Foto: www.salvasoler4.blogspot.com.es/
Un diumenge, no fa pas tant, vaig decidir anar per primera vegada a un Poetry Slam del CCCB. Vaig posar al Facebook que hi assistiria i vaig rebre un consell d’una persona que no coneixia gaire: “Quan reciti el Salva Soler, mira-li els ulls”. Llavors no sabia que tindria el plaer de veure recitar el campió d’Espanya i medalla de bronze en la Copa del Món de Poetry Slam 2015, ni com d’important era seure ben endavant per gaudir completament de l’espectacle.
Aquest cop no em vaig haver de preocupar per agafar un lloc a primera fila. L’espai escollit per a la seva nova actuació és el teatre de La Vilella, d’un clima acollidor. És una sala que sembla feta a mida per mirar-li els ulls.
La poesia del Salva Soler és molt més que uns versos: és el seu cos, les seves mans. És gaudir de l’expressió de la seva cara, dels canvis de tonalitat de la seva veu. Amb Poesía y Vértigo ens mostra obres seves en forma de teatre, com ha fet sempre, però acompanyat de música, dansa i imatge.
La por, les pròpies inseguretats, l’educació que rebem. Qüestiona el món en què vivim de dalt a baix i t’ensenya, també, la gran capacitat per crear amb les paraules i fer un poema utilitzant, només, títols de pel·lícules.
És un espectacle poèticoteatral que parla dels temes més vitals, amb tota la complexitat que implica la vida: passes del riure al plor sense previ avís, de la crítica social a la dansa, de la seriositat als jocs de paraules. Et fa pensar que el vertigen pot ser, fins i tot, un mareig agradable.
Poesía y Vértigo
Teatre La Vilella, pròxima actuació el 22 de desembre
Intèrpret: Salva Soler
Músic: Ivan Vilches
Dansa: Estela Canal
Imatge: Paola Becerra
