Xesco Boix, encara plorem per tu

L'animador infantil va triar morir quan només tenia 38 anys

| 02/02/2018 a les 13:40h
Especial: In memoriam
Arxivat a: El piano, cançó, música
L'animador infantil Xesco Boix va néixer a Barcelona el 3 de febrer del 1946 i va morir a Malgrat de Mar el 21 de juliol del 1984.
 


Va ser el primer mort de la meva vida. Era un 21 de juliol, jo tenia quinze anys, en faltaven dos perquè es morís la meva cosina. L'avi –que es moriria, ell també, al cap de vuit anys– em va explicar al passeig de Palamós que en Xesco s'havia tirat a la via del tren, o que a en Xesco l'havia atropellat un tren, i em va semblar que el cel em cauria al damunt i m'atropellaria a mi. Em va caldre veure la notícia per la tele per acabar de pair les paraules de l'avi.

Aquell estiu del 1984 vaig rellegir un llibre que m'havia recomanat personalment en Xesco Boix a la llibreria Ona de la Gran Via de Barcelona: Sadako vol viure, de Karl Bruckner. La història d’una nena víctima de les radiacions d’Hiroshima que es proposa fer mil ocells de paper per espantar la leucèmia que l'acabarà apartant del món de forma prematura.
 
En Xesco volia viure com la Sadako, per això em va costar tant d'entendre que hagués triat morir. L'estupefacció m'acompanyava encara el desembre d'aquell any, quan vaig escriure-li un text des del Festival de la Infància. La carta me la va publicar l'Avui i l'he recuperada gràcies al servei de premsa digitalitzada de l'Ajuntament de Girona.
 
Très dècades llargues després, els teus nens ens hem fet grans. Et recordem amb un gràcies i un somriure. I encara plorem per tu.
 

 

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
05/03/2018
Imatge il·lustrativa
05/03/2018
Imatge il·lustrativa
24/07/2018
Imatge il·lustrativa
01/08/2018

COMENTARIS

Gràcies, Xesc!!!
Anònim, 03/02/2018 a les 08:10
+2
-0
Quants records de moments alegres escoltant-lo amb el meu fill! Quina tristor tan gran en rebre una notícia que no podíem creure! Els seus discos segueixen a casa meva i han sonat quan han vingut d'altres nens i sonaran sempre que hi vinguin.
I quin record tan maco has escrit avui i quina carta tan maca que ja prefigurava quina seria la teva activitat futura.
No el plorem: avui a casa meva tornaran a sonar algunes de les seves cançons i jo tornaré a ser una mare feliç d'un nen feliç!!!
Xesco, un bon amic
Joana Oliva i Sala, 03/02/2018 a les 09:39
+1
-0
La nostra amistat començà quan un grup de llibreries del Districte de Sant Andreu, varem organitzar durant 4 anys, la FIRA DEL LLIBRE CATALÀ. El volíem contractar perquè vingués a actuar i una persona ens va donar la seva adreça de Santa Maria de Palautordera. Pensat, dit i fet, ens hi varem arribar. La seva acollida fou afectuosa, encara que no va poder venir a actuar per motius d'agenda. Però varem conversar llargament i ens vam donar a conèixer, com a joves llibreters que preteníem menjar-nos el món, des d'un petit local situat quasi ja a les afores del poble de Sant Andreu. Treballàvem a l'Associació de veïns, érem llibertaris.... El nostre bagatge li va plaure molt i més quan va conèixer que la nostra filla es deia GINESTA. Tant és així, que ens va dedicar unes paraules escrites en una tarja, dedicada a ella i que encara guardem.
Les seves cançons han acompanyat la infantesa i adolescència de la nostra filla. En Xesco ha estat amb nosaltres, a casa, al cotxe, a les nostres acampades setmanals al Montseny....
Sempre al cor
Carmen Tablero, 03/02/2018 a les 16:49
+1
-0
En Xesco era el millor amic d'en Jep Valls , el meu marit aleshores, i quan ens va deixar , un buit immens va quedar per sempre. Bon amic i millor persona amb un gran cor. No tenia res seu, era pura bondat. Sempre et durem al cor i farem que les seves cançons i els seus llibres, continuint arribant als més petits de la meva familía.
Jo també hi era
Maria Jesus, 03/02/2018 a les 18:48
+1
-0
Jo també hi era i venies a l'escola a cantar amb la canalla i el professorat que hi erem i cantàvem a casa les teves cançons i em fas recordar molt la meva filla que tampoc no hi és.
En xesco
Anònim, 04/02/2018 a les 00:33
+1
-0
A l pati de l.insti de via augusta,un dissabte matí.Et recordo allà i a tants de llocs. Quan em van dir que t.havies mort, una pena fonda com un pou em va acompanyar molts anys.I de gran, descobrint que eres bipolar, vaig pensar i saber que, havies vingut al món per transmetre sensibilitat, dolçor,senzillesa,contundència,bondat,il.lusió als ulls...Gràcies Xesco Boix per haver.nos donat tant!!!
La meva infantesa
Angiemayala, 04/02/2018 a les 11:18
+1
-0
Si la meva infantesa, preadolescència, quina sort haver-lo conegut. Amb l esplai, quantes bones cançons ens vas deixar, les hem continuat cantant amb els fills. Tot això ens ha quedat..generant pau al teu voltant. Gràcies Xesco. Petons i abraçades dolces Eva.
Les teves cançons han acompanyat dues generacions de la meva familia
Dorotea, 05/02/2018 a les 19:13
+0
-0
Vaig descobrir les cançons del Xesco a l'escola bressol on anava la meva filla.
Li agradaven tant que li vaig comprar tots els discos que vaig trobar.
30 anys més tard, la meva filla vivia a Italia i cuand va neixer el meu net, vaig anar a moltes botigues fins que vaig trobar CD amb les cançons que tant li havien agradat a la meva filla.
Al meu net també li han agradat molt, i ha sigut el mitja per començar a escoltar i aprendre la nostra llengua. Gràcies Xesco.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas acull als seus Espais Volart una mostra de l'obra de l'artista
Imatge il·lustrativa
Concerts, exposicions i xerrades recorden què va representar la beatificació del Dr. Josep Oriol
Imatge il·lustrativa
La comèdia «Afanys d'amor perduts» de William Shakespeare es pot veure al TNC
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas porta aquesta exploració de la identitat al Museu Can Mario
Imatge il·lustrativa
L'actriu va dansar al ritme de melodies catalanes a la pel·lícula «Secret People»
Imatge il·lustrativa
Fa una dècada canviàvem la nostra atenció en el treball cada 3 minuts, ara ho fem cada 45 segons
Imatge il·lustrativa
Una animació de Pixar reflexiona sobre allò que guanyem quan acceptem els altres tal com són
Imatge il·lustrativa
Una animació reflexiona sobre la necessitat de fer-nos nostra la vida