Foto: Fiona Morrison
se m’entortolliguen
a les mans. Em costa
de desprendre-me’n.
Se m’amoroseixen
entre els dits, i
es tornen dolces.
Hi servo la tebior
de moltes mans, de
cossos; la tremolor
de llavis entreoberts
i el tacte de la pell,
espessa de desig,
suavitat
de parpelles closes,
trèmules
damunt d’ulls que endevino
plens de guspires.
Soc amb vosaltres
a través de la pell
d’aquest cos que estimo.
Aquests versos (que podem trobar al llibre Al cor de les paraules) han donat pas a la presentació de l’Any Montserrat Abelló a la Biblioteca de Catalunya. Abelló, que va viure la República, la Guerra i va estar exiliada a Xile, és una de les veus poètiques catalanes imprescindibles.
Laura Borràs, comissària de l’Any Abelló i diputada al Parlament, ha explicat que ja hi ha més de cinquanta entitats que hi col·laboraran, a més del Departament de Cultura de la Generalitat, la Institució de les Lletres Catalanes i els hereus de Montserrat Abelló.
Els eixos que vertebraran aquest any del centenari del seu naixement són la poesia, la traducció, la defensa de l’emancipació de la dona i de la seva llengua, el català. La seva veu poètica, que va arribar ja en plena maduresa, traspua la necessitat d’expressar-se i, sobretot, l’amor per les paraules.
El feminisme i el catalanisme es troben en els seus poemes i en la seva obra de traductora: estava compromesa amb les paraules de dona. Va traduir obres de Sylvia Plath o Mercè Rodoreda, i també les poesies de les dones que van participar a Woman’s World. Paraula de Dona, el recital de dones del 1992 organitzat pel Comitè d’Escriptores del PEN Català.
L’any s’omplirà de conferències i activitats, recitals i espectacles i exposicions arreu del Principat per recuperar la seva obra poètica, però també documental: cartes, escrits, bibliografia. Per entendre Montserrat Abelló des de tota la seva complexitat: la poesia, la llengua, la dona, les paraules. I, també, la música: es farà un aplec amb totes les persones que hagin musicat algun poema seu.
