Crònica

Fills de la corrupció

Llucia Ramis celebra haver rebut el tercer premi Llibres Anagrama de Novel·la

Jordi Herralde: «El mercat editorial s'ha encongit de forma irreversible»

| 15/01/2018 a les 22:28h
Especial: Crònica
Arxivat a: Biblioteca, literatura, Llucia Ramis

Foto: Esteve Plantada


El pati de les dones del CCCB està tot aixecat, en reformes. Formigoneres, pols i tanques fan de passadís d'arribada a l'entrega del 3r premi Llibres Anagrama de Novel·la, que enguany ha sigut atorgat a Llucia Ramis (Palma, 1977) per Les possessions.
 
Els informatius del dia han estat trufats de judicis i sentències per casos de corrupció i altres martingales, trist panorama habitual, i sobre un cas de corrupció volta la novel·la de Ramis en la veu d'una dona que veu com el seu pare, professor d'institut ja jubilat, s'embranca en una batalla legal contra un (presumpte) delicte urbanístic mentre destapa truculències del passat i topa amb la crisi, la precarietat i la identitat construïda sobre terreny movedís.
 
Ramis s'està a prop de la porta, potser perquè encara no ha aconseguit arribar més endins. Està radiant, amb un somriure d'orella a orella, mentre amics l'abracen i rep l'enhorabona dels assistents a mesura que van arribant. Volten per la sala els membres del jurat, altres autors, editors d'altres cases, periodistes. Hi són també Tina Vallès, guardonada en la segona edició per La memòria de l'arbre; i Albert Forns i Anna Ballbona –guanyador i finalista de la primera amb Jambalaia i Joyce i les gallines, respectivament–, que han arribat plegats. 
 
L'acte formal de lliurament del premi és breu. Isabel Obiols, membre del jurat integrat també per Mita Casacuberta, Guillem Gisbert, Imma Monsó, Sergi Pàmies i Silvia Sesé, llegeix el veredicte. El pseudònim sota el qual s'havia presentat la novel·la és A. però tots els membres del jurat hi van reconèixer Ramis de seguida, diu. Se sent a l'aire el somriure dels assistents. Tot seguit l'autora parla de la novel·la, del (llarg) procés d'escriptura i de la por de publicar-la, però es confessa eufòrica i agraïda pel reconeixement. Se sent un cànon de soroll d'obturadors i aplaudiments. La concurrència es desendreça.
 
Passa l'estona entre copes, converses i cambrers. Es parla de la campanya de Nadal, d'algú que vol vacances, de llibres que han de sortir i d'adaptacions al cinema. Míriam Cano desenfunda el micro d'iCat i conversa amb Ramis, que fa explicacions.
 
Ja amb els cambrers recomponent la sala –hi ha algun atropellament per taula involuntari– i formada la cua al guarda-roba, Llucia Ramis parla de per què va presentar una obra a un premi com aquest. El premi Llibres Anagrama, per bé que només té tres anys d'antiguitat, s'empara en el nom i qualitat reconeguda de l'editorial. L'autora dona importància a la composició del jurat, a què han valorat de la novel·la i, malgrat el poc recorregut, al criteri consistent. Se'n sent orgullosa. Es veu.
 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Macba programa una jornada sobre l’empremta de la repressió i la despossessió colonial
Imatge il·lustrativa
L'Institut del Teatre ofereix uns estudis per aprofundir en l'escenificació i la tecnologia digital
Imatge il·lustrativa
La Casa Elizalde acull la mirada de fotògrafes professionals i aficionades
Imatge il·lustrativa
L'Editorial Barcino presenta la nova versió de l'última de les grans cròniques catalanes medievals
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'actor, que defensava «la lluita per la nostra república, del cinema o del que sigui»
Imatge il·lustrativa
Polanski, el cinema musical, brasiler, jueu i del món àrab protagonitzen l'inici del curs cinèfil
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'actor, que deia que «amb tant d'imbècil amb carnet d'opinador, els savis callen»
Imatge il·lustrativa
Un anunci sobre un nen que munta un drama i un pare que no sap quina cara fer