Ella em va estimar tant,
jo me l’estimo encara.
Plegats vam travessar
una porta tancada.
Ella, com us ho podré dir,
era tot el meu món llavors,
quan en la llar cremàvem
només paraules d’amor.
Paraules d’amor
senzilles i tendres,
no en sabíem més,
teníem quinze anys.
No havíem tingut
massa temps per aprendre
tot just despertàvem
del son dels infants.
En teníem prou
amb tres frases fetes
que havíem après
d’antics comediants.
Històries d’amor,
somnis de poetes.
No en sabíem més,
teníem quinze anys.
Ella qui sap on és,
ella qui sap on para.
La vaig perdre i mai més
he tornat a trobar-la.
Però sovint en fer-se fosc
de lluny m’arriba una cançó
velles notes, vells acords,
velles paraules d’amor.
Paraules d’amor
senzilles i tendres,
no en sabíem més,
teníem quinze anys.
No havíem tingut
massa temps per aprendre
tot just despertàvem
del son dels infants.
En teníem prou
amb tres frases fetes
que havíem après
d’antics comediants.
Històries d’amor,
somnis de poetes.
No en sabíem més,
teníem quinze anys.
Foto: Juan Miguel Morales
