“El 7 de febrer del 1948 la seva dona va marxar de casa de manera completament inesperada, un abandonament que va representar per a Foix una ferida que mai no va acabar de tancar. I el 1947 havia publicat Sol, i de dol […] un llibre que tothom va interpretar com un simple retorn als clàssics medievals. […] Alguna cosa devia tenir a veure la «incomprensió» de la seva dona i la «incomprensió» literària del públic en el fet que iniciés la tramesa de nadales”.
Ho escriuen Margarida Trias i Joan Ramon Veny-Mesquida a la justificació d’Ho sap tothom, i és profecia, una capsa que recull les felicitacions que J.V. Foix (Sarrià, 28 de gener del 1893 – Barcelona, 29 de gener del 1987) va enviar als seus amics, precisament, a partir d’aquell 1948 i fins al 1976 (va ser als anys setanta quan va decidir deixar d’escriure versos). Hi trobem vint-i-vuit poemes, onze de Nadal, tretze de cap d’any i quatre natalicis, cadascun dibuixats per artistes com Dalí, Mompou, Ponç, Guinovart, Obiols, Cuixart, Tàpies, Jordi, Sunyer, Galí, Fenosa, Miró, Mercadé i Amat; i que estan acompanyats per un disc en què escoltem com els recitava. La iniciativa de recollir aquests documents, que contenen un valor històric i íntim excepcional, ha estat impulsada per la Fundació J.V. Foix, en col·laboració amb la Càtedra Màrius Torres i Pagès Editors.
2. Felicitació del Nadal del 1950, dibuixada per Joan Ponç.
3. Felicitació del Nadal del 1951, dibuixada per Josep Guinovart.
4. Felicitació de Nadal del 1973, a la memòria de Gabriel Ferrater [és un document que no ha estat publicat en cap llibre] i dibuixada per Frederic Amat.
Ho sap tothom, i és profecia
© A cura de Margarida Trias i Joan R. Veny-Mesquida
© Càtedra Màrius Torres, Fundació J. V. Foix i Pagès Editors.
