Visions

El victimisme de les feministes

Insistir no és cap delicte, però és una falta absoluta d’educació i d’empatia

#jotambé soc un agressor

| 14/01/2018 a les 19:40h
Especial: Feminisme
Arxivat a: Finestres, feminisme, MeToo

Foto: duncan c


No he embogit pas. Aquest títol és per a tots els qui necessiten que les feministes assumim mitja culpa per poder dormir millor a les nits. Sí, tots aquells, homes i dones, que no clicarien mai un títol combatiu o incòmode. Aquells a qui els articles de feminisme matisat, aquells a qui els articles que no els ataquen són l’únic feminisme que lloen: el feminisme que no els obliga a renunciar a cap dels privilegis que tenen pel simple fet d’haver nascut homes. Aquest és un títol per atreure els qui només els interessen els articles feministes que fan autocrítica. Benvingut, benvinguda.
 
Arran de la campanya i la contracampanya del #MeToo m’ha tornat a passar. Comprovar que hi ha una majoria de la societat que habita a les xarxes que mai no es molestarien a llegir un article que qüestiona els models socials basats en el masclisme, mai no es molestarien a llegir cap teoria que els fes trontollar els seus privilegis, mai no es molestarien a llegir un llibre especialitzat en feminisme, però de cop tots, a l'uníson, troben que hi ha un article, normalment escrit per una dona (cosa que els sembla que avala el seu feminisme efectiu i inqüestionable: això ho escriu una de vosaltres), que sí que és interessant.
 
De cop, tots hi estan d’acord, homes i dones. Ara sí que hem trobat el bon feminisme, aquell que no ens enfronta, el feminisme matisat, que no culpabilitza. Sovint l’article fa una autocrítica des del feminisme, o rebaixa la intensitat de la culpa dels homes, i vet aquí que aquestes dues característiques acostumen a ser les preferides dels homes que mai no llegirien un article feminista però sí un article que porta un títol com el que he triat, intencionadament, per a aquestes línies.
 
Aquelles que consideren que el joc de la seducció constant no és cap delicte i que encapçalen un manifest parlant del victimisme i el puritanisme no són més intel·ligents ni tenen més raó que les que parlen d’assetjament i abús per part dels homes. Per a molts, és un descans saber que existeixen les primeres, perquè així no es veuen en l'obligació de revisar quan han sigut assetjadors i quan només han insistit més del compte: la línia és tan prima que pateixen.
 
Que no sigui delicte no vol dir res. Quan una dona diu "no", ha de poder fer entendre tothom que no és cap joc, que no cal insistir per seguir provant i aconseguir una nova resposta. Insistir no és cap delicte, però és una falta absoluta d’educació i d’empatia cap a qui vol negar-se’t. Potser hauríem de començar a ser més exigents i no conformar-nos només amb aquells homes que per seduir-nos no cometen un delicte, sinó amb els que saben aturar-se a temps, molt abans de convertir-se en uns pesats o uns assetjadors. Els homes haurien d’estar més preocupats per aprendre a discernir entre seducció i assetjament, en lloc d'acontentar-se amb un article o un manifest que atenua la seva culpa.
 
Molts han vist en el manifest de les franceses certa valentia. No nego que matisar les gran protestes ens cal per aturar-nos una mica i reflexionar al respecte. Matisant és com aprenem. Ara bé, considerar que les dones ens sabem defensar i que no som sempre víctimes no és una qüestió exclusiva de les contracampanyes feministes. Si els qui només llegeixen els articles del feminisme matisat en llegissin més, ho sabrien. També sabrien que aquells textos que més ens incomoden i ens fan assumir certes culpes són els que més ens ensenyen. La campanya del #MeToo no necessitava matisos, i la revolta feminista que estem vivint, tampoc.
 
Perquè ja ho sabem, que no tots els homes violen; ja ho sabem, que n’hi ha de més maldestres que d’altres; ja ho sabem, que les dones ens podem defensar i que el feminisme no ha de ser paternalista amb les dones i la seva força. Ho sabem tot, i això no ens impedeix fer el que fem: denunciar l’abús quan ho és, denunciar l’assetjament quan ho és, denunciar la violència quan ho és. I davant del dubte, distància i no matís. Fa massa temps que la culpa ens empaita, i és aquesta culpa la que ens ha fet a moltes matisar les situacions que hem patit i viscut: les hem hagut de matisar per conviure-hi. Potser ens hem excedit, potser hem donat a entendre coses, potser no hem estat prou clares, potser hauria pogut ser més contundent. Aquest matís ens ha fet carregar les culpes de molts homes que avui llegeixen articles i manifestos i fan que sí amb el cap.
 
És aquest matís, que amaga un masclisme cultural assimilat per tots, el que ha fet renunciar a moltes dones a la paraula feminisme. Perquè ens han volgut fer creure que denunciar és victimisme, que assenyalar és puritanisme, i que defensar-se és radical. Diguem prou. No necessitem que ens rebaixin la campanya del #MeToo per poder viure més tranquils tots plegats. Volem que qualsevol home no tingui com a límit el delicte o la insistència, sinó l’educació i el respecte. No volem sentir-nos malament per denunciar i semblar infantils.
 
És clar que no som angelets. És clar que les dones també ens equivoquem. És clar que les dones som prou valentes per defensar-nos i no necessitem vestir-nos de verges per tenir credibilitat. Però no necessitem matisar el feminisme, no necessitem homes que només llegeixen els articles benevolents i fan que sí amb el cap quan el feminisme que plantegen els sembla assumible.
 
Volem capgirar-ho tot, volem que la culpa i la vergonya la senti qui li pertoqui, volem estar informats i que el masclisme no s’escoli a la nostra vida quotidiana disfressat, volem que els homes s’interessin per totes les lluites de dones perquè també són seves, volem que ningú qüestioni la nostra versió ni posi en dubte el nostre patiment, volem no semblar ridícules quan exposem la nostra por. Volem que el feminisme no avergonyeixi ningú, però tampoc complagui. I ho volem ja.

COMENTARIS

humanisme
laiasm, 13/01/2018 a les 21:38
+14
-22
Sóc dona, estic en contra de l'abús de qualsevol tipus sigui a homes o a dones.. sóc de les que no m'identifico amb el feminisme, això no vol dir que no m'identifiqui amb moltes de les coses que defensa senzillament perquè crec i potser és una utopia que hem de començar a parlar d'humanisme.. ni homes ni dones, no tots ni totes al mateix sac... jo no vull que es parli en nom meu i no m'agrada quan es parla dels "homes" que vol dir? tots som diferents, cadascú amb la seva peculiaritat. Penso que un dels grans mals actual és l'individualisme.. perquè no intentem fomentar l'empatia.. no m'estic referint a empatitzar amb els delictes o els abusos evidentment cal denunciar-ho i ben fort. Però anem contra aquells que fan mal.. no contra el conjunt dels homes i les dones.. penso. Des del moment en que estem parlant de masclisme o feminisme ja estem confrontant dues idees .. és contraproduent..fomentem la convivència siusplau.
Masclisme
Anònim, 14/01/2018 a les 02:39
+7
-4
El feminisme no és una lluita contra els homes, és la lluita per canviar aquesta manera de pensar sentir i actuar que predomina dins la societat en que vivim: El masclisme.
Les dones hem hagut de claudicar sempre davant la superioritat física dels homes.
Aquesta superioritat física s’ha extès a tots els àmbits vitals de les dones, i és així com les dones hem esdevingut éssers molt vulnerables, donant pas al masclisme.
Feminisme
Anònim, 14/01/2018 a les 02:42
+13
-3
Pertanyo a una Xarxa feminista, algunes persones ens pregunten perquè no ens dieu xarxa de dones? Sembla ser que el feminisme ofen. La ideologia en la qual ens criem tots és el masclisme, des del minut cero quan demanem a una persona que foradi les orelles de les nenes i els nens no, quan li posem tot de rosa a les nenes i despres ens "enfotem" del color rosa.
Treballo envoltada majoritariament de dones i les feines de criança, organització, cura i desicions recauen eminenment encara en elles.
La por a transitar pels carrers és nostre. Canviar de vorera quan no hi ha gaire gent i ens ve un home de cara ho fem les dones.
Encara no hem avançat socialment prou com per fer amable el transit per la vida a les dones.
Seyalar aquestes i d altres macances ho fem les persones que tenim aquesta mirada. Com a revolució estem més incompreses que els indepes pels unionistes😊.
Però el biaix social hi és i cal repetir ho, no per posar la dona al davant sinò per avançar dignament junts.
Humanisme enganyós
RafaLL, 14/01/2018 a les 10:04
+15
-2
Magnific article.

Responent a laiasm.

Jo sóc home i crec que s'ha de parlar de feminisme, i que parlar d'humanisme és una trampa. és una trampa perque vol dir parlar d'éssers humans iguals en un context i realitat en que no es dóna aquesta igualtat.

A més, és un error plantejar el feminisme com oposat als homes, com a confrontador. Clar que vol acabar amb alguns privilegis dels homes, però són privilegis que vénen d'aprofitar-se d'una situació de desigualtat i per tant injusts. Seria com dir que anar contra el racisme és anar contra els blancs, defensant, per tant, un discurs que només vol mantenir les desigualtats vigents.

No només el feminisme no va contra els homes, sinó que a més ens allibera. Criticant els rols del patriarcat els allibera d'haver de ser aquest home bestia i alhora caçador que defensen en el manifest de Le Monde. Un tipus d'home que justifica per un instint sexual irracional les seves accions més terribles, que no irracionals. Gracies al femimisme podem saber que aquesta figura ens ve imposada i que podem triar ser com vulguem.

Respecto l'esperit de l'article i sé que les feministes no necessiten que cap home les defensi, tenen la raó, i saben exposar-la. Però vull deixar clar que quan critiqueu el feminisme com a confrontador amb els homes no ens féu cap favor ni ens representeu a tots.
Per aportar seny al debat
Anònim, 14/01/2018 a les 11:35
+5
-1
Jo crec que us pot servir molt aquest document que mira tot aquest món del feminisme des d'una òptica indubtablement igualitarista, però que és una mica crític amb moltes de les coses que es diuen sobre aquest tema:

Wpt Al document hi ha el resum dels diferents temes, i s'ha de clicar el títol per veure les demostracions i explicacions més extenses.
Ah! és indispensable llegir-ho amb la ment oberta. Si descobrim que estàvem equivocades amb alguna cosa, hem d'acceptar-ho i no tancar-nos. A vegades és difícil. Cal molt caràcter.
humanisme
laiasm, 14/01/2018 a les 12:56
+1
-2
Responent al RafaLL

Gràcies pel teu comentari, entenc el que exposes però volia dir que no critico el feminisme, em sembla que és un moviment necessari i inevitable i segurament ajudarà a cambiar moltes coses però això no vol dir que comparteixi 100% el que s'hi exposa. Segurament el que jo desitjo és un món utopic on no calgués parlar dels homes fan això i les dones allò altre. Simplement em molesta quan diuen "les dones" o "els homes" no em sento representada perquè és com quan es parla de "la gent" o "el poble vol" com ho sabem? que hem preguntat a tothom?

En el meu escrit no plantejo el feminisme com a confrontador sinò justament critico qui ho utilitza per això. Segurament és residual el quí ho fa, però existeix.

Penso que no s'ha de parlar en termes d'acabar amb els privilegis dels homes. Em molesta que es generalitzi. Tothom utilitzem els nostres privilegis siguem homes o dones, es tracta d'educar per acabar amb la idea de creure que tens més dret que el que esta al teu costat, o a nascut en un lloc diferent que el teu. L'exemple del racisme que em donaves, per mi no és anar contra els blancs el racisme és anar contra el diferent a tu.

Gràcies per la teva exposició Rafa
;)
Com si diguéssim…
Tot s’hi val, 14/01/2018 a les 14:59
+3
-2
“Que no sigui delicte no vol dir res”.

No, miri: sí vol dir.
De privilegi cap. Per això vull la igualtat. Ni masclisme ni feminisme
Anònim, 14/01/2018 a les 18:49
+6
-4
Rafall: dius que "Clar que vol acabar amb alguns privilegis dels homes,".
defineix-me quins privilegis li ha donat als homes tradicionalment: que "eso no es trabajo de mujeres"? referint-se a treballs perillosos? (a Espanya 35 dones moren d'accidents laborals, però els homes que hi moren son 445). I els treballs durs tampoc son per dones? (fer carreteres de sol a sol, treballar al fons de les mines). Que les "Mujeres y los niños primero" quan el barco s'enfonsa i no hi ha prou bots salvavides? No és cap broma. Ara fa molts anys aquell avió que va "aterrar" al riu Hudson a New York, es va imposar aquest ordre. Per quins set sous val més la vida d'una dona que d'un home! I en això coincideixen els masclistes tradicionals i els nou masclistes que es diuen feministes.
Em diràs que els homes cobren més que les dones? això és absolutament fals. Actualment la gent cobra segons conveni i els convenis no distingeixen per sexe. La raó principal que les dones de mitjana cobren menys és que el 23% d'elles fan mitja jornada (per voluntat pròpia) i aquestes lògicament també cobren la meitat. I no ho diuen, en els estudis feministes!
O que per ser polític ho te dues vegades més fàcil una dona que un home? (Les dones que LLIURAMENT militen en partits son al voltant del 30% del total. En canvi la llei diu que hi ha d'haver un mínim del 40% de dones candidates. Conseqüència, un regal dels masclistes per mimar a les dones. Dels que consideren que les dones si no se les mima no arribaran a res.
Bé, en lloc de repetir com un lloro tot el què diuen les feministes, explica'm moltes coses en que les dones en siguin perjudicades amb el masclisme.
No em diguis maltractes en la parella perquè també és fals que els homes maltractin més que les dones. El maltracte, al menys el psicològic, és similar en els dos sexes.

Us creieu que ens direu alguna novetat, quan son nosaltres els que us la podem donar a vosaltres
Anònim, 15/01/2018 a les 09:29
+3
-1
Aquest títol de "el victimisme de les feministes" segurament ho has escrit perquè els/les igualitaristes, o sigui no feministes, ho llegeixin.
I ho has fet perquè creus que així coneixerem la forma de pensar feminista... i els igualitaristes (i fins i tot algun masclista) ens farem feministes.
Però no has tingut en compte una cosa. Actualment la única versió que es dóna als mitjans en tema home-dona, és la versió de les feministes. La versió igualitarista no arriba a ningú. I a tu menys encara. Segur.
Per tant, tot el què ens puguis dir en aquest article, pràcticament el 100% de la gent ho hem sentit entre 2 i 200 vegades. No ens ve res de nou. Per tant, pots estalviar-te anar fent articles d'aquests perquè estem totalment saturats d'aquests irracionals, degradants i victimistes punts de vista.
Et cal activar les neurones (a l'anònim de la 09:29)
Anònim(a), 16/01/2018 a les 11:03
+2
-1
Bravo, bravo, bravo. El millor que he llegit sobre aquest tema.
Tela amb alguns comentaris
Òscar99, 16/01/2018 a les 11:20
+2
-2
Molt bo el comentari que diu "de maltractaments no en parlem" per què? Et molesta les gairebé 100 dones assassinades el passat 2017? O només vols saber el que t'interessa?

Que les dones cobren el mateix perquè ho diu un conveni? Però en quin mon vius tu? Jo, home, amb estudis superiors idiomes, tinc un conveni de merda. Els convenis no es compleixen mai. Les empreses fan les mil i una per posar-te en un conveni que no sigui el teu. La diferencia salarial entre dones i homes es un problema reconegut fins i tot pel PP.

Respecte els humanistes, igualitaristes, o el que sigui que us dieu. El feminisme és un moviment que defensa la igualtat entre homes i dones. Deixeu de canviar-li el sentit i de fer jocs de paraules enganyosos. Sou lingüistes i no ho sabíem? Respecteu la llengua catalana, el feminisme defensa la igualtat igual que el masculí genèric no es masclista.

Abans de fer veure que parleu amb propietat podeu fer servir el diccionari, per lo del rigor i tal.


Entrada=feminisme&operEntrada=0


A l'Òscar99
Anònim, 16/01/2018 a les 21:45
+1
-0
dius: "Et molesta les gairebé 100 dones assassinades el passat 2017?" no sé d'on has tret això però en tot cas, si em parles de 100 dones assassinades deus parlar de tot l'estat i de tots els àmbits. Bé, son més cada anys son al voltant de 125 dones mortes... i de uns 200 homes morts. Ho pots veure aquí, pel 2014:


Et pensaves que maten dones perquè son dones? i et pensaves que als homes no els maten? creies que totes aquelles protestes de les feministes eren de veritat? Que ingenu!
Sobre els convenis, quasi a tot arreu es cobra per conveni. També a la gent amb estudis superiors. I a l'administració pública és OBLIGATORI que es pagui per conveni. I en alguns d'aquests estudis, van fer "l'error" de posar la diferència salarial per sectors. També hi van posar l'administració pública i la diferència era similar als altres sectors. És clar, perquè hi ha moltes més dones que homes que fan mitja jornada, que tenen menys antiguitat, que fan menys hores extres, etc.

Una altra cosa, si un està a la privada i li donen més que el què marca el conveni, és que l'empresa li interessa que aquella persona es quedi a la empresa.
I les empreses, en contra del que diuen el victimisme de les feministes, volen retenir qui els interessa independentment del sexe. No son tan rucs!. Per tant, si elles son també bones també cobraran més.

Dius que el feminisme fomenta la igualtat d'homes i dones. En cap moment dubto que això és el què diuen que és. I als diccionaris, hi posa això. És clar. Però la realitat és absolutament el contrari.
És lògic. És un moviment de dones. que defensen les dones (la igualtat diuen) però només miren per les dones. Si fan una llei que trepitgen greument el dret dels homes a elles se'ls en refot.
És la naturalesa humana. Un sindicat de pescadors defensarà els seus pescadors perquè no tinguin menys drets que els pescadors del país veí amb el qual sovint tenen conflictes. Però si obtenen uns beneficis que els deixa amb superioritat respecte al altres, diran "no, no ho volem perquè els del país veí tindran menys beneficis que nosaltres!".

Bé, un exemple senzill de que les feministes se'ls hi en refot els drets dels homes està amb això dels assassinats. Només ploren per quan mor una dona, malgrat que hi ha el doble d'homes assassinats que de dones assassinades.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Macba ofereix visitar la seva col·lecció a partir de tres mirades diferents
Imatge il·lustrativa
L'obra «Tebas Land», de Sergio Blanco, es representa al Teatre Nacional de Catalunya
Imatge il·lustrativa
El Macba ofereix un curs per aprofundir en la seva col·lecció
Imatge il·lustrativa
La comèdia de Santiago Rusiñol arriba al Teatre Nacional
Imatge il·lustrativa
El CCCB fa un recorregut cronològic per l'obra del cineasta
Imatge il·lustrativa
La música del compositor és reinterpretada visualment en aquest vídeo hipnòtic
Imatge il·lustrativa
«Només una vegada» de Marta Buchaca porta la violència de gènere a la sala petita del TNC
Imatge il·lustrativa
14 reflexions del cineasta, que deia que «necessàriament els personatges s'assemblen al seu autor»