Celebrar l’aniversari d’un disc és possible quan no se celebra només el temps, quan aquest disc ha significat més que un conjunt de cançons, tant per als autors com per al públic. És el cas de Set tota la vida de Mishima, que compleix deu anys i rep l’homenatge orquestrat per la revista Enderrock en forma de disc de versions.

La presentació a l’Antiga Fàbrica Damm ha començat amb El temple interpretada per Lluís Bòria d’Estúpida Erikah, en una versió íntima per a guitarra i veu. Després, en conversa amb la periodista Elisenda Sorigué, els membres de Mishima han parlat sobre Set tota la vida, l’objecte i motiu de celebració. El disc que els va fer sentir realment una banda i on van assolir el so que buscaven, amb què se sentien còmodes. Volíem sonar com la Velvet però avui, diu Oscar d’Aniello entre riures. Han recordat el procés d’arranjament i bastit de les cançons a l’estudi i l’experiència de gravar amb el productor Paco Loco (amb qui repetirien més endavant a Ordre i aventura i Amor feliç), que participa al disc de tribut versionant “Alguna cosa em diu que sí”.

Sobre el disc d’homenatge, els membres del grup han revelat quines són les versions que més els han agradat o sorprès. Marc Lloret, teclista del grup, ha destacat l’Un tros de fang de Joan Miquel Oliver, que fent-hi molt pocs canvis ha aconseguit traslladar-la al seu univers sonor; i David Carabén, autor i lletrista, ha explicat que sentint les versions ha tingut la certesa que les cançons existien, més enllà del seu cap i la seva veu, com en la versió que ha fet Judit Neddermann de La tarda esclata o a La forma d’un sentit que han fet Xavi Lloses i Marina Rossell. Ateses les explicacions s’ha trobat a faltar poder gaudir d’algun altre tast del tribut en directe, d’acarar el present d’altres artistes amb el passat de Mishima sobre l’escenari.

La conversa ha continuat en un ambient distès, inclús familiar, quan un dels assistents ha fet servir el torn de preguntes per recordar que uns mesos enrere, a la presentació d’Ara i res, s’havia valgut del micro per proposar matrimoni a la seva parella i convidava els membres del grup al seu casament. Riures i aplaudiments a l’escenari i el públic en una atmosfera festiva, de celebració, teixida de complicitat i temps. Això és, ja, Set tota la vida, un paisatge on han passat deu anys de moltes vides.

La festa ha acabat amb un breu directe on Mishima han interpretat cançons de Set tota la vida, esclar, però també d’altres discos com Ara i res, premi al millor disc de l’any i millor disc de pop-rock. Per acabar, un suggeriment ha sortit de l’escenari, quasi un encàrrec juganer amb la veu de Carabén: d’aquí dos anys en farà deu de l’Ordre i aventura.



Tracklist del disc:

01. Judit Neddermann – “La tarda esclata”
Produït per Xavi Lloses

02. Mi Capitán – “Aguéev”
Produït per Mi Capitán i Roger Marín – Blind Records

03. Mazoni – “Neix el món dintre l’ull”
Produït per Jaume Pla – Paracetamol Studio

04. Marina Rossell i Xavi Lloses – “La forma d’un sentit”
Produït per Xavi Lloses – Koryland Studios

05. Els Amics de les Arts – “Qui n’ha begut”
Produït per Els Amics de les Arts – Estudis 44.1

06. Estúpida Erikah – “El temple”
Produït per Marc Bòria – LaBedoble

07. Senior i el Cor Brutal – “Els ametllers”
Produït per Luis Martínez – Little Canyon Studios

08. Joan Miquel Oliver – “Un tros de fang”
Produït per Joan Miquel Oliver – Mesclat per Toni Pastor

09. Salvatge Cor – “Llavors tu, simplement”
Produït per Josep Nadal i Salvatge Cor – VAiVE audio-produccions

10. Gener – “Despertes l’inútil”
Produït per Luis Martínez – Little Canyon Studios

11. Paco Loco & Muni – “Alguna cosa em diu que sí”
Produït per Paco Loco – Paco Loco Studio

12. Power Burkas – “Em deuria enamorar”
Produït per Christian Songstore – Analog Drive-In

13. Clara Peya & Pol Fuentes – “Vine”
Produït per Bernie Sánchez – Estudi Lluerna

14. Joana Gomila – “D’un costat del carrer”
Produït per Jan Valls – Cros Estudis

+ Bonus Track
15. Mishima + Laetitia Sadier – “Neix el món dintre l’ull” (directe)
Del DVD Palau (The Rest Is Silence / Sones, 2011) gravat al Palau de la Música Catalana (6/11/2011)

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa