Cinema

Als homes heteros també els passa?

Hem entès la cinta des de la sensualitat sense òrgans reproductors concrets

Mentre ens fem grans

| 07/02/2018 a les 15:02h
Especial: Cinema
Arxivat a: La butaca, cinema

Foto: Sony Pictures Classics


Hi ha un dissabte que rebo un whatsapp: “Has vist Call me by your name?”. No és de gastar paraules en va, qui me l’envia. En cap moment dubto de com procediré l’endemà: “La fan al Renoir?”. I llavors: “Sembles jo: si no les fan al Verdi, no hi vaig”.
 
De seguida és diumenge. No sé de què va, odio els tràilers, les sinopsis, les crítiques. Abans, perdre els diners en una pel·lícula dolenta que no pas saber què m’hi espera.
 
La sala és plena. Un piano esgotador, anys vuitanta, nord d’Itàlia, filtre groc. No en diré res més, del que hi passa.
 
Només diré el que pot ser que us passi. Que tots els sentits se us vegin sadollats fins a vessar, extasiats. Tots, fins i tot els que no ensenyeu pel carrer. Perquè són dues hores i dotze minuts que, com tentacles, es fiquen a tots els receptacles, també als adormits; es veu, se sent, es toca, es tasta, però sobretot, en el meu cas, en vaig llepar totes les olors amb follia.
 
Vaig embogir. Vaig sortir del cine plovent i vaig agrair la recomanació amb penes i treballs per les gotes a la pantalla del mòbil. Gràcies, gràcies. Cinc vegades, l’hi vaig escriure, sense comes ni res.
 
Al sofà de casa teclejo missatges per fer veure la pel·lícula a persones molt concretes (heteros i LGB; no conec cap T) i que em sembla que m’aniran bé per elaborar un bon espectre receptiu de la sensualitat. Bona part de les dones a qui ho dic i un home bisexual ja l’han vist i coincidim que l’hem assaborit amb tot el cos i se’ns han liquat les sensacions de manera molt física, amb independència dels genitals de les persones que ens atreuen. Hem entès la cinta des de la sensualitat sense òrgans reproductors concrets. La carn ens ha interpretat de manera similar la desmesura d’aquell espectacle.
 
Però cap home hetero em diu que l’hagi vist. Han passat tres dies i cap home hetero m’ha dit que l’hagi vist. No sé de cap home hetero que l’hagi vist i em moro per saber en quin estat surt del cine un home heterosexual. En quin estat en tots els sentits, perquè malgrat el caire físic que pugui haver pres aquest text, Call me by your name el que fa és obrir. Finestres, armaris, aixetes, boques, baguls. I és per això que vull saber si aquesta sensació tan salvatge de vida està exempta d’identitats sexuals.
 

COMENTARIS

I jo...
Anònim, 07/02/2018 a les 17:47
+4
-0
Jo també ho voldría saber.
Em va encantar
Home hetero, 07/02/2018 a les 19:14
+14
-0
Sóc un home hetero. Potser no sóc el típic home hetero amb valors masclistes, però hetero. Aquest film és sublim, m'ha fet sentir, m'ha fet plorar... Sents el que senten els personatges més enllà del seu gènere.
La vaig gaudir fa una setmana i mitja, i encara hi penso. M'ha marcat.

Hi som.

Salut!
No hi ha per tant
Anònim, 07/02/2018 a les 19:52
+1
-10
M’ha semblat una pel.lícula molt pedant i de postaleta, sóc dona.
Opinió d’home heterosexual
Anònim, 07/02/2018 a les 21:30
+2
-0


Berlinale-rendeix-destiu-Luca-Guadagnino_0_1742225817.amp.html
Opinió d’home heterosexual
Anònim, 08/02/2018 a les 10:02
+2
-0


Berlinale-rendeix-destiu-Luca-Guadagnino_0_1742225817.amp.html
Esplèndida història
Jaume Cela, 08/02/2018 a les 11:24
+0
-0
És una gran pel·lícula, una magnífica història d'amor. A l'amor no li calen adjectius
Reflexió honesta
Jofre Rios, 08/02/2018 a les 12:57
+7
-3
M'ha semblat un text extraordinàriament ben escrit, com tot el que escriu l'Esperança Sierra a catorze, però al final tanta habilitat tècnica només serveix per dir que ha sortit calenta d'una peli on dos homes s'ho feien. No sé si té gaire sentit preguntar homes heteros si també s'han posat calents: en principi, no hauria de ser així. Un home hetero no se sol excitar per un altre home, per moltes capes de literatura que vulguem posar a sobre i per moltes esforços intel·lectuals que vulguem fer per creure que la bellesa (una mica pretensiosa i esforçada) de la peli està per sobre de les consideracions de gènere i pot fer que un home, o una dona, la posin per davant de les seves pulsions sexuals.

I més enllà: ara imaginem-ho al revés. Imaginem que un home escriu el mateix sobre La vida de Adele i que preguntés si les dones heteros s'han posat tan calentes com ell. Ja sabeu quina mena de respostes tindria, per molta reflexió intel·lectual que hi hagués al darrere.
Heteros i cinema "gai"
Vidal Martí, 08/02/2018 a les 14:36
+4
-0
A propòsit d'aquest article em ve al cap un diàleg de la pel·lícula WEEKEND, d'Andrew Haigh, en què un dels protagonistes, amb inquietuds artístiques i que prepara material per a una exposició sobre entrevistes amb companys sexuals d'una nit, li diu a l'altre: els heterosexuals no aniran a veure aquesta exposició perquè pensen que són coses de maricons, i els maricons, tampoc, perquè no hi surt cap polla. En aquell moment, el comentari em va semblar exagerat i fora de to, però amb el pas del temps he anant comprovant que conté una gran part de veritat. I no només entre els espectadors (un fet prou habitual entre els amics heteros amb qui comparteixo afinitats cinèfiles) sinó també entre els crítics de cinema: miren amb lupa aquest tipus de pel·lícules i les menyspreen o les desqualifiquen si més no, per considerar que es tracta d'un tema menor o sense importància. Ho vaig veure i llegir en les crítiques de BROKEBACK MOUNTAIN, WEEKEND, GOD'S OWN COUNTRY I MOONLIGHT. I ho he tornat a comprovar en CALL ME BY YOUR NAME. Sense generalitzar, però, el problema no estaria tant en el 'tema' sinó en la mirada que alguns crítics projecten més enllà de la qualitat del film.
Harvey Milk movie rules, call me by your name sucks
OccupyOakland, 08/02/2018 a les 21:26
+3
-0
soc hetero pero aquesta peli es pedante, cursi i sembla feta per agradar a snobs i hipsters ,d´aquesta tematica li dona mil voltes la oblidada als oscars i a taquilla: tierra de dios-god´s own country....I als fans talibans del verdi aneu al cinema splau cornellá que té també VOSE i veureu quines butaques tercermundistes i altaveus-pantalles senyorita pepis teniu a Gracia.
A OccupyOakland
LauraMNM, 09/02/2018 a les 16:52
+0
-0
No comperteixo la teva opinió sobre la pel•li però estic dempeus aplaudint-te pel qualificatiu de senyorita pepis referit a les instal•lacions del Verdi (reconec que en soc espectadora però tens tota la raó)
Sensacional. XD
De los mejores finales que he visto
Paco Manzanares, 11/02/2018 a les 00:16
+3
-0
Primeramente decir que qué bien que escribe la Espe, je, y para contiuar, no me ha parecido una peli de gays a mí.

Yo también odio los tráilers y las sinopsis y todo eso y no sabía muy bien de qué iba, pero alguien de quien me fío me dijo que fuera a verla, lo curioso es que ese alguien me dijo que no le gustaban las peli del género que yo llamo 'emocional' (si no existe me adjudico la autoría) y resulta que ha flipao con ella, bueno, pues me alegro. Comparto lo de que va más allá de los genitales esta historia, mucho más allá, pero no me he puesto cachondo, me sabe mal, aunque sí es muy sensual, y sensorial, incluso el sonido de la peli está muy cuidado, sólo faltaba poder olerla. El final, como digo, me parece un remate absolutamente glorioso, 'se me han vuelto a olvidar los qlínecs' he pensado... Por último para responder a algo que he leído por ahí, no creo que ir a sentir cosas al cine sea de snobs, creo precisamente todo lo contrario, allá cada cual.

Conclusión: Peliculón.

Gracias por leerme. Salud a todos!
Què més dóna ❓
rogeralemany, 11/02/2018 a les 09:42
+2
-0
Diria que el missatge de la pel·lícula no té res a veure amb els genitals que tens, els que voldries tindre, els que t'agraden, els que tastes...
Diria que independentment d'aquestes consideracions que en cap cas són menors, el veritable impacte, i en allò que em farà pensar, és en quantes vegades circulem per aquesta finita vida com si fórem eterns i abdiquem d'empoderar-nos de la responsabilitat de fer coherent allò que sentim, allò que pensem i allò que fem. Tot des de la perspectiva de l'avui. Perquè independentment que la bellesa i sensualitat, així en general, "ens pose"... la quantitat d'emocions, la sensibilitat que desprèn aquesta pel·lícula, ens mantindrà desperts i inspirats un temps.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Som Cultura recorre el patrimoni monumental, artístic i tradicional de les comarques gironines
Imatge il·lustrativa
El Barcelona Pensa porta el pensament i la filosofia a diversos espais de la ciutat
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural organitza una taula rodona per reflexionar sobre el medi ambient
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural acull una jornada musical reconeguda pel Departament d'Ensenyament
Imatge il·lustrativa
Les botigues són farmàcies que ofereixen remeis contra els problemes de la vida
Imatge il·lustrativa
14 fotografies que mostren l'evolució de les criatures prematures
Imatge il·lustrativa
L'espot de la Loteria de Nadal espanyola reflexiona sobre la ceguesa que provoca l'ambició
Imatge il·lustrativa
Un vídeo empeny els homes a tallar d'arrel el més mínim intent d'assetjament que detectin