Foto: Pilar Aymerich
«La nostra tasca, la dels periodistes, dels escriptors, dels artistes, és aclarir les zones fosques de la memòria col·lectiva dels nostres pobles, restituir-los la part heroica que els republicans exiliats van tenir en la lluita heroica i sagnant dels pobles lliures contra el feixisme.» Amb aquesta cita es presenta Montserrat Roig i defineix la seva feina i una part d’ella mateixa.
El Born Centre de Cultura i Memòria acull Montserrat Roig. Memòria i utopia fins al 30 d’abril, la primera mostra que ens ensenya Roig al complet. L’exposició es complementa amb un cicle de xerrades i debats amb Roger Sempere, M. Àngels Cabré, Marta Pessarrodona, Carme Riera o Bel Olid per poder comprendre l’escriptora en tota la seva complexitat. Manel Guerrero, comissari, esmenta la importància de l’obra encara vigent de l’autora de llibres com El temps de les cireres, Ramona, adéu o l’Agulla daurada, ara que fa quaranta anys de la publicació d’Els catalans als camps nazis.
L’espai, diàfan i net, toca totes les facetes de Montserrat Roig. Les fotografies de Pilar Aymerich, a qui va conèixer la tardor del 1961 a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i la va acompanyar tota la seva vida, mostren la Roig al llarg del temps. Són una prova que l’exposició intenta abraçar tot el llegat de l’escriptora.
Foto: Pilar Aymerich
Més enllà de les fotografies, hi trobem un espai reservat a la gestació i producció del llibre Els catalans als camps nazis. Construït per l’artista Francesc Abad, simula un barracó. A dins hi ha les còpies dels negatius de Francesc Boix que Joaquín López-Raimundo, íntim amic seu, va donar a Montserrat com a documentació per al llibre. Aquests negatius es van fer servir com a proves al judici de Nuremberg. Aquí es parla de la pedrera de Mauthausen o dels bancs només per a aris, Nur für Arier. Obert i lluminós, el barracó intenta abocar una mica de llum en allò tan fosc.
La mostra també projecta les entrevistes en català del programa Personatges a TVE Catalunya, que Roig va fer l’any 1977 i van formar part del moment d’eclosió política, social i cultural del país. Antoni Tàpies, Neus Català, Ovidi Montllor, Joan Oliver, Núria Espert, Maria Aurèlia Capmany, Joan Fuster o Lluís Llach són alguns dels que es van deixar entrevistar. Les entrevistes projectades donen vida a Roig, on se la veu directa, decidida, ferma i, sobretot, curiosa.
La lluita obstinada per la recuperació de la memòria i de la dignitat individual i col·lectiva, i el compromís polític amb el catalanisme, el feminisme i l’antifeixisme caracteritzen la seva obra. Aquesta és, sense dubte, una exposició detallada que ens permet endinsar-nos una mica més en el món rigorós, periodístic i curós de l’escriptora.
Foto: Pilar Aymerich
