Tast editorial

Els millors Reis de la meva vida

I allà, a dins d'una nova habitació feta a mida, hi havia la taula de ping-pong professional

| 05/01/2018 a les 09:41h
Especial: Tast editorial
Arxivat a: Biblioteca, Tast editorial
A La vida que aprenc (Arcàdia) el periodista Carles Capdevila va aplegar articles que parlen de la memòria íntima, la bona companyia, l’educació, la salut i la condició humana amb totes les seves contradiccions. En aquest vídeo l'autor llegeix un dels articles del llibre, acompanyat de les il·lustracions de Marta Bellvehí.


Sopàvem d'hora, a les set del vespre, i hi havia èpoques que el pare després encara baixava al taller a fer feines pendents. Jo a vegades li feia companyia i tafanejava, sempre després de fer els deures. Tenia molt clar que de gran seria fuster, com ell, com l'avi, com el besavi. N'estava orgullós, d'un pare artesà que sabia fer portes, finestres, taules, cadires, mobles a mida. Aquell desembre l'home estava atabalat fent una taula de ping-pong, un encàrrec que li havia fet un client important. Era la primera que feia a la seva vida, i havia de ser professional. Llavors no hi havia Ikeas ni Decathlons, i els clients confiaven en ell.

El vaig ajudar, alguna nit, o almenys ell em feia sentir útil, com si ajudés. La va fer pintar, verdíssima, amb línies blanques, li va quedar fantàstica. Feia molt de goig. I la taula va desaparèixer del taller. No recordo què havia demanat jo aquell any per Reis. Encara arrossegava el trauma d'un Scalextric que m'havien portat l'any anterior, la pista més senzilla.

El dia 6 al matí ens van dir que pugéssim a les golfes. Les havien estat arreglant, i es veu que els Reis havien aprofitat la novetat per deixar-hi els regals. Vam córrer escales amunt, amb el meu germà. I allà, a dins d'una nova habitació feta a mida, hi havia la taula de ping-pong professional. L'havien encarregat els Reis per a nosaltres, per al meu germà i jo. I ells hi van afegir la xarxa, les raquetes i pilotes. Aquell dia ho vaig entendre tot. Vaig confirmar per sempre més que els Reis existeixen, i sobretot vaig entendre el perquè de la seva màgia. Confien els encàrrecs als millors professionals del món. Per això, tot i els riscos evidents, van decidir que la nostra taula l'havia de fer un fusteràs de la talla del pare. D'això fa més de quaranta anys i la taula està forta com el primer dia. Els Reis van triar bé.

 






 La vida que aprenc



 © Carles Capdevila
 © Arcàdia, 2017
 


 
 
 
 

COMENTARIS

La màgia de carles
Anònim, 05/01/2018 a les 18:02
+8
-0
La màgia que tenen els reis d'orient és la mateixa que ens envoltava quan llegiem en carles amb els seus escrits sobre la vida i els bon sentiments.
Màgia és aquest moment, en que el que passa és el millor que pot passar, i així, era quan ell ens contava com educar, com rebre els reis mags i un infinit de coses que ens ha deixat, per fer el món una mica més màgic. Gràcies per tot
Gràcies
Anònim, 05/01/2018 a les 20:55
+5
-1
Gràcies, per fer-nos recordar, Qui són sempre, els millors Reis...

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Edicions Poncianes engega un concurs a través de les xarxes socials
Imatge il·lustrativa
La Fundació Carulla impulsa un cicle de tallers en línia
Imatge il·lustrativa
Edicions Poncianes llança un butlletí digital en què poetes actuals parlen d'autors universals
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i La Conca 5.1 impulsen un cicle de debats
Imatge il·lustrativa
Si la sabata no et va bé a la sabateria, no t'anirà bé mai
Imatge il·lustrativa
Al final no ets res més ni menys que que tot el que has pensat, estimat i realitzat
Imatge il·lustrativa
Uns vídeos de Veri ens conviden a entrar en aquest paisatge
Imatge il·lustrativa
Un curtmetratge mostra l'alarmant situació que viuen els petits comerços