Coses així

Perdre la por i altres delícies

Passa que dius el que penses sense més precaucions que intentar pensar el que dius

El símptoma de la felicitat

| 22/05/2017 a les 09:53h
Especial: Coses així
Arxivat a: Cambres pròpies, por, coses així

Foto: René Schröder

 

Diuen que passa a mesura que et fas gran i se t'aprimen les hipoteques: els fills per alimentar, les factures per pagar. També pot passar després d'una patacada d'aquelles en què una mica més i no et reconeixes ni tu. El cas és que, tard o d'hora, passa. I quan passa, és fantàstic.
 
El que passa és que perds la por. Que et reconcilies del tot amb la persona que ets. Que et sents en pau amb el món. Que aprens a distingir la gent en qui val la pena confiar. Que deixa d'importar-te què diuen aquells que no t'importen. Que tastes la llibertat i la tranquil·litat de representar-te només a tu mateix. Que trobes la veritat abans i tot de buscar-la. Que, en lloc d'intentar convèncer els altres que ets algú interessant, entens que ells s'ho perden, si no ho saben veure. Que dius el que penses sense més precaucions que intentar pensar el que dius. 

L'autopista que porta al clic mental alliberador té uns peatges criminals. Per perdre la por n'has d'haver passat molta. T'has d'haver deixat acomplexar. Has d'haver acotat el cap. Has d'haver sospitat que potser els altres eren millors que tu. Has d'haver tingut una autoestima amb problemes d'autoestima. I has d'haver tret forces de sota terra per acabar pronunciant en veu cada cop menys baixa que, què caram, tu no estàs pas tan malament.

Un matí o un migdia obres els ulls i descobreixes que els qui es veuen amb cor de donar lliçons no sempre tenen prou autoritat moral per impartir-les. I que deixar-se alliçonar per segons qui és un negoci ruïnós. I que. I que.

Un cop amb la por arraconada, comences a donar la volta a l'estratègia: si no pots vèncer l'enemic (sí, els enemics formen part del joc, sovint per motius que se t'escapen), el que segur que no faràs és unir-t'hi. T'il·lumina la certesa que és inútil i contraproduent intentar que els qui et menyspreen t'acabin estimant: ni tu te'n sortiràs, ni ells s'ho mereixen.  

I surts al carrer i el trepitges amb ganes. Et sorprèn tant com t'enamora, aquest nou coratge.
 

COMENTARIS

tat
Mirar cap endins, 01/04/2015 a les 21:00
+34
-2
Els anys i les experiències viscudes porten a la reflexió sobre moltes coses de la vida. Llavors costa menys saber triar i destriar per seguir el nostre camí i poder aplicar tots els valors acumulats en el temps viscut. Molt bona reflexió per poder llegir en els moments més difícils. Compartir l'estima i saber posar-se al costat dels altres és el primer pas per trobar-se molt bé amb un mateix, i trobar la pau i la serenitat tan buscada.
exacte!
Anònim, 01/04/2015 a les 21:26
+8
-1
;)
Fer-se gran
Mònica Carnicero, 01/04/2015 a les 21:52
+13
-1
Fer-se gran té tantes grans virtuts... que l'autopista que ens desempellega de tot el que no cal és la millor drecera, sí!!!
Gràcies per deixar-nos llegir-te, Eva. Sempre un gran plaer!!!
Sóc d'aquests
Salvador Redó, 02/04/2015 a les 10:01
+17
-1
Noia, tu no ho sabies però m'has ben retratat. Si vol començar a canviar el món, que comenci que jo ja m'agrado.
Perdre la por
Anònim, 02/04/2015 a les 13:58
+17
-1
I, com diría Nelson Mandela..."No és valent aquell qui mai té por sinó aquell que sap conquerir-la"
autoestima
roser Selvas pla, 02/04/2015 a les 17:49
+3
-0
Autoestima,aquí la paraula clau de tots els nostras mals.
Estimet, i tot millorar-ha
Endavant amb el coratge
Muntsa, 02/04/2015 a les 21:43
+1
-0
"El pitjor de la por és la por".Nelson Mandela i Auung SangsuKi
Perdre la por
Tuna, 03/04/2015 a les 10:54
+8
-1
I no em faig un petó a la galta per questions anatòmiques! Subscric!
Als 30
Isabel, 03/04/2015 a les 18:06
+4
-0
Com més gran etfas, menys amics tens o si més no, els 'de tota la vida' es van esfumant. I constato que sóc més feliç, sóc qui vull ser i estic amb qui vull estar. Deuen ser els 30...
Una altra realitat
Anònim, 04/04/2015 a les 23:25
+7
-1
Dons arribes a la serenitat al saber que tot el que abans et feia enfadar no val la pena, ets capac de saber com son las personas abans de parlar-hi, les coses materials ja no tenen la importància que tenien. Amb els anys tens una visió de la vida molt diferent, deu ser perquè el temps el veus més curt i se t'està escapant.
Aixecar el cap
TerePiPla, 06/04/2015 a les 23:45
+7
-0
Un escrit que m'ha agradat molt. He pensat molt. Sembla fàcil saber què és la por. Però la por de veritat? ... jo l'he anat entenent quan he deixat de sentir-la. Ara caldrà refer-me...retornar-me el que em dec. He pagat forts peatges, com tu dius, però ara no sé si serà qüestió nomès d'un "clic mental". Gràcies! M'has encoratjat.
La experiència
Anònim, 07/04/2015 a les 16:01
+2
-0
És un grau que t'ensenya a no tenir por quasi de res i a confiar en qui realment t'estima perque també aprens a distingir en qui pots fer-ho sense ensopegar en moltes pedres (alguna pedreta sempre hi trobes, però ja no fan tant de mal). O sigui que quan més aprendrem menys pors tindrem
Molt bó
Clase B- Montserrat, 08/04/2015 a les 15:22
+5
-2
Creo que vale la pena leerlo entero, es de esos textos que tardas unos pocos minutos en leerlo, y después te pasas horas pensando en ellos. Pero, para aquellos que no tengan tiempo/ganas de leerlo, se podría resumir en:
"Una vez llegados a cierta edad se pierde el miedo a decir lo que piensas, solo has de pensar en cómo decirlo"
sònia
Anònim, 23/04/2015 a les 00:42
+4
-0
Un text per rellegir. Aquests són els bons.
Es aixi!
Anònim, 20/10/2015 a les 21:36
+4
-1
M encantes eva piquer!
L'has encertat
Assump Blanch, 21/10/2015 a les 15:38
+1
-0
Molt bo.

Gràcies.
En ello estoy.
Anònim, 30/09/2016 a les 23:55
+2
-0
Me ha gustado mucho. Si tambien estuviera en castellano seria estupendo para poder compartirlo. Sin ánimo dr molestar.
Eva Piquer i la seva repercussió!
Anònim, 01/10/2016 a les 01:55
+3
-0
Què genial...
tot just començo a viure la vida amb més coratge.
Has tingut molta por i saps què és sentir-la. De sobte, descobreixes per tu mateix que ser allò que sents que has de ser és l'únic que supera tots els mals. Tu sense por i amb ganes de menjar-te el món, al mateix temps que aquest estat de serenor t'angoixa per la seva perfecció. I recordes...de què tens por?
I saps que la por a viure ja no la vols.
Aprendre
Conxi, 01/10/2016 a les 08:45
+2
-0
Com diu l'escriptor Haruki Murakami,quan surts d'una tempesta ja no tornes a ser el mateix,i és així,de tot s'aprèn i de totes les experiències viscudes surts reforçat,renovat,diferent....
Tal es que...
Anònim, 01/10/2016 a les 09:30
+1
-0
...perds fins i tot la por a fer-te gran i fescobreixes una felicitat diferent que canvia com dius la perspectiva del tot el que t'envolta...
quan depens de tu mateix
Anònim, 01/10/2016 a les 09:53
+2
-0
Això pot ser quan tens independència econòmica i emocional. Quántes vegades has de combregar amb rodes de molí a la feina? Quantes vegades has d'aguantar un familiar egoïsta per evitar disgustos majors a la resta de la família?
La por
Anònim, 01/10/2016 a les 10:28
+1
-0
Quin article més valent, reflecteix perfectament, al meu entendre, com ens paralitza la por.
La por a no ser acceptats, a no ser entesos. Ens paralitza tant q no ens deix ser.
Vencer la por
Anònim, 03/10/2016 a les 09:55
+1
-1
Descrius exactament el que he viscut darreramemt. És cert que el peatge és car. Vencer la por suposa un gran esforç de superació personal i com tu dius n'has d'haver passat molta per deixar-la enrera i aconseguir el premi de dir aqui estic jo! Gràcies pel teu escrit!
CLIC!
Anònim, 15/12/2016 a les 20:31
+0
-0
El clic mental no té volta enrere. Un cop t'alliberes de la por ets capaç de veure-la de lluny quan s'acosta per a invair-te de nou. Tanmateix, gràcies al CLIC MENTAL, la reconeixes, acceptes la seva visita i l'acomiades amb somriure triomfador.
creixent dia a dia
gironina, 29/05/2017 a les 19:23
+2
-0
Sóc molt fan dels teus meravellosos escrits i de tots en treus un munt de coneixements per anar afrontant el dia a dia i sobretot el futur. Fan pensar, fan reflexionar, i sobretot fan millorar. Però t'haig d'agrair que aquest en concret de perdre la por m'està ajudant molt perquè és veure escrit realment el que t'està passant però que tu no ets capaç d'escriure en paraules. I, davant una situació vital delicada he posat en pràctica les recomanacions que planteges. I me n'estic sortint força bé. suposo que l'edat també hi ajuda. Quan tinc un mínim dubte davant una situació em dic mentalment a mi mateixa : CLIC i així no m'oblido de l'actitud a seguir. Gràcies
Por i patacades
Un nom com tants, 10/06/2017 a les 15:33
+0
-0
En el meu cas ha estat "després d'una patacada d'aquelles que no et reconeixes ni tu".
No puc estar més d'acord amb l'escrit. El miri per la banda que el miri.
I com m'agrada, Eva, com escrius!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural tindrà l’exposició «Plàstic» com a pal de paller de la jornada
Imatge il·lustrativa
L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona exposa més d'un centenar d'imatges del fotògraf
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí acollirà un cicle per impulsar la comarca
Imatge il·lustrativa
L'artista explora la relació entre el so i la visió al Macba
Imatge il·lustrativa
El festival DocsBarcelona proposa una programació amb films de denúncia i de reflexió
Imatge il·lustrativa
14 especialistes en cine analitzen obres impulsades pel Màster en Documental de Creació de la UPF
Imatge il·lustrativa
Homes i dones d'entre 60 i 70 anys planten cara a la LGTBIfòbia
Imatge il·lustrativa
Audrey Mason-Hyde explica com és la seva vida de gènere no binari