Basorèxia

Més o menys vida

Aquesta nit he somiat que era un ocell que jugava a perdre i llavors sempre guanyava

| 12/12/2017 a les 10:55h
Especial: Basorèxia
Arxivat a: Cambres pròpies, Basorèxia

Foto: Chiara Cremaschi



Estic llegint un dels llibres més encisadors que he llegit mai. Es diu Més o menys jo, de Miquel Duran, i desprèn una tendresa que captiva, t’atrapa en un món tristament màgic, més o menys com la vida. L’últim que vaig llegir anit abans d’adormir-me va ser que "volar és molt fàcil, només cal tirar-se a terra i fallar". Potser per això aquesta nit he somiat que era un ocell que jugava a perdre i llavors sempre guanyava. El premi era que l’acaronaven.
 
Per qüestions que ara no toquen, he passat els últims sis dies en una espècie de silenci, en una mena d’esfera on no hi pot cabre ningú més, gairebé ni les paraules. Una dolça expectativa, una por delicada. Deia Maria-Mercè Marçal que la solitud és quan reprens els teus límits; i l’amor quan fas l’intent de trencar-los.
 
Fa molt de temps, durant uns tres anys que van ser tota una època, vaig compartir unes quantes nits amb un noi que, quan era hivern, no m’abraçava, el que sí que feia era dir-me que desprenia fred: no escalfes el coixí, més aviat el refredes. Jo somreia però en realitat el que volia era que m’abracés. Hi ha gent que quan marxa de la teva vida deixa un rastre de gelor, o un accent afruitat, o un solc tirant a dolç. L’altre dia algú em va dir que li havia deixat un regust de solitud i em va semblar una cosa bonica com l’amor quan és bonic.
 
Deu ser normal, de vegades he necessitat unes paraules de tendresa, dir-les i rebre-les, i suposo que no tenir-les i no poder-les dir és la vida fent-se adulta. Però creu-me, si no fos pels silencis, quantes coses hauria dit. Coses que intento oblidar igual que s’obliden els somnis cada matí i omplir-ne els buits de més o menys vida fins on es trobi un deix de perfecció, l’equilibri entre els límits de l’amor, la solitud i la bellesa desarmada.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Lluïsa Castell i Mònica López protagonitzen l'obra de Wajdi Mouawad
Imatge il·lustrativa
Barcelona obre la convocatòria per la nova edició del premi
Imatge il·lustrativa
Un cicle a la Filmoteca de Catalunya projecta els millors films de l'any
Imatge il·lustrativa
La ciutat celebra les festes de la seva patrona d'hivern
Imatge il·lustrativa
L'únic camí per fer una gran feina és estimar el que fas
Imatge il·lustrativa
Veiem l'anunci polèmic d'una companyia aèria que celebra la diversitat
Imatge il·lustrativa
Una escena relata com es viu per dins i per fora la síndrome d'Asperger
Imatge il·lustrativa
Un vídeo ensenya (a petits i grans) a detectar i parar els paus a l'amor tòxic