Visions

Memento

Porten tres mesos (o dos i mig, o un any) tancats a la presó, sense judici, sense delicte, sense drets

| 18/01/2018 a les 11:34h
Especial: Visions
Arxivat a: Finestres, visions

Foto: Llaços grocs al Parc de la Ciutadella | Adrià Costa


Dimarts a la nit, o més aviat la matinada de dimecres, amb les imatges encara a la retina d’uns alemanys que saltaven endavant i enrere en el temps, vaig ficar-me al llit, on la meva dona feia estona que dormia, i vaig provar d’imitar-la. Mentre ho intentava –al meu llit, protegit per l’escalfor del nòrdic– no parava de pensar que ells no poden fer-ho.

Just abans havia acabat de veure l’últim episodi de Dark, una sèrie alemanya sobre nens desapareguts i viatges en el temps, tan fosca com el seu títol adverteix. Vaig apagar la tele mirant –sense gaire èxit– de trobar algun sentit a aquella trama tan enrevessada. Ells no poden fer-ho.  

Abans havia estat una estona compartint el sofà amb la família. La meva dona mirava el programa sobre el Serrat que feien a TV3, la meva filla mirava la pantalla del seu mòbil i jo alternava les dues coses (mirant el meu, de mòbil) i no en feia cap de bé. Vam prendre’ns les infusions i, quan elles se’n van anar a dormir, vaig posar Netflix. Ells no poden fer-ho.

Abans havíem sopat tots tres. A la cuina, com sempre, escoltant de fons el telenotícies –qualsevol cosa abans que el bàsquet– mentre comentàvem el desenllaç de Merlí de la nit abans, un cop superats plors i sanglots. Vam desparar taula esgarrifant-nos amb els seixanta sota zero d’un poble de Sibèria, observats per un esguard blavíssim amb les pestanyes gebrades. Ma filla i jo vam tirar cap al sofà mentre sa mare preparava unes herbes. I ells no poden.

Abans havia mirat un tros del partit de l’Eurolliga de bàsquet que el Barça jugava a València. Tot just un quart. La meva paciència –de per si, ja prou escassa– no suporta gaire estona més aquest equip que vagareja per les pistes europees sense saber ben bé què hi ha anat a fer, allà, i m’estimo més perdre-la amb altres coses més profitoses. No em va costar gens ni mica apagar la tele per anar a sopar. Ells no poden fer-ho.

Abans m’havia quedat a la plaça, xerrant amb uns i altres: un amic que no veia des de l’any passat, un parell que havia vist dissabte allà mateix, en el pregó de les festes de Sant Antoni, i la pagesa que conrea els millors préssecs del món, que no havia volgut faltar malgrat que encara arrossegava les darreres seqüeles de la grip. Després vam tirar cap a casa, a veure si els del bàsquet tenien el dia bo. Ells no poden fer-ho.

Abans, a un quart de nou, la campana de la plaça de les Hores repicava més clara i freda que mai enmig del silenci de tots els que ens hem aplegat davant de l’Ajuntament per reclamar la seva llibertat, la d’ells. Ells, que porten tres mesos (o dos i mig, o més d’un any) tancats a la presó, sense judici, sense delicte, sense drets. Ells, que no podran fer res del que jo faré quan s’acabin aquests tres minuts de silenci, com saludar aquest amic d’allà al davant que no veig des de l’any passat.

COMENTARIS

Règim autoritari
Anònim, 20/01/2018 a les 23:40
+0
-0
Ens vam adormir durant la transició i ens hem despertat en un malson. I aquest malson ens ha portat a la més crua realitat del país que ens han imposat.
Un règim autoritari, injust, corrupte, cruel, repressiu i venjatiu. Per desgràcia no en sobra cap d'adjectiu per definir aquest estat que ens toca viure.

Però no perdem l'esperança i seguim dempeus demanant la llibertat pels presos polítics i el retorn amb garanties dels exiliats. I cridem ben alt i ben fort.

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS, i QUE TORNIN ELS EXILIATS.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Una exposició mostra com el canvi climàtic afecta un bé tan preuat i explora solucions al problema
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural organitza un seminari impartit per l'artista Ivana Larrosa
Imatge il·lustrativa
Una exposició de Can Tinturé busca el vincle entre la col·lecció de Salvador Miquel i la història
Imatge il·lustrativa
Una exposició permet veure el mobiliari modernista de la família de l'industrial
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra que els millors regals són els inesperats
Imatge il·lustrativa
L'anunci nadalenc d'una petita botiga de Gal·les ens empeny a retrobar l'infant que vam ser
Imatge il·lustrativa
Un anunci ens anima a ser generosos
Imatge il·lustrativa
L'anunci de la nova pel·lícula fa un cant a la creativitat i a la generositat