Foto: Jean De la Tete
1. La sexualitat de la dona és l’espai que més es ressent d’aquesta enorme exigència, de les contradiccions i la manca de temps –i, per tant, de llibertat–, que deriva en una desconnexió corporal. La dona ha oblidat el seu cos com a font de plaer i el contempla com a quelcom que ha d’emmotllar i domesticar per convertir-lo en un objecte de desig i d’admiració masculina.
2. Hi ha la creença que la dona se sentirà millor amb si mateixa i la seva sexualitat si té un cos perfecte. Com si el propi cos no ho fos, tal com és. Per això, les dones se senten millor i més satisfetes en la mesura que es mutilen el cos perquè s’assembli a aquest ideal masculí –totes nosaltres som, al capdavall, les més aferrades a aquest model ideal. Sense massa corbes, recte, prim, alt i estilitzat, amb uns bons pits només per ser admirats i tocats per ells. En moltes operacions de cirurgia estètica, la dona renuncia al plaer de la carícia i del contacte a favor de l’aparença externa, ja que cada operació causa dolor i sovint pèrdua de la sensibilitat corporal. Per tant, es prioritza la imatge per damunt del contacte amb allò natural per damunt de la sensació.
3. A les noies no se’ls ensenya res o gairebé res sobre la manera d’aconseguir el seu plaer. La majoria es llança a tenir una relació sexual sense informació efectiva, sense conèixer-se i, sovint, més per complaure el noi i no perdre’l que no pas en connexió pel propi desig.
4. En la nostra cultura, l’agressivitat té només connotacions negatives. Però sovint la vida ens reclama destruir allò construït, mastegar per poder transformar l’existent i nodrir-nos en tots els sentits. Un mastegament i una transformació que requereixen força instintiva i que asseguren la nostra supervivència. Per tal que la dona pugui realitzar la seva transformació, caldrà abraçar l’agressivitat amb la potència d’acte que porta implícita.
5. La ciència no està lliure d’ideologia. Quan tenia vint anys i cursava psicologia, recordo com si fos ara un dia què, durant un viatge en autobús, estudiava un tractat de Freud. De sobte, no feia cabal del que llegia. Va suposar un gran impacte per a mi. El llibre parlava de la sexualitat femenina i vaig arribar a una pàgina en què el «mestre» afirmava que les dones patien «enveja de penis». No podia creure-ho. Com podia pensar això de mi el pare de la psicologia? No només no em veia tal com jo era, sinó que em situava en una posició d’inferioritat pel fet de no tenir penis!
6. Freud també defensava que les dones no tenien un orgasme ple si no era vaginal. Ens va seguir culpant pel que érem. Només l’orgasme que pot produir el penis és satisfactori. Moltes dones estan acomplexades per no poder tenir orgasmes vaginals. Va ser Freud qui ens va culpar de no arribar sempre a l’orgasme vaginal durant les nostres relacions sexuals.
7. Ens queda el repte de deslliurar-nos d’aquest model heterosexual masculí per crear-ne un de nou on no hi hagi compartimentació de gèneres i on totes les diferències puguin estar inclosos.
8. Cadascú té dret a ser el que és i dur-ho a terme. Tot ésser humà té dret a realitzar-se de la manera que consideri, sense veure’s empès a obeir o dependre dels altres, tenint en compte els altres i respectant-los. Això s’oblida massa, en el marc capitalista, sustentat en l’explotació de la majoria.
9. Tampoc la manca de desig sexual és considerada una patologia, a diferència del que passa amb els homes. Tant la medicina com les dones viuen d’esquena a la sexualitat femenina fins al punt d’ignorar la inapetència sexual constant, mentre la disfunció erèctil mou bosses ingents de diners en investigació.
10. El dolor de generacions de dones que han hagut d’adaptar-se a un model que preconitza la submissió, la passivitat i el silenci com a maneres d’estar en el món, és molt profund. El dolor d’haver de ser dependents i subordinades a les directrius dels homes. El dolor de no poder expressar el desig ni la ràbia, corrent el risc de ser excloses i/o assassinades.
11. La dona actual sent dolor per no poder mostrar-se tal com és, sencera, amb tots els seus aspectes sexuals i agressius.
12. Estava llegint el llibre de la Despentes quan vaig trobar la citació d’un home que li deia a una dona que la deixava per no ser present tothora en la seva vida. Alguns homes esperen que la dona estigui pendent d’ells a cada moment, de manera que ella no preveu la possibilitat de no viure en funció de l’altre. La por a l’abandonament, l’exclusió, de comportar-se segons sent, de pensar, simplement, per si mateixa, s’instal·len sota la pell de les dones que pateixen aquests individus.
13. Quan la dona perd la seva llibertat i està considerada, més que un ésser independent, una propietat de l’home, la violació serveix per a sotmetre-la, i és la manera extrema de dominar-la.
14. Cal insistir també sobre l’ocultació i menyspreu de la nostra cultura cap al cicle menstrual, especialment amb la regla. Se’ns ensenya que hem d’acceptar els efectes físics i psicològics del cicle amb passivitat i resignació, sense cridar l’atenció, perquè això forma part de l’essència femenina. A més a més, se’ns demana que ho portem en silenci i sense expressar massa el que ens passa, ja que del contrari exagerem i serem dèbils.
Nascudes per al plaer
© Mireia Darder.
© de la traducció: Jordi Puig i Ferrater.
© Editorial Comanegra, 2015.
