Visions

Fets, no campanyes

Encara necessitem aquesta dosi extra d’ofertes d’últim minut?

| 11/12/2017 a les 12:55h
Especial: Visions
Arxivat a: Cambres pròpies, visions

 Foto: Adrià Costa

 

 

Parafrasejant el capità Rhett Butler a l’escena final d’Allò que el vent s’endugué: francament, estimats, aquesta campanya electoral m’importa un rave. Amb tot el que hem viscut en els dos anys llargs que han passat des de les últimes eleccions (o, sense anar tan enllà, en els últims dos mesos), amb tot el que han fet i deixat de fer els candidats, amb la pila d’evidències que hem tingut per saber de quin peu calça cadascun dels partits que es presenten, res del que puguin dir ara importa gaire i, la veritat, ens ho podríem estalviar. A més, diu un teorema matemàtic (que m’acabo d’inventar, però és fàcilment demostrable) que la credibilitat d’un polític és inversament proporcional al temps que el separa de les properes eleccions, o sigui, que es va reduint a mesura que s’acosta la jornada electoral; i tenint en compte que alguns ja parteixen de nivells de credibilitat propers a zero (fins i tot negatius), trobo que decidir el vot en funció del que ens prometin quatre dies abans de les votacions és, com a poc, temerari.

Aquesta campanya –totes les campanyes, de fet– sobra. Jo les eliminaria. Així no caldria paralitzar-ho tot durant quinze dies –més la precampanya, que cada cop comença abans, com l’enllumenat de Nadal–, i els polítics podrien seguir treballant (o fent el que sigui que facin) fins l’últim dia de legislatura. Penseu en el que ens estalviaríem tots plegats en discursos abrandats, espots gratuïts a la tele que només serveixen per anar al lavabo, entrevistes anodines, cartells als fanals tapant les llumetes nadalenques, debats estèrils, mítings per a consum propi, notícies sobre el mítings degudament cronometrades, sobres amb propaganda… Hi ha res més sòrdid que la propaganda electoral? Aquella bústia farcida de lemes buits, de somriures impostats en un intent miserable de mendicar a última hora allò que has tingut tant de temps abans per guanyar-te.

Entre convocatòria electoral i convocatòria electoral acostumen a transcórrer uns quatre anys (en condicions normals, quan el govern no està intervingut, les eleccions les convoca qui les ha de convocar i no hi ha candidats a la presó ni a l’exili). De debò que amb quatre anys no podem acumular prou arguments com per, quan arriba el moment, tenir clar a qui hem de votar? No en tenim prou per comprovar qui ha complert les seves promeses (almenys alguna), qui ens ha mentit (més de l’habitual) o qui ha fugit d’estudi (més del necessari)? Encara necessitem aquesta dosi extra d’ofertes d’últim minut?

Si després de tot el que ha passat a casa nostra, escampat per tota la galàxia mitjançant les xarxes i ben recollidet en notícies diàries –matí, tarda i nit, i recuperables via podcast–, més programes especials que han deixat de ser especials per convertir-se en habituals, encara queda gent –un milió, diuen– que no té clar qui votarà i espera la campanya electoral per prendre la decisió, estem ben arreglats.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Dos centres cívics proposen tallers inspirats en el dissenyador Victor Papanek
Imatge il·lustrativa
El CosmoCaixa programa activitats especials per fer en família
Imatge il·lustrativa
Un cicle d'activitats homenatja el poeta i dramaturg a Sant Andreu
Imatge il·lustrativa
La companyia La Virgueria porta el seu espectacle a l'Arnau Itinerant
Imatge il·lustrativa
Un vídeo mostra com reaccionen les persones davant el dubte i la por
Imatge il·lustrativa
L'anunci dels Gaudí parla del poder del cinema i de l'empoderament femení
Imatge il·lustrativa
L'educador David Dunning diu que «sovint sobrevalorem les nostres habilitats»
Imatge il·lustrativa
Lera Boroditsky diu que «es perd prop d'un idioma a la setmana»