Teatre

El timó d'una obsessió

Josep Maria Pou se submergeix en la misèria humana al teatre Goya amb «Moby Dick»

Especial: Teatre
Arxivat a: La butaca, teatre

Foto: www.teatregoya.cat

 


Quantes vegades a un problema petit li donem una importància exagerada i acaparadora. Tanta que sembla impossible veure res més que allò. Hi ha obsessions que no només ens esgoten: ens fan perdre el nord i la vida. I Josep Maria Pou, el capità Ahab, al teatre Goya, viatja a les profunditats més miserables de la condició humana per evidenciar-ho. 


La venjança més rancorosa

La història ve de lluny: Moby Dick és la maleïda balena que li va arrencar una cama. Ell pot descriure amb tots els ets i uts com era. Jo i segurament tu (si ens atrevíssim a fer-ho) també podríem detallar amb precisió qui, com i quan ens ha ferit més. Coix, recorre mars i oceans buscant-la, amb un desig: matar-la. Davant d'això, penso: què en fem, del mal que ens han fet? En podem haver sortit ben malparats, sí; però cal que ens ancorem al dolor? Potser el pitjor que ens pot passar és que amb el mal ens fem més mal.


La mort mata

Veure l'ànima corcada i consumida, així de cara, tal com raja, sense preàmbuls ni paperets que ho dissimulin, s'arriba a agrair. T'ensenya aquelles parts fosques que no gosem enfocar gaire, no sigui el cas que també parlin de nosaltres. Podria anar-hi ell sol, a empaitar la balena. Ja t'ho faràs tu i les teves històries. Però la tripulació l'ha de seguir. És així com mentre s'imagina la mort d'algú, alguna part d'ell ja està morint.


"Hi ha una saviesa que és dolor i un dolor que és bogeria"

Però la ciència-ficció sovint és a tocar de la vida: tant pot parlar de tu com de mi. No puc evitar pensar en les baralles entre familiars per bestieses que ni tan sols existeixen. Per problemes que s'han anat deformant i pervertint amb els anys. No puc evitar, tampoc, veure-m'hi a mi, furgant una rucada, mirant-la amb lupa, per donar-li el privilegi d'augmentar-ne la mida. 


"La meva malaltia és l'únic que tinc, no me la prenguis"

I sí, som les cabòries que ens fabriquem i (també) les putades que ens han (i hem) fet, però no ho oblidem: el capità podria decidir on apunta el timó: cap al sol o cap a la tempesta. Podria tornar a casa, amb el seu fill i la seva dona. I de retruc, salvar la vida dels altres tripulants. Però el perill d'entregar-te amb tanta devoció a una obsessió és precisament aquest: que sense ella et converteixis en un vaixell que no va enlloc. 
 

Foto: www.teatregoya.cat


Moby Dick

Autor: Herman Melville.
Adaptació del text: Juan Cavestany.
Direcció: Andrés Lima.
Intèrprets: 
Josep Maria Pou: Ahab.
Jacob Torres: Starbuck, Ismael, altres.
Oscar Kapoya: Pip, altres.

Al teatre Goya fins al 18 de març. 
 

Foto: www.teatregoya.cat

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Fundació Josep Irla proposa un cinefòrum sobre la lluita pels drets de les dones
Imatge il·lustrativa
Els més petits i la creació es troben al festival de literatura i arts infantil i juvenil
Imatge il·lustrativa
L'escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia ens convida a conèixer el seu projecte educatiu
Imatge il·lustrativa
Dani Espasa dirigeix l'orquestra els Vespres d'Arnardí al Palau de la Música
Imatge il·lustrativa
Una animació de Pixar ens consciencia sobre el patiment innecessari que viuen molts gossos
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de Rita Pierson, que diu que «l’ensenyança i l’aprenentatge han de portar alegries»
Imatge il·lustrativa
Una escena relata com es viu per dins i per fora la síndrome d'Asperger
Imatge il·lustrativa
14 coses que diu el personatge del professor interpretat per Sergi López a l'obra de Juan Mayorga