Calidoscopi

Ni la polpa

Entenent les meves contradiccions –que sí, també em construeixen

| 21/12/2017 a les 10:08h
Especial: Calidoscopi
Arxivat a: Cambres pròpies, Calidoscopi

Foto: Marta Mas


Avui, vint-i-u de desembre,
he sortit al balcó:
sota una pluja que ja amainava
he vist els testos, les olles, els pots
de conserva plantats d’atzavares,
de cintes, begònies, geranis i cactus,
de cabellera de la reina
i d’alegria de la casa.
I el gessamí, que si se’m mor, no se’m mor.
 
Feia molts dies que no sortia al balcó
corrent darrere d’amors i d’altres coses…
 
Maria-Mercè Marçal, Vint-i-u de desembre
 

L’any dels vint-i-u l’he desgastat tant que sembla que començo els vint-i-dos amb les mans buides. No me’n queda res, d’aquest, ni la polpa. Al juny ja escrivia que de tant desordre m’havia d’endreçar: “La Mireia de fa un any no m'hauria projectat mai així: havent-me gastat un o dos sous en poesia –jo, que mai l'he entesa–, aguantant amb el cos la incertesa de l'any que ve, treballant a un lloc preciós, escrivint(-me) a mà, més i millor, tan ben acompanyada, podent posar en pràctica tantes i tantes teories (i que em fascini), entenent les meves contradiccions –que sí, també em construeixen. Podent-me pensar des de molts angles i a través de molts calidoscopis, ser prou forta per poder posar totes les cartes (i emocions) sobre la taula i sentint-me (una mica més) capaç”.
 
Fa dos dies escrivia (a mà, que ara ja és costum) una llista interminable de tot el que m’ha omplert aquests dotze mesos, de debò que me’n faig creus. Que la meva jo del febrer no tenia res a veure amb la de l’abril, ni la del juny, tampoc la del juliol i encara menys la del setembre. Potser per això aquest final d’any em sento una mica com una baldufa: marejada, embafada, que hi ha processos que no els dec haver pogut digerir prou. Aquest any he sortit al balcó i el vertigen m’ha deixat esgarrifances que encara perduren. Les atzavares, els cactus, el gessamí moribund, els geranis, les begònies, però, m’han demanat que m’hi quedi. I des d’avui els dies es fan una mica més llargs.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Macba ofereix visitar la seva col·lecció a partir de tres mirades diferents
Imatge il·lustrativa
L'obra «Tebas Land», de Sergio Blanco, es representa al Teatre Nacional de Catalunya
Imatge il·lustrativa
El Macba ofereix un curs per aprofundir en la seva col·lecció
Imatge il·lustrativa
La comèdia de Santiago Rusiñol arriba al Teatre Nacional
Imatge il·lustrativa
El CCCB fa un recorregut cronològic per l'obra del cineasta
Imatge il·lustrativa
La música del compositor és reinterpretada visualment en aquest vídeo hipnòtic
Imatge il·lustrativa
«Només una vegada» de Marta Buchaca porta la violència de gènere a la sala petita del TNC
Imatge il·lustrativa
14 reflexions del cineasta, que deia que «necessàriament els personatges s'assemblen al seu autor»