Manel Marí (Eivissa, 17 d’agost del 1975-València, 31 de gener del 2018), pseudònim de Manuel Garcia Marí, va morir als 42 anys per una infecció pulmonar. Recordem l’escriptor llegint un poema del seu llibre Tavernàries (Bromera), amb què el 2016 va guanyar el premi València Alfons el Magnànim de poesia, i escoltant-lo recitat per Roqui Albero, amb Jordi Wheeler a la guitarra.
Jo soc la veu que han fet la veu d’uns altres
desteixint balbucejos, remors i altres consignes,
i si em tremola el llavi com li tremola a uns altres
és per haver admès l’eco d’un esperit-diable
que ha corsecat el coll amb tanta i tanta cendra.
Soc la veu i la cendra, i ja m’hi fot
no poder encomanar cap altre encant més alt,
tanmateix puc jurar que encara em vibra amb força
el puny quan s’afaiçona pel nervi i per l’espasme,
vull dir, no he mort del tot, no he diluït encara
la veu entre les veus, la cendra entre les cendres,
i mastego encenalls per escopir l’incendi:
jo soc la veu d’uns altres que frisa per cremar-se
i per cremar els ignífugs fragments de morals fetes.
Tavernàries
© Manel Martí
© Editorial Bromera
