pressuposa relacions humanes inequívoques i lleialtat incondicional. És precisament aquesta classe de relacions que la traïció soscava. Però podem ser ambivalents en les nostres relacions fins i tot amb aquells a qui declarem una lleialtat total, com ara a la nostra família nuclear.

8. Els traïdors polítics se solen autojustificar veient-se a si mateixos com individus que es troben en un dilema moral. El dilema té a veure amb un conflicte de lleialtats: optar per una cosa comporta trair l’altra. L’elecció és obligatòria i no es pot eludir. Els traïdors polítics sovint es presenten a si mateixos com algú que ha triat l’opció més noble i elevada. És una elecció que demana coratge i fortalesa, a diferència de l’opció convencional i còmoda escollida per tots els del seu voltant.

9. Molts traïdors polítics fan una distinció ben clara entre ser lleial al govern, una actitud rebutjable, i ser lleial al poble, una actitud desitjable. La lleialtat al govern no té una veritable força moral, mentre que per ser lleial al poble en cal molta. Els traïdors ideològics poden admetre sense problemes que han traït el govern, però negaran amb vehemència que han traït el poble. Al contrari, argumentaran que, traint el govern, han servit de la manera més efectiva els veritables interessos del poble.

10. Acusar de traïció és acusar algú de deixar que la lleialtat equivocada s’imposi a l’altra, i no tant acusar-lo simplement de ser deslleial.

11. La distinció entre ètica i moral parteix de la distinció entre relacions humanes denses i lleugeres. Trair és dissoldre allò que enganxa les relacions humanes denses.

12. La traïció consta de dos elements. El primer és el mal i el greuge cap a la víctima. Però no n’hi ha prou de perjudicar l’interès o ferir greument els sentiments de la víctima perquè es pugui considerar que això és traïció. Perquè hi hagi traïció, el mal i el perjudici han de tenir lloc entre persones que suposadament mantenen una relació densa. El que converteix l’acte en traïció és el perjudici que causa a la relació.

13. Podem considerar la traïció com un símptoma revelador d’un gran malestar humà: la manca de transparència en les relacions humanes.

14. La traïció i la hipocresia són conseqüències necessàries de la vida civilitzada de la mateixa manera que orinar és conseqüència de beure. Si perquè hi hagi transparència cal tota la veritat sempre i arreu, la transparència no encaixa amb la vida civilitzada. Si la traïció és el preu que hem de pagar per tenir una vida civilitzada, és un preu que val la pena pagar.