Strauss, la vida és un vals

Sona el Danubi blau mentre enfoquen paisatges idíl·lics de Viena. Ara veig uns músics entre rams de flors i un director d’orquestra amb els ulls tancats, la batuta a l’aire i un gest petitíssim que els violins obeeixen gairebé sense mirar-lo. El comentarista dient que hay comenzar el año con alegría. La meva tieta trucant-me amb la televisió a tota pastilla. Sí, sí. L’estic mirant. El record del meu avi, que no se’n perdia cap. Els tambors de la marxa Radetzky i la gent picant de mans. I és així com cada 1 de gener comença un any nou, i demanes desitjos nous i n’esperes coses noves, però hi ha tradicions que venen de lluny i ja t’agrada que es mantinguin iguals.

Una cosa és veure el concert d’any nou per una pantalla i una altra és viure’l amb els instruments davant. Però més que per als ulls, el regal també és per a les orelles. El cos, la pell de la música penetra més endins quan, de respirar-la tan a prop, gairebé la pots tocar. El Palau de la Música (des del desembre i fins al 2, 4, 7, 14 i 21 de gener) n’és l’escenari amb la Strauss Festival Orchestra, avui dirigida per Andrey Ivanov. Amb els corresponents balls i vestuaris d’època, fa un recorregut per les obres més populars de Johann Strauss fill, el rei dels valsos, fent l’ullet a Brahms, Rossin, Haydn, Mozart, i com no podia ser d’una altra manera, a la marxa Radezky del seu pare, que durant anys i anys, cadascú amb la seva orquestra, van ser rivals a Viena.

Si m’agrada tant aquest concert, és per l’alegria i la bellesa que encomana. Quan vens d’un any que encara no has paït del tot, començar a ritme de tres per quatre et dona certa seguretat. I ara que ens toca obrir la porta del 2018, més val rebre’l amb bona cara i, per què no, treure’l a ballar per aquesta pista immensa que és la vida.


* Un resum del concert que ofereix el Palau de la Música: