Manifest animalista

La violència cap als animals és un atac directe a la humanitat. Així ho afirma Corine Pelluchon en un assaig breu i controvertit que reflexiona sobre l’ètica i la filosofia política. Manifiest animalista, publicat per Rosa dels Vents, explica que lluitar contra el maltractament animal és també una manera de rebel·lar-se contra una societat basada en l’explotació.

Foto: Jeff S.

1. La nostra relació amb els animals és un mirall que ens mostra en què ens hem convertit amb el pas del temps. Al mirall no només apareixen els horrors comesos per la nostra espècie a l’explotar altres éssers sensibles, sinó el rostre d’una humanitat que està perdent l’ànima.

2. Les nostres relacions amb els animals posen a prova la nostra capacitat de sentir-nos units a altres éssers vius en una unitat de destí. També indiquen les dificultats que tenim per acceptar l’alteritat. És una guerra contra els animals però també és una guerra contra nosaltres mateixos i entre nosaltres mateixos.

3. La submissió sense precedents de la vida animal posa a prova la nostra compassió. Per acceptar aquestes violències ordinàries que, en realitat, són extraordinàries, hem de reprimir la pietat, que neix de la percepció de la nostra vulnerabilitat, allò que compartim amb els altres éssers mortals, que són de carn i os.

4. La nostra relació amb els animals és, per tant, el reflex de la relació que tenim amb nosaltres mateixos, i el seu maltractament és sovint un senyal precursor de la violència contra els humans, en especial contra els més dèbils, com els nens, les dones, les persones discapacitades, els presoners i, en altres èpoques, els esclaus.

5. Com diu Hannah Arendt a Els orígens del totalitarisme, la desolació caracteritza les democràcies de masses, on els individus estan quasi desarmats davant de qualsevol política autoritària que degrada els éssers humans i destrueix el món comú.

6. Una violència que, la majoria de les vegades, és legal, com en els escorxadors i laboratoris, s’exerceix sobretot contra els animals i els éssers més vulnerables, que són més fràgils i no poden defensar-se sols.

7. Tot i que no totes aquestes violències tenen la mateixa explicació ni s’exerceixen contra els mateixos éssers, hi ha alguna cosa en comú en elles: revelen una falta de respecte total i desinhibida a allò vivent.

8. No es tracta d’afirmar que el terrorisme és el mirall d’una societat que ha perdut el prestigi perquè l’afany de lucre i el consumisme n’eclipsen els ideals i cada vegada produeix més marginació. Però alguna relació sí que té el terrorisme amb la violència que exercim contra altres éssers, siguin o no humans.

9. Aquells que polititzen la qüestió animal han sabut aprendre la lliçó del relatiu fracàs de les ètiques animals i de totes les teories jurídiques que fins ara han sigut incapaces de desmantellar un sistema d’explotació que tots els anys infligeix patiments intolerables a milions d’éssers sensibles.

10. Perquè la qüestió animal no quedi eclipsada per les nostres preocupacions immediates convé designar unes persones encarregades de vetllar, dins les instàncies deliberatives i no al marge d’elles, per la inclusió dels interessos dels animals en les polítiques públiques.

11. La primera etapa consistiria a aconseguir que la millora de la condició animal, i no el fi de l’explotació, fos un deure explícit de l’Estat.

12. El tercer nivell de l’acció política és l’espai públic. Es tracta de fer tot el possible perquè els individus, simples ciutadans, representants polítics i agents econòmics, integrin els animals en l’esfera de la consideració moral, i perquè estiguin disposats a promoure la justícia amb els animals.

13. En efecte, no hi haurà cap millora de les condicions de vida i mort dels animals utilitzats per la carn si no s’arriba a un acord amb els grangers, que ni són enemics ni han sigut assenyalats com a tals pels animalistes. Els grangers són els primers a patir les conseqüències d’un sistema que molt sovint els obliga a maltractar els animals per sobreviure: a més, del que es tracta és d’acabar amb l’explotació animal d’una manera democràtica.

14. Els animalistes són antiespecistes i les seves conviccions els porten al veganisme. Conscients que la seva lluita és part de la lluita contra totes les formes de discriminació, contra l’esclavitud, el racisme i el sexisme, contra l’explotació dels éssers humans per altres éssers humans i de les nacions per altres nacions, no separen la defensa dels animals de la defensa dels drets humans.